diumenge, 25 de juliol del 2010

Crisis sobre crisis...

Nova crisi amorosa i per enessima vegada amb la mateixa persona...

Només espero que amb cada crisi es vagi morint una mik més la història...

Ara necessito desenganxar-me emocionalment d'ell, no parlar amb ell, no pensar en explicar-li les coses, no canviar els meus plans per ell, no guardar-me la roba que millor em queda per veure'l...

Treure'l del meu dia a dia per poder-lo treure del meu futur.

Espero aconseguir-ho.

De moment, tinc altres somnis que engreixar i en això ocuparé el temps... en mi.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Moldejant somnis...

Poc a poc i ràpid alhora tot va agafant forma i passant de ser una possibilitat en un milió de viure algo extraordinari a una realitat que viuré en uns mesos vista!

Emocionant, molt, moltíssim. Em fa mal l'esquena de lo ràpid que creixen les ales, a més velocitat de la que el cos pot assumir.

El cap embotat d'il·lusió, de preparatius i de prespectives.

El cor bategant fort per fer funcionar la resta.

Il·lusió, felicitat, planificació, projectes, somriure, somiar...atrevir-se a canviar, a viure.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Somnis... futur?

Nous projectes m'omplen s'il·lusió...

Ganes de sortir del cicle viciós

Somnis que donen ales per somiar encara més alt...

Ganes de canviar de vida, de viure experiències inolvidables...

Ganes d'aventura i moltes ganes de volar

de viure de veritat...

D'una altre manera de viure!


I de tot això... un futur?

Espero que sí!

dijous, 8 de juliol del 2010

Desfent el cabdell

Dies i dies sense escriure i un miler de coses que passen pel cap. Se'm acumulen les sensacions pel que fa a la feina a l'amor i a mi mateixa.

He pres la desició de reconduïr la meva vida. Donaré un any de marge per trobar algo dins de la biologia que m'ompli i si no trobo res, faré un gir de 180º a la meva vida i espero que tb a la meva felicitat.

L'amor... es tant complicat... Estimo i em sento estimada, pero no em sento lligada ni el tinc lligat... Intento no pensar per no posar-me malalta i escolto el cor per sobre de tot i de tothom. Tinc la sensació que durarà fins q jo me'n cansi, però fins llavors ho vull viure al màxim. El necessito al meu costat...

Ara, després d'unes setmanes de dubtes, de incerteses, de sentirme perduda i de moltes coses més crec q estic més tranquil·la. M'ha costat prendre la desició, però ara ja està.

És estiu, estic de vacances... no cal res més.

Sabeu,en un any he après molt a estar sola, me'n vaig adonar l'altre dia a la platja.


Petons