Recordant

Avui quan tornava de treballar, super rebentada després de portar 4 dies llevat-me a tres quarts de 5 del matí, La Troba sonava al cotxe (com sempre) i m'ha donat per recordar...

He recordat el primer concert que vem coincidir... A Lliçà, el 23 de febrer... Quina nit més màgica... La casualitat a vegades fa grans regals... i tu vas "tornar" a la meva vida en un moment clau... Vas ser l'empenta que em va ajudar a finiquitar una història que feia molt que arrossegava... Vas ser una alenada d'aire fresc que em va fer obrir els ulls i adonar-me de què és el que realment vull per la meva vida...

Va ser una nit espontània, nerviosa,... de somriures i feromones a saco!! De mirades... Buff, va ser genial... Només per aquella nit ja ha valgut la pena tot això!!!......

Després ja sabeu tots com ha anat...Molt a poc a poc! Massa!!! Potser no és el moment, o potser el moment està al caure... No vull pensar que ha estat efímer com un núvol...

Sabeu, sóc concient que n'estic ben penjada... I em fot, però alhora m'encanta... Em fot perquè ara mateix sóc molt vulnerable... Però m'encanta perquè em sento tant viva!! I precisament d'això tracta viure!! Per això hem nascut... Per sentir... coses bones i dolentes, amors i desamors, alegries i penes, guanys i pèrdues, dolor i benestar... I tot això junt fa que la vida valgui molt la pena viure-la, perquè si no tens una mica de cada no pots apreciar lo bò quan ho tens...

I jo tinc aquella nit i no me la prendrà ningú MAI! Hi ha hagut moltes nits de Troba, però aquella va ser la primera i per això sempre serà especial... Això fins que no n'arribi una altre de més especial jajaja (no sé a què esperes, que l'estiu passa volant i les oportunitats tb!!! Jajaja Com si ho llegissis això!!Estic fataaaaaaaaaal!!!!!)

Bé, que us seguiré explicant "els progressos" però que sabeu que aquesta nit del 23 de febrer del 2008 va inspirar el poema "A tu", un dels primers textos que vaig posar al blog...

En fin...seguiré informant! jajaja

Muà

Música...

Música... Em sorprèn haver trigat tant a parlaar de música en el meu blog, ja que aquesta ocupa una gran part de la meva vida... Potser és que he creat aquest blog en un moment en que tenia "coses més importants" al cap...jeje

Bé, tots els que em coneixeu sabeu que la música clàssica, en concret el piano, forma part de la meva vida des de ben petita... En realitat podria dir que el meu piano també és una miqueta jo... i que una part de mi és el piano... No sé si m'explico, però jo ja m'entenc...

Però quan he començat a escriure no em referia a aquest tipus de música, sinó a la música que s'escolta (que no vol dir que la clàssica no, però sé que tots m'enteneu el que vull dir!)

Volia parlar de la música que em remou les entranyes quan l'escolto, de la música que m'anima quan he tingut un dia rebentadíssim, de la música que em porta records, de la que m'emociona i em fa plorar, de la que fa que no pugui parar de ballar, ... I jo, cal dir-ho, tinc debilitat pels grans lletristes...

Per tots és sabut que últimament La Troba Kung-fu s'està convertint en la banda sonora dels meus 25 anys i n'he parlat molt. I la veritat és que es mereixen un capítol a part pq el que fan té molt mèrit...Ells són els que m'animen quan he tingut un dia rebentadíssim i els que converteixen una nit d'estiu en una altra nit inolvidable!

Però volia parlar de música de la que fa pensar... de la que m'agrada...

Ja he dit que els grans lletristes són la meva vitalitat... Sóc de la opinió que si no hi ha un bon missatge, no hi ha res, només so...

Comencem... Per mi els grans lletristes de l'amor i el desamor són Revolver (sobretot la cançó "Quiero beber hasta perder el control"), Manà i alguna cançó de Nena Daconte (com "loco por mi" o "No sé como decirte")

I llavors hi ha els grans lletristes de la vida que són M-Clan (totes les cançons, però "Roto por dentro" l'últim hit és una passada), Pereza, ...

Però sens dubte, el rei de les lletres és Fito, i no hi ha qui el guanyi... Per la riquesa de vocabulari... per saber trobar les paraules justes... per saber recrear millor que ningú les misèries de l'ésser humà que tothom un moment o altre sent...Quines cançons? TOTES! Les més recents i conegudes tothom sap quines són, però crec que cal fer una menció especial al intemporal "Soldadito marinero" i tb a "Whisky barato", "La casa por el tejado", "En mi nube azul"....

De debò que val la pena escoltar-les, totes i cadascuna evoquen situacions que segur que us hi sentireu identificats...

Em deixava de comentar cançons en anglès...La veritat és que no ho tinc tant clar(suposo pq el tema lletres i dobles sentits se'm escapa més jiji)...Però sí que en tinc algunes fixes. La primera i indispensable és una de les millors balades(que solen ser de grups heavys (aquests són molt maxotes, però després sorprenen amb més tendresa que ningú!!!jajaja)) que es diu "I don't want to miss a thing" de Aerosmith (de veritat que és un super baladón!!!) i tb algunes de les que tinc a la música del blog, com "when you say nothing at all" o "you're still de one"...

Perquè ningú mai m'ha escrit una canço així... snif, snif

Sabeu, estic gestant una cançó... Ho noto... Sempre em passa... Quan tinc moltes coses al cap, sentiments confusos, dubtes,... al final acabo "parint" una cançó... I així en porto potser 8 o 10... I el més fort és q sempre em vé la inspiració quan estic malament(normalemnt van lligades a desamors...)!!! No he fet ni una cançó alegre crec... Bé, la inspiració vé quan vé i s'ha d'estar atent per escoltar-la...

Si teniu una estoneta escolteu aquestes cançons, val la pena... Són un regal!

Muà

Tinc ganes...

Tinc ganes de contemplar una posta de sol tranquilament... de que el vent em pentini els cabells cap enrera... d'observar el vol erràtic dels ocells... d'escoltar música celta de fons... de mirar a l'horitzó i... no pensar en res....

i despres...de deixar que la claror vagi desapareixent i la foscor s'apoderi de tot... d'empapar-me de l'olor a nit d'estiu...

pd.- tinc ganes que algú m'acompanyi a aquest paradís... que em posi el braç per l'esquena... que m'envolti suament i em doni escalfor... que em faci sentir protegida... que comparteixi el meu silenci...

Tinc ganes de tu...

Quina ràbia!

Estic enrabiada... Quan els plans se me'n van a la merda em fa moltíssima ràbia! Avui és festa major d'aquí i havia quedat amb l'Amparo que pujaria, però al final no ha pogut...L'Aitana tampoc, l'Helena està a Roses i els de castell... bueno, els hi he enviat un meil, pero la Laura ja m'ha dit q no vindrà, els altres no sé... Vaya merda tot plegat! En moments així em sento molt sola!! I ara q faig?? No hi aniré pas sola a concert a esperar si ells baixen, si home!! Bé, em quedaré a casa i algo faré, encara q sigui llegir...

També estic una mica cansada de mi mateixa...Estic cansada de recordar una i mil vegades el teu somriure, de imaginar-me com seràn les teves abraçades... els teus petons.........les teves pors, els teus somnis, les nostres mirades unint-se per sempre més...Mirar-te i saber que estas amb mi, amb tot el que això comporta...Paro pq sino em deprimiré encara més... Perquè l'amor ens torna tant gilipolles???

En fin...

Perquè és lo millor del món!!!

Perquè et miro i m'adono que sóc realment afortunada... Per la teva pell tant suau...Per la olor que em deixes a la samarreta...Perquè no em cansaria mai d'acariciar-te...Per ser tant petit i alhora tant gran... Perquè tenir-te als braços és una sensació indescriptible... Perquè em podria passar vint anys embobada mirant-te... Perquè acabes de marxar de casa i m'agradaria que acabessis d'arribar...perquè ets la coseta més preciosa del món...

T'estimo Arnauet!

Quan el cor afluixa el seu ritme de batec...

Ei, hola, com esteu? Jo...no sé com definir-ho... però no estic bé... Us enrecordeu que ahir us vaig dir que tenia moltes sensacions al cap en procés d'assimilació, pensaments que volten i sensacions que es barregen...Doncs estic intentant posar una mica d'ordre... No sé, tot això em desespera una mica...Alguns de vosaltres em dieu que em tiri a la piscina, que li tiri els trastos d'una vegada i altres em dieu que passi d'ell, que amb l'edat que té hauria d'estar més espavilat...i jo... no sé molt bé què pensar...

Tirar-me a la piscina ja us ho dic que no ho faré. Només ho he fet quan la situació em resultava insostenible ja i de moment encara no és el cas. A més, t'exposes massa a un ridícul suprem... Però a la vegada no puc passar d'ell, no vull... No puc pq quan em mira algo se'm mou per dins, no vull pq quan em somriu se'm fonen els ploms... Potser necessita temps, però jo ja em vaig passar l'any passat esperant a un home i no tinc gens de ganes de que la situació es repeteixi... Però sabeu què em passa? que per molt que jo prengui la decisió de passar del tema, de sudar d'ell i que ho tingui molt clar... quan el veig... tot es desmonta... té alguna cosa que em desarma emocionalment...

Sí que crec que teniu raó quan em dieu que li estic posant massa a huevo, que ho té tot molt fàcil... però què hauria de fer, fer-me la dura quan m'estic morint de ganes? fer veure que no m'interessa per veure si reacciona? Sé molt bé que aquest tipus d'estratègies no solen sortir bé i no creieu que val més ser coherent amb el que sento??? Jo crec que sí.

Per altra banda, no sé que li està passant pel cap a ell... potser no té ganes de tenir parella, potser ha patit molt i ara es resisteix, potser... No sé la seva història sentimental... o potser simplement és que no li interesso...

Potser l'únic que em pot ajudar és el temps... Donar-li temps pq em coneixi, pq agafi confiança amb mi, pq no tingui por i pq s'enamori de mi (jejejejeje és broma) I crec que aquest temps és necessari per fer les coses bé...NO es pot començar la casa per la teulada oi? El que passa és que som de naturalesa impacient, ho volem tot ja i no sabem esperar... Així que la vida m'està donant una lliçó... aprendre a esperar...

Espero que no estigui esperant alhora que aprenc a deixar escapar a algú de nou...

Nenes, necessito els vostres comentaris eh!!

muà!

...poca feina...

Ei, aquest matí em toca treballar al laboratori de andrologia, però no hi ha res a fer... Però res de veritat, no tenim cap mostra!! I sabeu el que em vé de gust fer??? Doncs això que veieu, anar a la platja que encara no hi he anat en tot el que portem d'estiu!!!

Sé, que no us he dit res de com va anar diumenge, però ara mateix tinc moltes sensacions al cap en procés d'assimilació, pensaments que volten i sensacions que es barregen... Quan en tregui algo en clar us ho explico...

Vaig a continuar treballant...jeje

Petonets

Nou concert, noves experiències...

Ahir nou concert de la Troba, aquest cop a Sant Vicenç dels Horts (un poble que no em porta gaires bons records, la veritat...)La música va estar molt bé, com sempre... (encara que vaig disfrutar més a Vic, suposo pq no em vaig passar la nit pendent de tu i vaig disfrutar plenament del concert..jji)
Em vaig passar la nit buscant la oportunitat de parlar amb tu, de preguntar-te per París, de veure't de més aprop...I em va costar eh!! Com erem tants gairebé no estaves mai sol i en els pocs moments que ho estaves em va faltar valor...
Però no em podia permetre no tenir una estona per nosaltres dos...Així que quan vem anar cap al cotxe, sense saber ben bé com (bueno si q ho sé,jeje)vaig anar a parlar amb tu... Ens vem adelantar i vem estar xerrant durant el trajecte del concert al cotxe...
No sé com trobar les paraules... Em va encantar... La conversa va fluir sola, com si els dos haguessim estat esperant tota la nit aquell moment... Estaves TANT guapo explicant-me com t'havia anat per París i preguntant-me que tal m'anava per la Dexeus... Van ser dos minuts encantadors que quedaran a la meva memòria per sempre... Parlavem tranquils, serens, amb tendresa fins i tot...
Em va encantar que ens separessim de la resta... anavem tots dos de costat, davant i la resta venia força endarrera... Quan vem arribar al cotxe va ser com... "jo, ya em arribat, quina merda!! vull estar més estona amb tu a soles!!" Però bé, lo bò si és breu doblement bò diuen no? Doncs això...
Em vaig sentir tant cómoda parlant amb tu, fent broma amb tu...I sé que tu també t'hi vas sentir pq se't notava a la cara i a la veu... En fi, que podria ser una altre moment per afegir a la llista...
Avui ens tornarem a veure, no saps les ganes que en tinc...

Petonets

FELICITATS CURI!!!

T'he fet una entrada al blog per moltes coses... Pel milions d'hores fent l'idiota, pels ratos al "rincón" de petites, per les hores al cuarto de casa l'abuela, pels riures, per les autopistes de la vida, per les curis, per les classes de mates, per les "cenas caprabo", pel milió de fotos que ens hem fet, per les piscines de la Garriga, pels singstar, per les hores al parque, pels critiqueos, pels vienes, pel dia del llac a Parets, per les escapades en cotxe i per un milió de coses més...Perquè tot això no té preu... I sobretot, perquè avui és el teu aniversari!!!!

MOLTÍSIMES FELICITATS!!!!

Als 18 la liarem eh!! jejeje

MUÀ!

Ànims nena!

Guapa!!! Perquè sé que estàs passant un mal moment...Per què no vull que oblidis les coses bones de la teva vida... perquè no vull mai que deixis de somriure... perquè continuem somiant juntes, anant a la platja, de concerts, de festa, perquè t'enyoro... per les confidències, per les bones estones, pels "ho haveu vist!!!", per tot... No vull que oblidis MAI que estic aquí pel que faci falta, no importa hora ni moment, només truca i saps que estaré a l'altre costat.

T'estimo moltíssim Amparo!!

Ànims!

Mil petons

Camins

La vida no és més que una xarxa de diferents camins... cadascú segueix el seu... Al llarg del nostre camí ens anem creuant amb diferents persones... Algunes, la majoria, t'acompanyen durant un trosset del camí i queden en el record per sempre més. Altres et dóna la sensació que hi seràn sempre, però al final, els camins també se separen... En canvi hi ha algunes persones, poques entre la multitut, que realment fan camí amb tu, la seva línia vital coincideix perfectament amb la teva i adonar-te d'això és genial... Espero que tots els que llegiu el meu blog sigueu d'aquest últim grup de persones... Si al final no ho sou, no passarà res, m'haurà encantat compartir un tros de camí amb vosaltres...La que sé segur que estarà és la mestressa dels peus que hi ha davant dels meus oi? I sabeu pq ho sé? Perquè els camins familiars no són simples camins, són autopistes de la vida que engloben altres camins més petits...

El que és realment important és ser fidel al teu camí, no desviar-te per por o per inseguretat... Ser valent i viure la teva pròpia vida, sense deixar que els altres et condicionin i et facin viure la vida que ells creuen millor per tu... Tots tenim dret a guanyar i a perdre, a riure i a plorar, a estimar i a patir...Sense tot això la vida no té cap sentit i només quan has viscut els dos extrems pots apreciar realment la part bona de les coses...

doncs això, a seguir caminant... amunt, amunt!

PD.- Per cert, on estan les meves comentaristes preferides??? Que feu vacances també del blog!!! Us enyoro! Muà!

Moments 2

El mes passat vaig començar una llista de moments que he anat ampliant amb diferents comentaris (no cal que m'ajudeu tant eeeehhh!!!! jji) i els volia posar en una entrada perquè sinó es queden ocults. Bé, aquí els teniu...

continua la llista...

- la primera maduixa de la temporada

- la sensació de rellegir un text i que et sembli sempre la primera vegada

- el regust que et queda al acabar-te un llibre que t'ha agradat molt

- mirar la lluna

- despertar-te, esmorzar tranquilament i vestir-te ballant amb la música super forta

- observar una posta de sol

- Tinc un momentàs: quan estàs al passadís del metro amb mogollón de gent i hi ha un d'aquests músics que toca i de sobte... t'adones que tothom, inconcientment, acaba caminant al compàs de la música que sona i veus tots els caps q s'alcen al mateix moment... simplement genial

- Tinc un altre momentàs: Tornant de Castell d'un concert de LTKF a les quinientes de la nit anant cap a casa i...
....veure les llums de tot el vallés...
....contemplar la tranquilitat de la nit...
....conduïr sense pressa disfrutant del moment...
....notar com l'adrenalina alliberada al concert et va baixant i quedar-te amb el regust d'aquesta energia
....sentir encara la música dins el teu cap...
...
...
...Recordar el teu somriure

Menjada d'olla...

Avui no sé perquè m'ha donat per pensar que et semblarà el que escric al blog si algún dia l'arribes a veure... Dues persones m'han dit que creuen que et sentaria malament... de veritat???

Crec que tot el que he escrit és només el que jo sento, no poso res de tu, sinó del que tu em fas sentir. I sempre ho he posat desde la més profunda de les tendreses...

No crec que ningú es pugui molestar perquè algú senti el que sento per tu... A mi la veritat és que m'afalagaria...

Bé, sé que tot això és una enorme menjada d'olla i que potser m'estic emparanoiant sense motiu... i el que és més fort, potser mai em trobaré en aquesta situació!!!

Així que tornem al positivisme i FORA pensaments negatius!!!

Reflexió

Per cert, he estat pensant...Us confessaré un secret...Ja sé pq em vaig saturar tant el dia dels tabalers i em vaig posar tant trista... La situació a casa seva em va teletransportar a un passat proper...Em va recordar tant a casa l'Aleix... que només tenia ganes de fugir d'aquesta situació fos com fos...Em va sobrepassar! La veritat és que si que tinc ganes de tenir parella, però de familia, dinars familiars, paperets i tota la resta gens ni mica!!jajaja

Potser ara enteneu aquests canvis d'humor, però us dic que "l'efecte Troba" encara em dura!! Estic super animada!

VISCA LA RUMBA

15 de juliol

És el meu segon aniversari... Un dia com avui de fa 11 anys vaig tornar a néixer... Com passa de ràpid el temps!!!

Bé, han passat moltíssimes coses i no m'agradaria canviar res del que he viscut, perquè tot m'ha portat a ser la persona que sóc avui. Us confesso que gairebé no me'n recordo de la meva vida abans de caure...Encara que us costi de creure, no tinc gaires records d'abans dels 14 anys...Potser és que els posteriors han ocupat el lloc que els pertocaria a la meva memòria...o potser és que eren poc rellevants per seguir mantenint-los...En moments així t'adones del que és realment important!

Heu vist que preciosos són els meus patins?? Crec que no hi ha cap olor que em resulti més entranyable que la d'ells, la del seu cuir...

un petó

Encara estic en èxtasi...jeje

Ei...buff...quina nit, quin concertàs, com s'ho van currar!!! No sé com ho fan però concert a concert se superen! De veritat que ahir un concert increíble, simplement genial!

Sabeu, el vaig trobar tant a faltar... Un concert de la Troba sense ell és... molt raro! Va trucar des de París tot ratllat...jeje pobret!

Sé que ahir vaig dir q passaria però... crec que encara tinc forces per lliutar una mica més perquè això funcioni...M'ho dec... No és fàcil trobar algú que realment valgui la pena... I no em rendiré així de ràpid!! No em puc rendir perquè m'agrada massa aquest món de castell en el que m'estic ficant... Els seus amics, la seva germana, tabalers ... i tot plegat. Potser sóc una inconcient, potser m'estic condemnant a fotre'm una mega hostia un altre cop, però no ho puc evitar... El meu cos m'ho demana... i el meu cor tb!! I sé que moltes vegades és millor fer-los cas...

ai... Espero no estar equivocant-me...Però penso fermament que el món és dels valents i jo vull arriscar perquè això surti bé... Sabeu, ahir un dels seus amics em va tirar la canya un munt de cops... i jo pensava:"- Joder, què hi fas a París, torna!!" jajaja No li vaig donar molta cova perquè no vull que es pensi el que no és!

En fin, ja veieu que un concert de La Troba anima a qualsevol, és el millor balsàmic que existeix... Així que no us preocupeu pq estic super bé!!

LOCO-MOTORA, DESTINO FELICIDAD, LOCURA PA LA CALDERA PA PODER IR MÁS ALLÀ!! LTKF

Canvis...

Ei, hola...Sabeu, estic no sé...trista? Ahir la pluja va arriunar la timbalada. Ens vem passar 2 hores asseguts a l'ajuntament i al final van tocar allà... Després van insistir pq anés a sopar amb ells a Castell... i hi vaig anar, q no ho hauria d'haver fet...A que no sabeu què? Vaig anar a casa seva amb la seva germana, amb els seus pares i tot allà, esperant a que ell es dutxés per marxar...Va ser surrealista...Em vaig sentir tant fora de lloc!

I el sopar...Joder, hi havia un dels nois dels tabalers que no feia més q dir-me coses, se'm va fer TANT pesat!! A més, era un fastasma! I ell, a la seva bola...

Sabeu, he pres una decisió... No sabeu les ganes que tinc ara mateix de distanciar-me de tot això...Ahir em vaig saturar. Sabeu, crec que no li agrado i punto... I, encara que a mi ell si m'agradi, crec que és hora de començar a passar del tema i si vol algo ja s'espavilarà per fer-m'ho saber...

No sabeu el greu que em sap, però ahir em vaig adonar que això em comença a fer mal...

Avui aniré a concert a Vic amb la seva germana. Ell no hi és pq marxa a París per feina...Així millor, tampoc vull que es pensi que vaig als concerts per ell... A més com dissabte la pluja ens va deixar a mitja festa, tinc ganes de Troba que, a més, segur que m'anima...

...

...

Acabo de comprovar que la vida és una muntanya russa d'emocions... Abans d'ahir estava super contenta i ahir super trista... va com va...

Hamaca, et necessito...

adéu

Quina aventura!!

Buf!! Com explicar el que va passar ahir...Va ser una odissea, una autèntica aventura!!!

Vaig arribar a Castell...i de tots només el coneixia a ell! La nit ja va començar bé pq vaig anar al cotxe amb tres nois i jo sola!! jeje Buf, em van caure tant bé els seus amics!!Vem recollir a l'Aina a Moià i cap a Sant Vicenç.

Vem arribar, ens vem trobar el correfoc i després va començar La Troba. Portaven cinc o sis cançons i es va posar a ploure. Van parar de tocar. No plovia molt i l'Aina, el Guim i jo vem anar a demanar a la barra... De cop, va començar a diluviar!!! Amb gotes d'aquelles de les supergrans! I el Guim diu:"- nenes a sota la taula!!" Doncs ja ens veus als tres a sota la taula de la barra super apretats, brindant amb la birra!! Quin riure! Plovia mogollón!! El segon millor moment de la nit!! (el primer d'aki una estoneta... jeje) Buf, anava plovent i parava i tornava a ploure... Nosaltres no ens voliem moure de sota la taula fins que parés! jajaja Finalment semblava que parava i vem sortir...Vem estar una estona parlant amb els de La Troba... són super guays! I de cop, va passar una cosa súper especial...Van agafar quatre cadires, van fer mitja rotllana i es van posar a tocar com un "umplugged" i tots al seu voltant de peu... Un moment genial, els teniem a dos metres!! Un moment super especial! Vaig flipar! Semblava una reunió d'amics que es troben per tocar una miqueta... tots cantavem amb ells...Que bons que són!!Vaig intentar gravar-ho, però allò era ingravable, no es podia captar a través de la càmara...va ser un moment d'aquells que s'han de viure, no es poden explicar...

Cap a les 3 i mitja vem marxar i de tornada cap a castell...El millor moment de la nit! Ens vam passar tot el camí petant-nos el cul de riure els 5 dels sobrenoms de la gent de castell... que si el terrible, el caca, el no sé què... Quin fart de riure!!!
Buf, una nit genial!! només dir que quan vaig arribar a casa encara tenia el cul moll de seure sota la barra!! jajaja

Bé, fins aquí el tema objectivament, suposo que tots esteu esperant que passés algo oi?....... Doncs res. La climatologia i la genial Troba van deixar en un segon pla aquesta "historia"...Pero m'ho vaig passar tant bé que no em va importar gens. Si que vem parlar i vem riure moltíssim! El vaig veure amb els seus amics, en la seva salsa(que així es coneix molt una persona!!) i em va encantar!!! I el moment cotxe rient a saco no té preu... Ja sabeu que la distància més curta entre dues persones és un somriure... doncs ahir estavem no només aprop, sinó enganxats!jeje. Avui toquen amb els timbalers a Caldes i em va convidar a anar-hi... més ben dit, em va dir, vindràs a veure'ns dema?? I clar, qualsevol s'hi nega! jajaja Em va tractar super bé tota la nit i els seus amics tb! Que monos tots tres! Hi va haver un moment al cotxe que em va passar la càmera pq veiés un video i al tornar-li em va mig acariciar la mà...Sé perfectament que no va ser intencionadament sinó a conseqüència d'agafar la càmara però... em va passar la corrent! jiji. Bueno, avui timbalers i després festa del foc i de l'aigua, així que la festa continua avui...

Molts petonets

pd.- Peazo fotos que vaig fer! Ah! la intuició femenina descartada!! yupiii!!

Una mica de tot

Bé, lo prometido es deuda així que aquí estic. Tinc bastants fils sense acabar de lligar, així que sense més preambuls començo...jeje

A veure, la feina super bé! De veritat, no se'm fa gens pesat l'horari ni res i no estic gens estressada (cosa rara quan comences en una feina...)però millor. Nenes ahir anava caminant cap a la clínica i la mirava de lluny i pensava: tio, q estic treballant a la Dexeus!!!! Encara flipo! La veritat és que la meva vida professional darrerament està immillorable!! Quina sort que he tingut! Moni i amparo, moltissimes gràcies pel comentari i als altres que m'heu vist en persona tb!

Segona cosa, el racó de la curi és casa l'abuela... que mona! (ho escric jo pq sé q ella no ho farà, oi? caaal??? jeje)

I ara el tema estrella del blog... ell.......Bueno a ver, demà tenim concert... La veritat és que estic una mica ralladeta amb el tema i amb una intuició femenina(ja sabeu quines són jeje) que vaig tenir dissabte que no m'agrada gens... Però bé, espero que no es confirmi! Doncs això, demà cap a Sant Vicenç de Castellet a disfrutar de música i espero que de companyia... Estic una mica saturada...Joder, cal que tot sigui tan sutil??? Tan interpretable?? Que si somriures, mirades, empuxades i birres...però osti, dóna'm una senyal clara d'una vegada!!!!!!Depèn de com ho vegi demà potser no hi vaig més amb ells... vale, que conec a la Laura i a la seva germana, però no com per dir que som amigues, i ja em veuré allà, amb tots els seus amics pensant que collons hi estic fotent allà...Sabeu, sento que estic fent molt esforç per res... Bé, ja es veurà...Espero que tot això no sigui en va, però osti que ja no som criatures per estar amb segons quines vergonyes i tonteries!! No sé...Com a mínim la música valdrà la pena, això segur! I un concert de La Troba anima qualsevol!

Bé, segur que dissabte tindre una "ressaca post-concert" impressionant com sempre i tindré la necessitat fisiològica d'escriure, així que no patiu que d'aqui dos dies torno a estar aquí.jajaja

Molts petons a totes

Helena

Començo a fer camí...

Buff, estic tant contenta!!!!!!! Sé que a tots els que llegiu aquest blog ja us ho he dit, però necessitava que quedés constància per escrit. De fet, aquest blog s'està convertint en una part més de la meva vida...

Encara no m'ho puc creure... Fa una setmana que vaig fer l'exàmen del màster i ara... tinc feina! Sé que no és feina d'embriòleg, però és el millor començament que em podria imaginar! Aprendré tasques bàsiques de biòleg, funcionament d'incubadors, medis de cultiu,...I és més, estaré treballant en un del millors laboratoris de fecundació in vitro que hi ha... Nenes, que treballaré a DEXEUS!!! Buff, crec que em costarà un temps assimilar-ho...Em fa tanta il·lusió!!!Demà començo!

Us prometo que us explicaré tot el que he sentit... De fet, avui no ho he celebrat, no m'he posat contenta de veritat, fins q he arribat a casa l'abuela...

Tinc tant mal de cap... però sé que és de l'emoció, dels nervis continguts, de la il·lusió... Benvingut aquest mal de cap! jajaja

Bé, aquí teniu els meus peus... demà començaré a fer camí cap a un futur prometedor espero!

Un petonàs

No pot ser...

No pot ser... Perquè sempre em passa el mateix????Perquè després d'estar amb tu sempre em passa el mateix??

Buf, tinc tantes ganes de veure't, de parlar amb tu...Ara ja sé quina olor fas i m'agrada tant! Necessito tornar-la a sentir...

Perquè el dia després de veure't tinc com ressaca de tu... Estic segura que és fisiològic a part d'emocional... El meu cos està enganxat a les endorfines que em fas alliberar, a l'adrenalina...

Ara mateix estàs conectat i em costa tant no dir-te res...

Perquè et costa tant!!??

Bé, me'n vaig a dormir a veure si se'm passa aquesta tonteria que segur que no és gens sana!!

Vaya merda tot plegat...

Un racó de casa...

Tothom necessita un racó de casa en el que poder pensar, deixar la ment en blanc o el que faci falta.

Jo en tinc dos de racons...

A l'estiu la piscina... pq té l'aigua justa per refrescar-me, pq té un flotador de la mida ideal per deixar-t'hi morta i flotar, pq em permet desconectar...

Però sobretot el meu racó de casa és l'hamaca... Pels somnis meditats, per les decisions difícils, pels nous reptes, per disfrutar de no fer res... No ho canviaria per res del món!

Quin és el vostre racó?

Rauxa...

Una nit preciosa, una temperatura ideal, bona música... L'entorn perfecte per ser una memorable nit d'estiu... Amb aquest cantant que no em pregunteu perquè però té un "no sé què" especial que m'encanta, sobretot quan riu...

Bé, Rauxa ja sonava i jo estava disfrutant de la nit. Pensava que no vindries i de sobte, et vaig veure aparèixer per la porta, mirant com si busquessis algú... Buf, el cor em va fer un megabot!!Em vaig posar nerviosa i tot! Ens vem trobar, dos petons i quatre paraules nervioses... Em va encantar el moment de la nit de com quan erem petits: els nens amb els nens i les nenes amb les nenes... jajaja

Em va encantar que baixessiu pq jo t'ho havia dit, em va encantar que m'empuxessis amb ganes de jugar (mira que hi havia llocs per passar eh!! calia passar per meu costat!! SI CALIA! jeje)em va encantar que tinguessis el detall de convidar-me a una birra, vas estar molt àgil aquí...

S'ha de reconèixer que us ho veu currar baixant, però tb s'ha de dir que jo vaig fer més esforços que tu. Vaig parlar amb tu amb gairebé total naturalitat... què et va passar? Erets casi incapaç de juntar dues frases seguides, jeje Estaves moníssim!que dolenta!

Bé, Rauxa va acabar i veu marxar cap a Moià... Us vaig acompanyar fins a la porta i al final només em vaig despedir de la Laura i de la Ruth que anaven les últimes... Així que no em vaig poder despedir de tu, pq ja estaves fora!! GRAN FALLO!!! Per això et vaig enviar un sms quan vaig arribar a casa :" x cert, no sé si t'ho e dit, merci per la birra!!que segueixi bé la festa!nanit.Helena". M'he despertat molts cops aquesta nit, però res... Espero que tinguis una bona excusa per no haver-me contestat, sinó, "lo llevas claro conmigo"!!

Bé, propera cita divendres, La Troba torna a posar-se les piles!! Yupiii

Seguiré informant... (jeje, m'encanta aquesta frase!)

...esperant...

Ei! no m'agrada estar de vacances perquè tinc massa temps per pensar i això em sembla que no és gaire bò...

Porto molts dies escoltant la cançó "Esperaré" de Presuntos Implicados, que me la va recomanar algú especial(;P)... Hi estic com enganxada, encara que no m'agradi la devocionalitat(o com es digui) que demostra cap a un home... Però m'encanta la veu de la tia i la música... Potser hi estic enganxada perquè jo també estic esperant...

Però què és el que espero... la veritat és que no ho sé... Una persona que estimo molt m'acaba de dir que passi a l'acció, que busqui la oportunitat i em tiri a la piscina...No sé si sóc capaç de fer-ho i tampoc sé si és molt prudent... Però, cal ser prudent??? (caaal curi??? jaja) El que sí cal ser sempre és intel·ligent. No s'han de mostrar les teves cartes massa aviat ni sense certes certeses, perquè estàs destinada al més grandiós dels ridículs... I pensant fredament, creieu que ell ha donat alguna senyal clara?? No és tot molt subjectiu i interpretable de moltes maneres??

Sabeu, demà hi ha concert de rauxa a sant feliu i no sé si hi aniré... quina ràbia! L'Amparo és fora (que pobre li convé divertir-se), una altre noia que havia de venir tb marxa amb el novio i una altre potser em deixa tirada al últim moment (i no seria el primer cop)... Així que ja veieu, una oportunitat potser perduda de trobar-lo...Em pot la impotència...

Crec que no tinc més remei que deixar passar una mica de temps a veure com evolucionen les coses i si evolucionen...

Espero que desitjar algo amb molta força influeixi una mica al destí per facilitar-nos el camí...

Un altre conte: la tristeza y la furia

En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizà donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta...

En un reino mágico donde las cosas no tangibles se vuelven concretas...

Había una vez...

un estanque maravilloso.

Era una laguna de agua cristlina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente...
Hasta aquel estanque mágico y transparente se acercaron la tristeza y la furia para bañarse en mutua compañía.
Las dos se quitaron sus vestidos y, desnudas, entraron en el estanque.
La furia, que tenía prisa (como siempre le ocurre a la furia), urgida -sin saber porqué-, se bañó rápidamente y, más aún, salió del agua...
Pero la furia es ciega o, por lo menos no distingue claramente la realidad. Así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, el primer vestido que encontró...
Y sucedió que aquel vestio no era el suyo, sino el de la tristeza...
Y así, vestida de tristeza, la furia se fue.

Muy calmada, muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y, sin ninguna prisa -o,mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo-, con pereza y lentamente, salió del estanque.
En la orilla se dio cuenta de que su ropa ya no estaba.
Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo. Así que se puso la única ropa que había junto al estanque: el vestido de la furia.

Cuentan que, desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada. Pero si nos damos tiempo para mirar bien, nos damos cuenta de que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de furia, en realidad, está escondida la tristeza.

"Cuentos para pensar" J.Bucay

Quiero

Fa temps que vaig llegir aquest llibre... però val molt la pena. Hi ha molts contes, però la majoria són llargs. Aquí us deixo un dels contes més curts, però més intensos...


Quiero que me oigas sin juzgarme

Quiero que opines sin aconsejarme

Quiero que confies en mi sin exigirme

Quiero que me ayudes sin intentar decidir por mí

Quiero que me cuides sin anularme

Quiero que me mires sin proyectar tus cosas en mi

Quiero que me abraces sin asfixiarme

Quiero que me animes sin empujarme

Quiero que me sostengas sin hacerte cargo de mi

Quiero que me protejas sin mentiras

Quiero que te acerques sin invadirme

Quiero que conozcas las cosas mías que te disgusten

que las aceptes y no pretendas canviarlas

Quiero que sepas... que hoy puedes contar conmigo...

Sin condiciones.


"Cuentos para pensar" Jorge Bucay

Història d'una marieta

Eis, ara que estic de vacances prepareu-vos pq tinc un munt de coses a penjar!! jeje

Començaré amb una cosa que m'ha passat aquest matí... M'estava banyant (merescudament ;p) a la piscina i de cop ha caigut una marieta... Quin insecte més especial! L'he tret de l'aigua ràpid i l'he deixat a fora... He estat observant com obria les élitres(ales endurides, ho sento, defecte professional... jajaja)i intentava desplegar les aletes de sota. Ho ha fet amb calma. Primer una i quan aquesta ja estava seca, ha tret l'altre i ha fet el mateix. De sobte s'ha posat a caminar per la vora de la piscina i ha anat a parar a una teranyina... L'he tret ràpidament..."- Quans cops t'hauré de salvar la vida!" li he dit (ho sé, estic fatal. Un altre dia us explicaré la historia del cargol al tranvia...) Me l'he posat a la mà i... després del temps que ella ha cregut prudencial... el gran moment... ha desplegat les ales i a volar!

M'encanta quan me'n adono que comparteixo espai vital amb altres éssers vius amb histories més apassionants que la nostra. M'adono que hi ha un món paral·lel al nostre, on nosaltres no som més que un estorb, i que en aquest món la supervivència es guanya dia a dia...

Aquí us ho deixo

Fi d'una etapa... i principi d'una altre!

Eis gent!!! Ja estic de vacances!!!!! Per fi! Ahir vem tenir l'examen final de màster. Ens queda entregar un llibre de protocols i ja estarà fet! Sabeu, encara em costa fer-me a la idea de que he acabat el màster.

Aquí us poso fotos d'aquest any que hem passat junts... Hi ha hagut molts bons moments i ens hem trobat en el moment ideal de les nostres vides. Segur que ens espera un futur prometedor i que amb els anys, quan mirem aquestes fotos, ho recordarem amb nostalgia i amb un somriure.

Meri, t'estimo mogollón. Em va encantar la conversa de l'altre dia als ordinadors...Un moment genial.

Alba, te quiero.

Un petó per tots i endavant!