divendres, 31 d’octubre del 2008

Hoy... sofá y manta...


Si... eso és justamente lo que me apetece...

Llevo toda la semana medio enferma, medio febril... me siento medio triste por muchas cosas y medio contenta por muchas otras, medio sola por no tener a alguien a mi lado y muy acompañada por todos vosotros...

La lluvia que lleva cayendo toda la semana me lanza al vacío de la reflexión y la melancolía y a veces dudo si ese es un buen camino...

Espero que mañana vuelva a lucir el sol...

Us estimo

Helena

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Impuls...

Ahir vaig anar a veure al punki... No sé, va ser com un conjunt de senyals que em van portar fins a ell...

Jo tornava de Barcelona i estava passant per davant de la Torre Marimon... i havia la possibilitat de que ell estigués allà treballant, però vaig pensar que era millor que no hi anés... i llavors va sonar a la radio la ja esmentada cançó de Nena Daconte...i... tot i que m'havia passat la sortida vaig donar la volta i el vaig anar a veure... (després entendreu la seva relació amb aquesta cançó...) M'encanta quan sóc capaç de interpretar aquestes senyals i fer-los cas!!!

Va estar molt bé! Es va alegrar tant de veure'm... vem xerrar i tal.. no sé molt guay... me l'estimo tant...ai...

Ara entendreu el que he dit abans:

Prometo guardarte en el fondo de mi corazón ( sabeu que serà així)
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre (el petó és del desembre, del dia del seu cumple...)
Prometo encender en tu día especial una vela (el del seu cumple)
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca (no me'n oblidaré mai...)

Tenía tanto que darte (no cal comentar res del estribillo pq parla per si sol)
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...

Camino despacio pensando volver hacia atrás (gairebé cada dia)
No puedo, en la vida las cosas suceden no más...( és veritat, les coses van com van)
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,( sé que una part important)
Pregunto que parte se quedó por el camino (suposo que una altre part important tb)

Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor, guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...

Tenía tanto que a veces maldigo mi suerte..(de fet no, no la maldigo...)
A veces la maldigo...Por no seguir contigo...(no coment...)

Està clar no? És com el lament per una història fallida, una història fallida perquè mai es va intentar... Veieu com sembla que l'hagi feta jo??? jajaja

Petons

diumenge, 12 d’octubre del 2008

S'ha acabat l'estiu...


Doncs si...

Ahir festa major de Caldes... i com cada d'any és equivalent al final de l'estiu...
És com l'última festa de l'estiu, la última oportunitat d'esgotar una mica més aquest cartutxo de festes a la que equival l'estiu...

Nenes quin estiu més guay he passat!! Recordo cada concert de Troba i cada festa major!! És lo millor que hi ha!!!

Recordo que la festa major de caldes de l'any passat va ser molt gran!! Em dóna la sensació que fa mil anys d'això!!! Sabeu, tb hi havia fumanyita... qui m'havia de dir que un any més tard seríem colegues!! Com m'ha canviat la vida en un any!! En tots els sentits!!

Tiro la vista enrera i flipo!

Aquí teniu una mostra dels gots de festes majors que he anat acumulant! jajaja vaya mogollon! M'encanta la meva estanteria amb els gots i els llibres que no m'hi caben!

Doncs això, s'ha acabat aquest estiu, però en vindràn molts altres... i hiverns i tardors i primaveres!!!

Petons

dijous, 9 d’octubre del 2008

cansada...



Eps! feia dies que no escrivia eh!!

Sabeu que passa? que vaig tant cansada que no tinc ni temps ni forces per pensar ni per escriure... però no us penseu, té la seva part bona... no li donc voltes al tarro!!

Les coses poc a poc van encarrilant-se... Amb l'extracuri politic tot ha anat lo millor que es podia esperar, (que és de puta mare!!) i estic SUPER contenta!!

Amb fumanyita ens anem veiem i xerrem pel mesenger... sense anar més lluny ahir em vaig estar enfotent d'ell ( i amb ell) .. molt divertit tot plegat...

No sé, jo estic en cami de canviar de visió...

Però sabeu que? em sento buida moltes vegades... desil·lusionada amb els homes... desencantada...

Però sé que n'arribarà un que farà que torni a rebossar d'amor i il·lusió... Mentrestant disfrutaré de no tenir els problemes que es deriven d'aquesta situació...

Així que, qui no es conforma és pq no vol!!jajaja

molts petonets i a dormir!

pd.- pq tinc TANTES ganes de veure al punki??????

dijous, 2 d’octubre del 2008

canvi de visió...

Haig de passar d'aquí:

" si supieras cuanto tiempo gasto al dia para no pensar en ti... si supieras cuanto daño me hace tu sonrisa en mi cabeza..."

A aquí:

"Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti,
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño.
Hoy vas a conquistar el cielo, sin mirar lo alto que queda del suelo..."

Com ho faig?

Helena