Adéu 2008... Benvingut 2009!

Inevitablement s'acaba l'any... He viscut tantes coses aquest any!! M'han passat tantes coses i he canviat tant! Crec que tota la vida me'n recordaré de que quan tenia 25 anys va ser genial!

Me'n alegro moltíssim d'haver-me decidit a fer un blog, perquè ara hi ha coses que ni recordava... i ho tinc aquí, escrit, la meva vida esta plasmada en aquestes paraules que dia rere dia he anat escrivint per intentar entendre una mica millor la realitat o per deixar a la meva imaginació lliure...

He compartit tant amb vosaltres... Els primers textos..., somriures i somnis..., amics..., la llista de moments..., descobriments i frases..., homes..., la revetlla de St Joan..., pors i esperances..., la nit de lliçà..., LA TROBA (en majúscules)..., records..., reflexions profundes i no tant profundes..., llàgrimes..., l'arribada de l'Arnau i com es va fent gran..., el Bernat i el Cesc..., les curis..., l'amparo..., el meu punki i tot el que ens vem dir..., l'estiu seguint la gira de La Troba..., la feina a la Dexeus..., els racons..., les birres i les empentes..., els contes... M'heu vist enamorar-me del tot i caure al més profund dels dolors, per després resorgir de les meves cendres... acabar el màster... Hem compartit dolor i tristeses..., coses importants i festes majors..., aniversaris..., preguntes, moltes preguntes..., revel·lacions i decepcions..., amor..., platja..., tempestes i calmes..., remordiments..., finals d'histories i començaments d'altres..., notícies i triomfs..., amor incondicional..., impulsos i energies..., cançons..., tancaments de velles ferides..., grans nits de concert..., riures..., soledat i moments d'absoluta felicitat..., Sexo en Nueva York..., moments decisius..., canvis...

Tot això ha sigut el 2008 per mi i me'n alegro moltíssim d'haver-ho compartit amb vosaltres!!

Us desitjo a tots que el 2009 us vagi molt bé i que el visqueu amb molta intensitat!

Prometo que seguiré aquí, exprimint el que m'ofereixi la vida, intentant gaudir de cada moment, enamorant-me i desenamorant-me, rient i plorant, sentint-me sola i acompanyada, enyorant, abraçant molt a la gent, veien com l'arnau es converteix en un homenet, somiant i fent realitat els meus somnis, imaginant, disfrutant... en resum... VIVINT!!!!

Un petonàs i una abraçada enorme a tots!!

Us estimo moltíssim

Helena

Festa aina&agusti 2a part

Bé, lo "prometido és deuda", així que aquí estic... Volia esperar-me a tenir les fotos bones ( que n'hi ha moltes!!), però encara estan en procés d'arribar. Així que de moment aquestes són les que tinc...

Va ser molt GRAN!!! Un bon rotllo increíble, ganes de ballar, amistat, feromones i electricitat a saco! Vaig ballar amb tots! bueno, amb tots menys amb fumanyita que com estava encarregat de la música es va perdre la meitat de la festa. Crec que és la primera vegada a la vida que ballo amb els nois amb tant poca vergonya!! Què em passa? pensava que ja m'havia posar el món per montera, però he comprovat que encara me'l puc posar més!!! jajaja Doncs això, amb el Bruga (foto de l'altre dia), l'edu, ... i tb amb el tenor... La veritat és que van saltar xispes, però crec que només unilateralment... Tio, em mirava amb una cara de viciós que flipes i no em deixava anar... suposo que l'alcohol li ajudava a desinhibir-se, però em vaig sentir una mica incómode...:( No é, va ser una mica raro... en canvi amb el Bruga vaig ballar potser molt més aprop, però mai em va donar aquesta sensació...

Però bueno, una nit genial! Estaven tots guapíssims i nosaltres divines i tot va fluïr d'una manera super natural!

En fi, una altre nit de regal per sumar a la meva vida...

Al final de la nit tothom volia que em quedés a dormir a casa seva i jo... vaig agafar el cotxe i cap aball!! jiji

... i avui, nit de cap d'any que també passaré a castell...

Seguiré informant!

MUÀ!

Festa Aina&Agusti 1a part

Bé, la festa va ser una autèntica passadaaaaaaaaaaaaa!!! Ja us explicaré pq ara no tinc temps! Us deixo unes fotos perquè us en feu una idea... Prometo escriure com va anar! Molts petons

Helena

...Match point...

...

Sé que avui és un d'aquells dies que no hauría d'escriure, perquè sé que el que escriuré no és 100% real, però és el meu blog no? Per això el vaig fer, per poder desfogar-me quan em calgui no?

La veritat és que hauría hagut d'escriure ahir quan vaig arribar a casa perquè els pensaments fluien per la meva ment sense parar, però eren les 3 del matí. Avui, després d'haver-los dormit, ho veig una mica diferent, però igual en essència...

De fet, tampoc n'hi ha per tant, l'únic que el meu cap es va disparar en treure conclusions ràpides que potser ara em semblen fins i tot absurdes o desmesurades...

Ahir, Castell, després del concert de Sant Esteve, els joves de la coral sortim a sopar i a prendre algo després... Anem al bar de moda i a qui ens trobem? doncs a fumanyita i la seva colla (q tb és, en part, la nostra) Doncs ja em teniu a mi allà, amb el tenor i fumanyita junts... Inevitables les comparacions, els judicis i... les sentències... i en aquest cas... els dos culpables i condemnats a cadena perpètua!

Fumanyita no es va dignar ni a venir-me a saludar... potser esperava que hi anès jo ( com van fer totes...), però, com veieu, encara s'està esperant...jajaja què havia de fer, anar a recrear-li les orelles i a fer engreixar el seu ego d'una manera que no es mereix??? si home!! En tot cas ell hauria d'haver vingut a dir-me algo de lo de la seva germana...

I amb el tenor... doncs el que vaig predir... RES! Sabeu quan notes que no hi ha química, que no hi ha res a parlar, que sóm culturalment mooooolt diferents?? La Ruth i la Laura em van dir que hi quedava bé amb ell, però van afegir,... "però és massa poc per tu..."

Joder, un es massa poc i l'altre és massa llarg, tant que viu por i para ell mateix... Sabeu, crec que a cap dels dos els convé una persona com jo... Un perquè necessita algú potser una mica més "normal" que jo, més senzilla (sé que m'enteneu) i l'altre pq, amb tot lo complicat i intel·ligent que és, necessita algú que l'adori i visqui per ell, no algú que li pugui portar la contraria com jo...

Així que m'he quedat igual, sense ni l'un ni l'altre! vaya merdaaa!!!

I ahir, quan baixava de Castell a les 3 del matí amb el cotxe només tenia ganes d'anar a casa del punki... Hagués canviat de direcció si no hagués sigut perquè, tot i l'estat de desesperació i profunda soledat en el que em trobava, encara em quedava una mica de dignitat... Ai Mr. Big...

En fi... DIAGNÒSTIC: TORNO A ESTAR PRE-MENSTRUAL, d'aquí una setmana se'm haurà passat!!!

Helena

pd.- Quin Nadal més xulo eh!! I demà festa del casamanet del'Aina... uuuuuuooooouuu!;P

pd2.- Cap a quin costat caurà la pilota que decidirà el partit???

Avui, per moltes coses... Sexo en Nueva York!!

Buf... tot i que sabia que em faria mal ho he fet... he vist l'últim capítol de Sexo en New York... Crec que alguna llàgrima encara em regalima!!

Tinc tant a dir sobre aquesta sèrie!! M'ha entretingut, m'ha fet riure, plorar, pensar, aprendre i sobretot reflexionar sobre les relacions ( com si ja no ho fes prou!! jajaja) He sigut Samantha en alguns moments, Miranda, Charlotte i en molts, moltíssims he sigut Carrie... M'he vist reflexada en quatre dones molt diferents, però complementàries! I crec que aquest és l'objectiu de la sèrie, que trobis en cadascuna d'elles un punt de connexió amb tu mateixa... M'ha ensenyat a coneixe'm una mica millor...

Tinc claríssim que si "Dawson Creek" va marcar la meva adolescència, "Sexo en Nueva York" ha marcat la meva juventut!!

I no puc evitar pensar... m'espera el mateix final?? Acabaré al final de tot jo també amb el meu Mr. Big? ara per ara m'agradaria pensar que no, però...

Gràcies, gràcies per apropar-me a aquesta petita joia... Pels moments que m'ha proporcionat, per aconseguir que les estones de soledat siguin menys dures, perquè m'ha fet costat quan em sento desgraciada, perquè he renegat sobre homes amb elles i m'he emocionat amb elles també...

Gràcies extracuri per aquest regal!

Helena

pd.- em falta la peli, però segur que és genial!

Avui...positivisme!

Doncs si! ja tocava pensareu no?

Doncs potser teniu raó... Ja tocava, però no és que no em senti mai així, sinó que quan estic així normalment no tinc ganes d'escriure...

Avui, no sé molt bé perquè, estic contenta! No sé, em sento molt bé amb mi mateixa i em sento tranquila...

Avui és un d'aquells dies que creus que podràs amb tot, d'aquells dies que creus i confies en que tot sortirà bé, d'aquells dies que et menjaries el món...

Avui tinc ganes d'enamorar-me, tinc ganes de sentir pessigolles a l'estomac, tinc ganes de perdre la gana i la son pels nervis, tinc ganes de sentir-me observada, desitjada... Avui tinc moltes ganes de que l'amor es torni a creuar a la meva vida...

Avui tinc ganes... de ser feliç!

Un petó inmens

Helena

"tempus fugit"

Acabo de fer un moviment amorós estratègic... i no sé si em sortirà bé...

Volia esperar a veure'l demà, però m'ha enviat un meil que m'ho ha posat tant a huevo que no he pogut resistir-m'hi... He pensat, pq esperar a demà si ho tinc davant dels nassos i a més com no li veuré la cara em resultarà més fàcil i em farà menys vergonya??!!!

Divendres em va dir que si li podia vendre un parell de números que se n'havia quedat sense... i jo... me tirat a la piscina!! Li he dit que li regalava a canvi que em convidés a dinar o a prendre algo... i que em devia una posta de sol, que no es pensés que me'n havia oblidat... M'he passat oi?

Però mira, he pensat que estic farta d'esperar que les coses canviin soles, potser cal passar una mica a l'acció... Si les coses no t'agraden, fes el possible perquè canviin no?... doncs això he fet...

Però ara q??? Per una banda estic cagada pq sé que m'he passat, he sigut extraexplícita i alhora això em converteix en extravulnerable i la meva imatge de "chica dura autosuficiente" se'n va a la merda per moments... i per l'altre banda tinc ganes de coneixe'l més, de saber com és en realitat, de que em surti bé, de sentir-me acompanyada, de passar un nadal... diferent...tant demano???

Sóc massoquista????

No sé, m'he proposat descongelar el meu cor... no sé, em vé de gust...

Tinc el temps a les meves mans i passa molt ràpid, massa... massa per suspirar sense un fonament que ho sustenti... Necessito saber si val la pena invertir energia en il·lusionar-me amb això o em passarà com amb fumanyita... i l'energia va molt cara i m'hi va la salut també o sigui que cal ser pràctica no?

Ai, dieu-me algo... si m'he passat dieu-me que m'he passat molt bé i si creieu que no passa res, pos tb dieu-m'ho... ajjaja estic fatal!!!

I demà què... amb quina cara em presento a l'assaig???;P estic impacient i cagada, molt cagada de por...

CURIIIIIIIIIIIIIISSSSS!!!

... sense títol...

Buff... no sé si és gaire bon dia per escriure avui... M'he llevat a les mil i he estat amb pijama fins a l'hora de dinar... M'he passat 6 hores seguides al llit morta de fred mirant la quarta temporada de Sexo en Nueva York i acabo de sopar un entrepà del Viena q m'han portat mons pares...i com no fan res a la tele (excepte del super derbi que no puc veure pq el donen per la sexta i a casa no es veu...) pos he pensat en escriure... Sobre què??? Doncs no ho sé...

M'he passat la tarda sola, amb mi mateixa i estic... tranquila. Necessitava no fer res... pensar...descansar... i veure sexo en nueva york! jajaja

El que vaig escriure l'altre dia segueix vigent... l'únic que ja no estic premenstrual, sinó mentrual del tot i per tant ja no estic tant tova... Tot i així, penso el mateix, tot i que no em sento tan desgraciada! jajaja

La meva vida segueix igual...i no sé si és bò o dolent... De fet, estic preocupada... una persona que estimo molt té un petit problema... Espero que tot al final es quedi en res... Per altre banda aquest matí he estat parlant amb aquesta persona,( pel messenger clar pq encara no surto en pijama pel carrer!!!)i m'ha agradat pq les dues ens hem dit coses molt maques i ha sigut genial dins de la preocupació...

No sé... tot igual... A més, s'acosta Nadal i no en tinc gens de ganes...

I el tema amorós... segueix igual, congelat!Però bueno, no en em queixaré! ja vindrà i hi ha coses molt més importants per les que preocupar-se..

Com he dit aquest matí, can Ramal està obert les 24 hores pel que calgui a tots els que llegiu el meu blog eh!

Us estimo

Helena

Canvis... si o si!

buf... no sé per on començar... això em passa per portar tants dies sense escriure al blog... que se'm atrassen sentiments...

Dissabte tenia el plan d'anar a sopar i de festa amb el tenor i vaig acabar anant-hi amb fumanyita... mira, la cosa va anar així... i m'ho vaig passar molt bé...

No sé què em passa, però no estic massa bé...Crec que fa massa dies que no veig al tenor i massa pocs que he vist a fumanyita... Perquè per molt que m'entesti en pensar que és un guilipolles té algo, no sé què, que fa que la que es torni guilipolles sigui jo... Estic cansada de "suspirar" per una persona que no em fa cas i de forçar-me a il·lusionar-me per una altre.... Perquè la veritat és que al tenor li falta algo... Si es guapo i m'agrada, però...no sé vosaltres, però jo necessito sentir algo més...algo irracional...la chispa... i l'altre cabrón la té...

Em sento emocionalment sola... De fet, ho estic... De la meva última relació estable ja en fa casi 2 anys i lo del punki ja tinc assumit que serà una paranoia insana (això sí, recurrent en la meva vida) que m'acompanyarà durant molt temps, però que mai serà res...

Sabeu, necessito un canvi a la meva vida...Em sento estancada... Presonera de la rutina... Ojalà em contractin en un dels milions de llocs que he enviat el currículum i me'n vagi a viure a un altre lloc... a andalusia potser...De fet,què em lliga aquí a part de la meva família???

Trobo a faltar tant tenir aquesta intimitat amb algú... abraçar-lo abans de dormir... saber que sempre, en qualsevol moment i a qualsevol hora, estarà a punt per escoltar-me... creuar mirades i saber que pensa...discutir i reconciliar-se...riure, plorar,dormir,ballar,jugar...VIURE!

En fi...


Helena