perdida...

Porqué no dejo de pensar en ti...? Porqué me torturo...?

Intento poner orden en mi corazón, però estoy perdida...

Que hago con lo que imaginé...? que hago con lo que soñé...? que hago con lo que viví contigo...? que hago con las lágrimas que derramé por ti...? que hago con el beso...? que hago con las miradas...con los conciertos...? que hago con las risas y las complicidades? que hago con el miedo y la inseguridad? que hago con lo que aprendí...? que hago con tus abrazos...? que hago con la impotencia y la rabia...? que hago con tu sonrisa...? que hago contigo...?


Que hago con todo esto...



... creo que guardarlo en un cajón de mi corazón...


Helena

sopar de curis!

Ei! que bé que em va anar ahir el sopar de curis!! Crec que ens va anar una mica bé a tots! Com vem riure amb la dent de l'Alex i amb el nostre joc prefertit: "a que huele...?" Mira que som cafres!!! Menció especial a les partides de la play... (juan, la próxima vez te machaco aunque me robes todos los puntos!!!)

Tot i així estic... no sé com dir-ho... tristona...

Suposo que se'm barregen moltes coses i el fet d'haver estat de guàrdia aquest cap de setmana i dormir poc ajuden...

Em costa explicar què em passa... per una banda està que tinc moltes ganes de llibertat... de marxar de viatge... de tenir casa "meva"... però no tinc pasta...(ni companyia...)per l'atra banda que vaig rebentada amb la feina i els putos horaris que faig... tb que s'acaba l'estiu, es fa fosc d'hora i comença el fred...Que estic preocupada pel juan...pq la vida és molt cabrona a vegades... tb pq les famílies a vegades...(ho deixo aquí...)... Pq em sento sola i veig parelles per tot arreu!!!(jejeje)...que s'ha acabat la gira de la troba...pq enyoro molt treballar amb nens(no pensava que això m'afectés tant!)... en fi... una mica per tot...

Ahir, per això, hi va haver una estoneta que em vaig petar el cul!! Miro les vostres cares i encara me'l peto!! VAYA CARETOS!!! Sort que la curi i jo salvem la foto!! jajaja

En fi... a seguir vivint!

Petons

Helena

pd.- sabeu què em té molt ratllada? La nova cançó de Nena Daconte... és que sembla que l'hagi escrit jo!!:

"Tenia tanto que darte... tantas cosas que contarte... tenia tanto amor... guardado para ti..."

Vaya putada!!!

setmana negra...

Buf... he tingut una setmaneta per oblidar...

Entre una cosa i l'altre la veritat és que ha sigut horrible...

Sort que dissabte al matí tot va anar bé amb l'extracuri polític...Ara només queda esperar el resultat, que estic convençuda que serà bò! I així podrem començar a oblidar aquest malson que ens persegueix una mica a tots...

Lo altre que em passa... no en vull parlar... i de lo tercer que em passa encara menys...

Si que parlaré "d'ell"... El vaig veure dissabte a la nit a correfoc de sant feliu... i la veritat, em va fer un paper... crec que té tots els números per anar-se'n a la merda directament... així que a partir d'ara ja no serà "ell" sinó "fumanyita" (que és l'apodo que té a casa meva! jajaja) i reservaré el "ell" per un altre que s'ho mereixi més... No sé, havia de sortir després de festa amb ells, però em vaig ratllar... Em vaig ratllar pq estava trista... Em vaig adonar que ara sí que ja no hi havia res per la seva part, però sobretot per la meva... Em fa pena... I si això li sumes tot lo altre que no explicaré aquí pos imagina't, no estava jo per moltes festes...

Però en fi, la vida segueix i s'ha d'utilitzar l'energia pel que realment val la pena...

Petonets

Extracuris, estem en contacte!!!

MUUUUUUUUUUUUUUUUUAAAAAAAAAA!!!!!

Frustració...

Un altre cop...

Un altre cop aquest sentiment de no estar a l'alçada... El sentiment de "casi ets bona"... la sensació de defraudar...

Feia 2 anys que no ho sentia... i és una merda!

Bona nit

"Vuelta al cole!!"

Curi, avui va per tu... Sempre t'ha costat això de tornar al cole... Els diumenges a la tarda sempre t'has posat de mala llet pq l'endemà hi has d'anar... Però l´últim diumenge d'estiu encara és més dur oi???

Ja veuràs com demà anirà mb i la gent nova molarà mogollón!! No siguis dolenta i tracta'ls bé!!!!

Bueno, ja m'explicaràs...

Petonets

Sort... o mala sort???

Ei, després d'una tarda de curis sempre sorgeixen reflexions per escriure... més q res pq tres dones com nosaltres donant-li "a la lengua" podem fer pensar molt...

Sabeu, m'agradaria parlar d'homes, però la veritat és que he començat a escriure sense saber molt bé el que vull dir... espero que per inercia em vagi sortint...

No sé... mireu, amb el punki el que va passar la setmana passada va ser increíble i per molt que no n'hagi volgut parlar gaire no vol dir que no sigui important... potser precisament al revés... És una persona que ha sigut molt important per mi... però tinc la sensació que "ya se ha gastado mi amor para ti"... Però algo sempre queda... i com diu la extra-curi, les histories inacabades són les pitjors... Em fa una mica de por no creieu... i sabeu pq? pq em conec... pq sé que és una persona lo suficientment interessant i complerta que pot fer que perdi el cap i en un moment donat ho enviï tot a la merda... Perquè per molt racional que sembli a vegades, sé perfectament quan una cosa és important de veritat... i el que hi havia entre nosaltres ho era...

Amb l'altre... doncs mira, ahir vaig estar amb ell i molt bé la veritat... Però res més enllà... col·legues simplement... No sé si és bò o dolent, però és el que hi ha... Amb aquest tema estic tant desil·lusionada que em costarà mirar-lo com abans... i sé que és millor...

Tant amb un com amb l'altre no diré que no hi cauré mai... pq no ho sé... Pq tots dos han despertat algo en mi... pq han fet que el meu món interior trontolli, és remogui i es senti viu i això és tant important quan passa que no val a ignorar-ho... Ells dos són diferents...però jo tb sóc diferent... ho sé... Sé que a la llarga ser diferent és genial, pq sinó la vida és molt aburrida... però a la curta... no sé si és tant bò...

En fi, que com he dit aquesta tarda, haig d'ampliar horitzons... però partint d'aquesta base i crec que el llistó està força alt... Tindré sort?

Helena

pd.- a vegades em fa por no trobar-lo mai...

11 de setembre: últim concert de La Troba... :<

Doncs si... tot el que comença acaba i la gira de LA TROBA KUNG-FÚ també... És una pena que acabin l'estiu i la troba...però en vindràn d'altres...

I us asseguro que aquest ha estat un dels estius que més he exprimit!!! No he tingut quasi vacances, però he fet tot el que m'ha donat la gana i més!!

Hem acompanyat a la Troba a Sentmenat, Lliçà, Canet, Sant Vicenç de Castellet, Vic, Sant Vicenç dels Horts, Mollet... (tot i que amb grans punxades com Granollers!) i el millor final a Barcelona, el dia 11 de setembre a l'arc de triomf!! UN CONCERTÀS!!!

Una gentada increíble, però nosaltres allà a primera fila donant-ho tot... o més ben dit els restos ja! jajaja

Un moment que cal comentar va ser la connexió visual-gestual que vaig tenir amb el Joan Garriga (el cantant) un cop que, entre la multitut, les nostres mirades es van creuar... el millor somriure de la nit... El meu gest d'aprovació va fer que encara somrigués més... un moment d'aquest que m'emporto per mi per sempre! Podeu pensar que "al igual" em va mirar i el que volgueu... però us juro que és real!! Joder, que em té vista de tots els concerts! En fi, jo sé que va existir i punto!

Un gran colofón final per una gira que ha convertit aquest estiu en una festa constant! Queden 3 concerts, canaries, tarragona i mèxic...i, com compendreu, ens queden una mica lluny... Així que, caldrà esperar a que la locomotora torni a engegar per aki apropet per tornar a moure el cos amb la millor rumba del món!! I a més, no hi ha RES que em senti millor!!

Grans moments al seu costat, balls, riures, anades d'olla, crits i cants, abraçades, feromones, suor, nervis, emoció i molta, molta música... tot això és un concert de La Troba...

Llarga vida a la RUMBA i a LA TROBA KUNG-FÚ!!

RUMBAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Notición...

Nenes nenes que fort! M'acabo d'enterar d'una cosa!!! "Ell" està amb una altre "ella"!!!!! Tio, què li ha durat la de festa major, dues setmanes???

Encara estic flipant!

No sé, ell solet va perdent punts per moments... Sabeu, ja no sé si em vé gaire de gust formar part de la seva "llista" de conquestes... No "li pega" gens això de ser un "pichabrava" i anar de tia en tia... però és que potser la imatge que jo tenia d'ell no és la realitat... En fi, el temps m'ho anirà demostrant...Sabeu, no m'ha fet gens de mal això de la nova novia... i això, creieu-me, és molt mala senyal!

Per altre banda (i cal remarcar que no té res a veure amb això de dalt pq ho pensava abans de saber-ho!!!) no deixo de pensar en el punki... em moro de ganes de parlar amb ell... però no ho vull fer, pq sé que no és bò per ell...

En fi, crec que em vé de gust continuar caminant sola durant un temps més...

Helena

Quina gran triunfada!!!

Eis gent! Com estem?

Jo, si us dic la veritat, estic pletòrica...

Ahir vaig tenir un sopar amb tots els que anavem al cole i a l'institut... Amb tots aquells que van convertir la meva adolescència en una etapa que no m'agrada recordar... Amb tots aquells que van sembrar en mi un munt de complexes que m'ha costat anys treure'm de sobre...

La veritat és que em feia una mandra remenar tota aquesta merda... però hi vaig anar... Haig de confessar, per això, que tenia por i estava nerviosa... Però de fet, no havia de demostrar res a ningú i m'importava una merda el que pensessin... A més, les pors és millor afrontar-les...

Però va ser arribar i se'm va passar tot... No us podeu imaginar COM VAIG TRIUNFAR!!! COM LA COCA-COLA!!! jajaja La gent va flipar tant!!! Molts ni em van reconèixer!! Molt fort tot plegat!! Sé que he canviat... ja no sóc aquella adolescent poruga amb por de viure... amb un món interior massa gran i massa complicat com per exterioritzar-lo... aquella "nena" que acaba de tornar a néixer i amb tanta timidesa que feia que encara no fos capaç de fer-me valer... Ara, deu anys després, sóc una "dona" de 25 anys feliç, segura de si mateixa, amb autoestima, riallera, espontània i en fi... que m'he posat "el món per montera"!!! jajaja és lo que hay! I, pel que vaig veure, no s'ho esperaven...

Pos que es fotin!!! queda fatal que ho digui, però va ser com una "venjança"... i ja se sap que la venjança sempre millor en plat fred diuen no? Doncs em va sentar superbé!!!jejeje No us podeu ni fer una idea del que se sent quan els tios que t'han ignorat i despreciat fins i tot, ara es moren per parlar amb tu i es passen tota la nit tiran-te els trastos!!! És que es com que la triuta es va girar i les que sempre triunfaven ara ... bueno, deixe-m'ho aquí... jajaja

A més hi va haver una reacció molt diferent entre ells i elles... Elles si, estaven contentes de veure'm i tal, però ells... la veritat és que no sé pas el que els hi va passar... La testosterona que té un efecte a vegades fora de mare!! jajaja

En fi, que entre el soparet d'ahir i lo del punki he passat un finde pletòric!!! Ara només falta que els de Castell tornin de Jaen i fem una Troba junts d'una vegada per totes!!!

Petonets

pd.- hi ha coses que per molt que passin els anys, no s'obliden...

Vivir...

La vida te puso en mi camino para que supiera lo que es el amor... Para que aprendiera de ti...y aprendiera de mi misma...

Te puso en mi camino para demostrarme que se puede querer así, con todo el ser, con toda la sinceridad...

La vida me hizo sufrir para darme la capacidad de poder saborear estos momentos... Porque desde que ayer hablé contigo estoy en un estado de...felicidad contenida...

La vida trazó para los dos un camino diferente... caminos paralelos que no se encuentran, pero hemos sabido encontrar el atajo que los une...

También la vida te puso en mi camino para que aprendiera lo complejo del ser humano...para que aprendiera a "renunciar" a ti... para que aprendiera que cada persona tiene su espacio y su ritmo... para que me diera cuenta que con serenidad las cosas se ven más claras...

Para que me dé cuenta de que te quise mucho más de lo que creía...

La vida me ha regalado lo más grande, el amor immenso desde el fondo de tu corazón... me ha regalado un compañero de viaje que sé que siempre estará ahí para mi, una persona que me quiere de una forma inexplicable... una persona que ya forma parte de mi...

Pero la vida también me ha quitado la posibilidad de vivir un millón de experièncias contigo... de viajar contigo... de liarla juntos... de ver amanecer contigo... de dormirme abrazada a ti...de despertarme y observar como duermes...i el que més em fot... de crecer juntos...

Pero me ha regalado algo intemporal... que és a ti y a tu sentimiento... A tu inteligencia... a tu saber estar... Me ha regalado los detalles del helado del congelador... los detalles de criticar viendo la tele junto a ti... los detalles de reirnos de todo... Me ha regalado mirarte a los ojos y encontrarme simplemente contigo...Creo que me compensa...

Y aunque no haya podido disfrutar de ese amor plenamente... me queda algo sin fecha de caducidad... y eso no tiene precio...

Simplemente...Te quiero

pd.- que pena que no lo vayas a leer...

Dolç final...

Buf, a veure si trobo les paraules per explicar el que m'ha passat aquesta tarda...

He kedat amb el punki... amb el meu punki... i hem parlat de tot... i un cop ens hem posat al dia de les nostres vides per fi he sigut capaç de posar sobre la taula el que va passar l'estiu passat...

Ha sigut tant genial poder dir-li que el vaig estimar moltíssim... que hi va haver un moment en el que hagués marxat amb ell a la fi del món si fes falta, que no m'importava res més... Ha sigut molt xulo poder-li dir que encara que va ser un cabrón amb mi tinc moltes coses a agraïr-li... dir-li que m'ha fet sentir molt bé en moltes ocasions, que m'ha fet sentir preciosa, viva... que és la persona que millor discuteix amb mi i que gràcies a ell vaig descobrir el meu cantó salvatge i gore que m'encanta... poder dir-li que amb ell vaig exercitar moltíssim el meu autocontrol (a lo que m'ha respost que no el provoquès...jeje)... Poder dir-li que s'arrisqui, que no tingui por a estimar... poder dir-li que passin els anys que passin sempre serà especial per mi pq el porto a dins, pq forma una mik part de mi...Ha sigut tan GENIAL poder dir-li tot això ara que ja no em fa mal...

Ha sigut tant guay escoltar que m'estima i m'ha estimat moltíssim... que les tentacions com més lluny millor i sentir com em reconeixia que per això mateix m'ha evitat durant molt temps... Notar com faig trontollar tot el seu sistema... Ha sigut tan guay escoltar que li faig plantejar les coses... que ha pensat moltes vegades això que li he dit que me n'hagués anat amb ell a on fos... veure com li canviava la cara quan hem recordat junts lo bé que ens ho vem passar l'any passat... l'etern joc de seducció que ens portavem que era genial, estimulant i, perquè no dir-ho, molt excitant tb... Ha sigut tant guay comprovar que em segueix llegint el pensament... que la nostra connexió es manté i es mantindrà sempre...

Un dolç final per una gran historia d'amor... però amor del de veritat... del que queda per sempre...

En fi, les paraules se'm queden curtes... i ara només m'ha faltat el missatge que m'acaba d'enviar... simplement, és el millor...

Sembla que darrera dels núvols... sempre torna a sortir el sol...

Molts petons

Helena

pd.- és tant genial saber que sempre ens estimarem...