Hi ha vegades que un simple gest fa canviar-ho tot... Un fet insignificant per la resta pot ser per mi prou important com per fer girar la truita completament...
L'altre dia em vaig enfadar moltíssim amb fumanyita... i ho vaig veure clar! Haig de ser sincera... primer de tot amb mi mateixa(que a vegades és el més difícil) i després amb vosaltres... Sabeu, estava feta un embolic pel fet de pensar en aquesta nova persona que comença a treure el nas a la meva vida i ell.. No sabia què fer, si arriscar-me o no donar peu a res... Volia tenir-ho clar per si es donava el cas que em trobés amb aquesta disjuntiva... No es pot jugar amb els sentiments de la gent i menys en coses com aquestes... i el "meu tenor" (veus ja li he posat un apodo) és el que menys es mereix que li faci mal!!!... Però de cop em vaig adonar que estava fent el gilipolles! Què estava esperant, que a fumanyita se li engegués una llumeta divina i em digués algo??? Sabeu, estic farta d'ell!! Però molt eh!!
Estic farta d'ell i de les persones que són com ell! De la gent que és creu super especial... de la gent egocèntrica... de la gent que viu "por y para" ells mateixos... de la gent que et fa sentir que mai formaràs part del grup perque són massa "especials"... de la gent que sempre sembla que els hi sobres.. de la gent tant insegura que té por a relacionar-se amb gent nova de veritat,de la gent que està sempre alerta, sempre amb aquesta por a sentir-se vulnerable, que es creuen amb el dret a jutjar als altres sense peitat, de la gent que veu molt clars els defectes dels altres, en canvi els propis es com que no existeixin, de la gent que és incapaç de tenir una relació sincera amb una altre persona principalment pq no saben ser sincers ni amb ells mateixos!
I sabeu de què em vaig adonar? doncs de que ell no és ni més ni menys especial que la resta, sinó que JO el vaig fer especial... Quin poder que té la ment humana... podem fer especial a qui volguem, només cal proposar-nos-ho!jajaja
Doncs això, fumanyita em va fer un lleig molt gran pel meu gust i em vaig adonar que ja estava... se li havia passat la seva oportunitat...
Ara nova gent entra a la meva vida.. gent que vé amb la millor de les intencions... i jo penso... pq no? Sabeu, he pres una decisió... crec que m'arriscaré! Si surt surt i si no no i no passa res..., però no m'autolimitaré...Deixaré que les coses flueixin tal com hagin de fluir, no posaré pals a les meves pròpies rodes... Ho viuré...
Tinc ganes... tinc moltes ganes de que les coses siguin com han de ser... SENZILLES!!! prou complicat és viure ja com per complicar-nos-ho més! Ho viuré sense reserves... exprimiré el que la vida m'està posant davant del nas sense por a ser feliç, a sentir-me vulnerable, nerviosa, estimada...
Ja us explicaré...
petons
pd.- De moment ja tenim una "cita" per anar a veure la posta de sol... oi que comença molt bé?? ;P
