Sola... i quasi quasi feliç...

Fa 4 dies va ser Sant Jordi i és en dies com aquest te'n adones realment que estàs sola... Però aquest cop va ser diferent... NO me les vull donar d'autosufucient, però sí que diré que aquest cop adonar-me de la meva soletat no va fer tant mal.

I això sé que es un pas endavant...

Poc a poc trepo per les parets del pou i em comença a encegar la llum del sol.

Res... Mai... m'havia enfonsat així.

Temps, paciència, calma i sobretot... gràcies.

Torno a ser jo...

Porto 3 dies enganxadíssima a un llibre...

Feia 3 mesos que escoltava música compulsivament, que veia la tele compulsivament... tot per no sentir els meus pensaments més del compte...

Però fa 3 dies que no paro de llegir...

i de disfrutar del sielnci...


Torno a ser jo

tranquila, per fi

Porto un mes sense escriure... obligant-me a no pensar més del compte, deixant passar els moments que mereixien ser escrits... pq si...

Durant aquest mes l'he vist 2 vegades i la última li vaig rebutjar un petó...

No sé què passarà ni com haig d'actuar ni com acabarà tot plegat... Però he agafat una actitut de "ja ho veurem" i si algún dia em deixo anar, pos m'hi deixo i que arda troya...

No sé, de fet, res depèn de mi...

L'únic que vull es disfrutar i que no em faci més mal. A més, ara vé la primavera i el sol fa marxar els mals rotllos. No sé, estic com una mica zen...

Només vull estar tranquila.