PROU a la pobresa!

Sé que aquest blog no es caracteritza per això, però també hi vull posar una part de reivindicació social!! És per això que vull dir des d'aquí PROU a la pobresa!!!

Com pot ser que acceptem aquesta cruel realitat?

Com pot ser que permetem que la meitat del món es mori de gana?

Com pot ser que països que es consideren desenvolupats deixin morir a milions de nens per falta de medicaments i aquí ens automediquem sense control?

Potser que aixequem el cap del nostre melic i observem la realitat que ens envolta...

Crec que tot plegat mereix una reflexió..

Bona nit

Moments

Enamorar-se

Riure tan fort que et facin mal les mandíbules

Una dutxa calenta

Ningú davant teu a la cua del supermercat

Una mirada especial

Rebre correu

Fer una volta amb cotxe sense destí fix

Encendre la ràdio just en el moment que posen la cançó que t'agrada

Estar al llit mentre escoltes la pluja

El perfum de les tovalloles calentes al sol

Trobar la camisa que buscaves de rebaixes i a meitat de preu

Un pot de nocilla

Una trucada d'algú que està lluny

Un llarg bany d'escuma

Una xerrada bonica

La platja amb els amics

Trobar-se un bitllet de 20 euros en la jaqueta de l'any passat

Riure's d'un mateix

Córrer sota les tempestes d'estiu

Riure sense motiu

Tenir algú que et diu que ets bonica

Els amics

Escoltar de manera casual que algú diu una cosa bonica de tu

Despertar-te a mitja nit i adonar-te que et queden moltes hores per dormir

Conéixer nous amics o passar una estona amb els de tota la vida

Tenir algú que juga amb els teus cabells

Tenir un somni bonic

Una tassa de xocolata calenta

Els viatges en cotxe amb els amics cantant a plè pulmó (eh amparo!jje)

Pujar a un gronxador i balancejar-te

Mirar-te i saber que no estic sola

Creuar la mirada amb un desconegut

Agafar la mà d'algú que estimes

Trobar-te un vell amic i descobrir que algunes coses no canvien mai

Observar el vol d'una papallona

Posar-te un jersey i adonar-te que fa la seva olor

Mirar la sortida del sol

Somriure



És una llista oberta, aneu posant els vostres moments...

muà

Lliçons vitals?

Sé que la vida moltíssimes vegades ens posa a prova... Sé que a vegades perdem per aprendre una gran lliçó... Sé que el que ara pot semblar negatiu, a la llarga pot resultar un dels aprenentatges més profitosos...

Tinc por que la vida t'hagi posat en el meu camí, que m'hagi descobert a una persona tant genial, només pq aprengui a deixar-te escapar...Perquè, una vegada més, aprengui a perdre...

Universo, no siguis cabronet amb mi que ja em toca una mica de felicitat!!

Una abraçada

Descobriment inesperat

Ahir navegant per internet, sense saber ben bé com, vaig trobar el teu fotolog... I hi vaig trobar el teu món...Vaig estar moltes hores llegint, moltes hores pensant... He trobat tantes coses! La majoria m'encanten i algunes no tant... Buff, em costa trobar les paraules per expressar el que sento... Per una banda he sentit "gelos" de la gent que comparteix el teu dia a dia, de la gent amb la que es veu una relació especial, de la gent que et coneix i ha viscut amb tu una pila de moments... Per altre banda em vaig "enpetitir", em vaig sentir insegura, em feia por no poder encaixar en el teu món, em feia por no estar a l'alçada, a la teva alçada...

Ja sabia, però ho he confirmat, que ets molt especial... i la gent que t'envolta t'estima molt.

No sé si seré "prou bona" per pertanyer al teu món...

Perquè em sento tant insegura!!! Després de llegir el que he llegit tinc la sensació que aquesta història potser només està en el meu cap...

Buff, però sé que el meu món tb és meravellós, vosaltres feu que sigui meravellós... Sé que la meva vida tb està plena de moments molt especials, de persones especials, de gent que estimo moltíssim, de moments de soletat, de reflexions, d'anades d'olla, de riures i de plors, de curis, de mirades sinceres i d'amor incondicional... Gràcies a tots els que ho feu possible que ja sabeu qui sou...

En fi, em va espantar descobrir el teu món potser pq em va agradar massa... Espero que els nostres mons siguin compatibles... Ho probem? jeje

Us estimo

pd.- espero que tu no trobis aquest blog, em moriria de vergonya!

frase

Dia a dia busca el teu trosset de sol...

Reflexions post-revetlla...

Buf, estic fatal! Porto des de setmana santa estudiant per l'exàmen final del màster i aquests dos últims mesos he apretat mogollón! Però ja no puc més...sort que l'examen és dilluns i ja s'acaba tot, sinó em moriria!!!

Però bé, cal dir que és molt més agradable estudiar si tens coses bones en les q pensar en moments de desconexió...Sabeu no paro de donar-li voltes i m'adono que cada cop que hi penso somric i se'm posa una cara d'idiota que flipes! No sé, sé que vem parlar de coses trivials, però tampoc era lloc ni moment per parlar de coses importants. La veritat és que recordo vagament de què vem parlar... perquè no era important el que ens deiem, el que era realment important era el fet de parlar...Et recordo tant somrient! parlaves amb un somriure a la boca permanent i a mi se'm queia la baba, segur... Tens en el teu somriure la teva millor arma de seducció sens dubte! M'hagués agradat veure'm a mi la cara tb...segur que tb per l'estil! vaya dos...jeje

Recordo el moment de despedir-nos... Vaig estar a punt de marxar sense dir-te res, però al final vaig pensar: vinga ves que ell ha vingut abans! i ho vaig fer. Vaig anar on estaves tu i et vaig trobar fent l'idiota amb una bengala..jeje que divertit estaves... Sé que em vas veure venir de lluny... Quan la bengala es va apagar et vaig dir que marxàvem, q la música era surrealista... No oblidaré aquella mirada... Ni els dos petons apretats que em vas fer!!! Ens vem despedir i vem quedar per l'11 de juliol que hi ha el pròxim concert de La Troba. A veure si aquest ja sí que és un concert diferent...

M'estic donant compte que aquest blog s'està convertint en una espècie de diari personal... no sé si és la idea que tenia quan el vaig fer, però les coses evolucionen i no sé en el que s'ha convertit, però m'agrada.

Seguiré informant... jeje

Petons

... realment ho va ser...

Bé, no sé molt bé com explicar el que va passar... Ens ho vem passar molt be, com demostra la foto. I amb ell...Externament pot semblar que no va passar res, però ahir vem fer un pas molt important! No és només que trenquessim el gel, sinó que ja no hi ha gel!!

Saps, em va encantar que t'atrevissis a venir a parlar amb mi pel teu propi peu... Jo m'havia proposat no dir-te res si no començaves tu, però tu vas tirar pel dret... Et tenia tan aprop... Parlavem gairebé a cau d'orella... Recordo que vaig pensar, m'estic quedant enbobada, tia escolta'l pq t'està parlant!! jje Em vaig quedar penjada del teu somriure! És tan perfecte!

Em va encantar trobar-te buscant-me amb la mirada durant molt moments de la nit. Em va encantar buscar-te i trobar-te gairebé sempre...

M'encanta que estiguem ara mateix parlant pel mesenger...

M'encanta veure q la cosa avança amb passes lentes però segures...

Un petó

La nit més màgica... a veure si és veritat!

Avui és la revetlla de Sant Joan... La nit més màgica de l'any... i la passaré "amb ell" yupiiii!! Per molt que intenti autoenganyar-me, se que pujaré a castell per veure'l... Però no vull pensar-ho, vull pensar que vaig a passar-m'ho super bé amb l'amparo i companyia i punto. Ell és un a més a més... (si home!! si sabessiu que ho he montat tot per poder pujar!!) Però s'ha de dir tot, tu em vas enviar el meil convidant-me (bé a mi i a un mogollón de gent, no us penseu!) i després pel messenger em vas animar a pujar, que hi hauria molta festa!!! I clar, per una banda no tenia un plan B i per l'altre no em vaig poder resistir.

Aquesta nit estaré divertida, simpàtica i espero q guapa. I no et perseguiré, nono, visca la prudència! Tenir una part d'orgull és necessària per mantenir el misteri i la dignitat! jaja Però sé que només un gest, una mirada més llarga o més expressiva del normal farà que tota aquesta "armadura" quedi prima com el paper de fumar... Suposo que el cos busca mecanismes de defensa per protegir-se, i el cor també.

Espero i desitjo que vagi molt bé, q poguem parlar sense pressa i sense "vergonya" (per demanar que no quedi!! jaja) i si no va com espero, com a mínim disfrutaré de la nit més màgica de l'any amb la gent que estimo!! Amparo, no vinguis molt provocativa q et mato!! jeje

Bé, seguiré informant...

Ja el tenim aquí!!!

Crec que sobren les paraules... Només dir que el braç encara em fa olor a l'Arnau, tot i que l'he olorat una pila de vegades!!! Ummm !!

Muuuuuuuuuuuààààààà!!!

Tinc por...

... Tinc por. Tinc por de tornar-me a equivocar i haver de tornar a reconstruïr el meu cor com l'última vegada( que encara que vulgui creure que està superat, sé que en el fons tinc algo que encara em fa mal...). Tinc por d'estar-me il·lusionant amb una història que no sigui real, que només estigui dins del meu cap. Tinc por d'aferrar-me a la idea de tornar a compartir somriures, desitjos, pors i il·lusions amb una persona especial. Tinc por de no saber-me protegir prou bé, de permetre que em tornin a fer mal. Tinc por de no saber com reaccionar si m'adono que tot ha estat una fantasia. Tinc por, moltíssima por de que ho sigui... Tinc por perquè no veig cap apropament per la seva part, encara que sé q no vol dir que no hi hagi interés (la timidesa bloqueja molt, ho sé).

Però jo no ho puc fer tot i ara em dirigeixo a "tu". Et vaig escriure un missatge perquè tinguessis el meu mòbil, li vaig escriure un meil a la teva germana pq tb tinguessis el correu i t'he agregat al mesenger per si la barrera de la distància et permetia poder obrir-te més a mi i he iniciat dues converses amb tu... No puc fer més! No puc ni vull insistir... No em permetré fer el ridícul, això ho tinc molt clar. Si no ets capaç de moure els fils és perquè potser no ha de ser, perquè no ets per mi. I no passa res!

El que em sap greu és haver tornat a il·lusionar-me, però no ho puc evitar. Pq sóc així, pq sóc una romàntica sense remei, pq crec que la vida és meravellosa, pq sempre penso en positiu i pq estic oberta a estimar-te molt... I no penso canviar. Sé que la vida et posa a prova i no em sap greu si torno a caure i m'haig de tornar a aixecar. Sé que forma part de l'aprenentatge vital i intentaré treure-li sempre la part bona...

Ja veieu que la por em fa emparanoiar-me d'una manera potser exagerada! No sé que passarà ni com anirà, ni si anirà... De totes maneres sé que us tinc per ajudar-me a aixecar si arriba el cas...

Un petò inmens i intentaré no tenir tanta por!

Us estimo

Puede ser...

"Puede ser que me haya equivocado una y otra vez, pero esta vez es cierto que todo va a ir bien. Lo siento aquí en el pecho y en tu cara también"

"Puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero hoy la vida me dice
que me toca a mi eso de sentirse bien"

Això resumeix el que sento ara mateix... Pot ser que em torni a equivocar i no vagi bé. Pot ser que torni a perdre...(q últimament porto una ratxa!!) Però la vida tracta d'això, d'arriscar, de guanyar i de perdre i sobretot, de disfrutar pel camí! Així que m'arriscaré pq és la única forma de viure de veritat i pq, com diu la cançó, ara em toca això de sentir-me bé.

Una abraçada

casa l'abuela

Sé que molts heu sentit parlar sovint de "casa l'abuela"... Pels que no sabeu el que és aquí ho teniu! I és un grandíssim tresor que tenim a la nostra vida!! Sóc molt afortunada! Es pot ser cosins de sang, però nosaltres som cosins de sang i de cor. Us estimo curis!!

Muà!

Aviat seràs aquí...

Arnau carinyet, aviat seràs amb nosaltres i ja veus que estem tots aquí desitjant que surtis per estimar-te molt!!Que especial és sentir-te aquí dintre! Segur que ahir ens vas sentir riure i et vas posar molt content!!Jje No pateixis que quan surtis seguirem rient igual i et farem molts molts petonets!!

Una abraçada enorme a mama i fill

una setmana després

És tard i estic rebentada, però necessitava escriure. Venint de casa l'abuela sonava la Troba al cd del cotxe... Avui fa un setmana a aquesta hora arribàvem a Canet i ens esperava una nit super xula! El nostre primer concert junts...bueno de fet, el segon...M'han vingut tantes coses al cap...recordo cada detall, cada mirada, cada no-mirada, cada somriure, cada gest còmplice...No vull oblidar-ho, no vull oblidar-ho perquè és tot el que tinc de tu. Només puc donar-te les gràcies...Per fer-me sentir viva, per provocar que algo se'm mogui per dins cada cop que et veig, per omplir-me de nervis, per fer-me vestir quatre cops per veure quina roba em queda millor, per fer-me alliberar una pila d'endorfines...
Diga'm tonta, però m'encanten els simbolismes i no podia deixar passar aquesta nit sense escriure res...
Estic segura que només serà el primer d'una llarga llista de concerts i nits memorables!

Bona nit "tu"

Petons

Somriure

La distància més curta entre dues persones és un somriure...

Tant de bò l'última imatge que veiés al adormir-me i la primera en despertar fos el teu somriure...

Tu...

Com pot ser que t'enyori tant?? Fa uns mesos ni tan sols formaves part de la meva vida i ara...La música de la Troba et porta a la meva ment a cada segon... potser és perquè fa 2 dies que no para de sonar en el meu ordinador i en el meu cap... Com pot ser que tingui tantes ganes de saber de tu, de veure el teu somriure, de parlar amb tu, de saber quina olor fas...Uf, em sembla que l'espera se'm farà eterna! Vaig sabent notícies teves a comptagotes i són com un super pas endavant. Valoro cada gest, cada mirada i cada somriure com si fossin un tresor. Espero que la propera vegada siguis capaç de parlar-me amb naturalitat ( amb tota la que puguis...jje) De moment m'han dit que tenim l'estiu plè de concerts no? Tan de bò anem fent passes lentes però segures i això tiri endavant...Estic segura que vals la pena i estic disposada a comprovar-ho. I vull disfrutar de cada moment, de cada segon que envolta tota aquesta màgia que té el festeig perquè és una sensació única i irrepetible. Espero disfrutar-la al màxim i recordar-la d'aquí un temps al teu costat...

Una abraçada

ahir...

Bé, tinc encara la música resonant-me al cap i el somriure plantat a la cara. Ahir m'ho vaig passar molt bé. Vaig ballar molt, vaig riure molt i vaig observar molt. Podríem dir q va ser la nit de la observació, em feien mal els ulls i tot!!jeje Va anar tot lo bé que es podia esperar, vam ballar, vam riure i vam disfrutar de la música. Podia haver anat una mik més enllà, però tampoc cal forçar res. Si ha de ser serà... Poc a poc i bona lletra... La meva ment està dividida. Una part pensa el que m'hagués agradat que passés i l'altre analitza fredament el que va passar que va estar prou bé. Hi ha vegades que la vida et posa a prova la paciència... Quan les coses no van tant ràpid com t'agradaria a vegades et desesperes...Però s'ha de ser objectiu i passet a passet s'arriba més lluny que corrent (com a mínim això vull pensar!jje) Doncs això, a seguir exercitant la paciència i a fer passes lentes però segures.

"Déu n'hi dó" la lucidesa que tinc ressacosa i tot!! JEJE

Una abraçada

aiii, potser ha arribat l'hora de la veritat...!!!

Nenes!! Aquesta nit m'espera un concertàs que espero que canvii la meva vida. SI, hi vaig amb ell i unes quantes persones més... A veure com anirà... Com podeu comprovar ja no estic buff! Efectivament va ser un retard, però ara ja tot està encarrilat. Ara només em queda deixar actuar al destí i donar-li una empenteta si fa falta ;P jeje Estic eufòrica, nerviosa, cagada de por, impacient, tímida, extrovertida, divertida, observadora, llançada i espero estar espectacular (jeje) tot alhora!!! Prometo explicar-vos tot el que he sentit!!

Muà!

Vaig a arreglar-me ...

Buff...

Si, buff... així és com em sento ara mateix. Estic feta un embolic perquè la incertesa en segons quins temes em mata. Ahir estava molt il·lusionada amb una cosa i molt espantada també! Sabeu quan has estat desitjant algo, però era molt improbable i de sobte sembla q es pot fer realitat i estas molt il·lusionat, però et cagues de por? Doncs així estava ahir... Avui...tinc por que el que semblava q anava a sortir bé s'esguerri sense saber ben bé perquè...O potser no s'ha esguerrat, només s'ha posposat...Bé espero que tansols sigui un retard. Una pista, tota aquesta menjada d'olla té a veure amb el "tu". Seguiré informant

frases de cançons per pensar

"¿Y cómo añorarte si he buscado tu olor en mi ropa y no te encontré?"

"Te busqué hasta en el ruido de mi soledad"

"Quiero que se me pinte bonita la vida"

"quiero quedarme tranquila durmiendo en tu almohada
y no ver después que no sirvió de nada."

"Para hacerme feliz hay que estar muy loco por mí"

"Y si el destino quisiera hacer con los dos un lazo,
me agarraré a su cintura y haré un nudo con mis brazos"

"La vida son cuatro días y yo por el tercero voy.
Y ese día que me queda lo soñé para los dos."

" Cuando pensé que mi alma había muerto
llegaste tú, como la luz del sol.

por ti seré mejor de lo que soy."

"Voy a destrozar tu recuerdo en pedacitos de papel
y luego voy a soplar sobre ellos para que se confundan con el cielo"

"Si supieras cuanto teimpo gasto al día para no pensar en ti,
si supieras cuanto daño me hace tu sonrisa en mi cabeza"

"Idiota por tener que recordar la última vez
que te pedí tu amor.
Idiota por colgar tus besos con un marco rojo
por si ya no vuelvo a verlos más."


Ja està, treieu les conclusions que volgueu.

Les primeres vegades...

Les primeres vegades en tot a la vida, com tots sabem, sempre són una mica...desastroses? ;P Però també sabem tots que amb el temps i la pràctica tot va millorant fins que ho tenim totalment controlat. Per sort!

No fa gaire va ser la primera vegada que vaig fer ICSI (microinjecció espermàtica) i va ser doncs això...una mica deseperant. Però estic segura que amb el temps li pillaré el truco. María no te preocupes que con el tiempo seremos unas craks con el ICSI!!

La veritat que hi ha primeres vegades molt importants que canvien la vida. La primera vegada que caminem, la primera vegada que parlem, la primera vegada que ens enamorem, la primera vegada que conduïm un cotxe i sobretot... la primera vegada del que tots esteu pensant des que heu llegit el títol! Jeje

Per sort sempre se superen!

Una abraçada

La vida...

... és una oportunitat, aprofita-la
... és un somni, fes-lo realitat
... és un repte, afronta'l
... és un deure, compleix-lo
... és amor, gaudeix-ne
... és tristesa, supera-la
... és un misteri, desvetlla'l
... és un himne, canta'l
... és felicitat, mereix-la
... és vida, defensa-la