Decepció...

Sabeu, ara mateix no sé molt bé com actuar… Què s’ha de fer quan algú no és com un esperaves? Que s’ha de fer quan algú et falla?

Sabeu això em va passar dimecres passat... En calent, l’hagués tret directament de la meva vida... ara m’he calmat una mica, tot i que no he deixat d’estar enfadada... suposo que al anar passant els dies em vaig estovant una mica... Sabeu què passa? Doncs que m’agrada estar amb ell i no vull tirar per la borda la nostra amistat per una “tonteria”...

Una vegada més me n’he adonat de què em passa amb els homes i amb la gent en general... Estimo massa... massa pel que a vegades es mereixen... Una vegada em decideixo a estimar a algú sóc capaç de donar-li casi tot... i no tothom és així... potser el meu error està en esperar que la gent actuï de la manera que jo actuaria... i per això em porto després aquests berrinches... Espero massa de les persones i després la gent em decepciona... Però és que no hi puc fer més...sóc així...

M’agradaria ser capaç de treure tant fàcilment com poso el carinyo sobre una persona... Perquè això és el que em passa, que m’encarinyo amb la gent i després em costa molt prescindir d’aquest carinyo...

Com vaig escriure no fa gaire, haig d’aprendre a caminar sola, a dormir sola, a escriure sola, a pensar sola, a adormir-me sola, a menjar sola, a estar-me al sofà sola... a viure sola. Sabeu, em vaig adornar de que estava realment sola un dia d’aquest estiu que vaig anar sola a la platja... És tant raro... En fi, crec que com tot, és acostumar-se...

Però sabeu què, a part de moments de crisis, com l’atac de punki, estic força contenta... poc a poc he anat superant lo del Martí i lo del Cesc, lo del punki em costarà molt més, i sabeu què? crec que torno a ser jo... Fa molt temps que no ho era eh! He rebut masses pals seguits, sobretot en el terreny sentimental que es el meu punt feble. M’ha costat aixecar cap, però començo a veure la llum al final del túnel, torno a recuperar la meva seguretat, la meva energia, el meu somriure i torno a cantar en qualsevol moment ( és una senyal clau!;P)

Coleguis, he vuelto! jajajaja

Feliç...

Aquí em teniu... No surto especialment guapa, però si especialment feliç...

Es que després de lo de l'altre dia... he començat a veure la llum i a creure-m'ho de veritat. Què em va passar l'altre dia??? Doncs que vaig tenir un "momento punki agudo" i va ser dels gordos... crec que vaig tocar bastant fons... Em vaig furgar fins al màxim... Inevitablement després d'escriure tenia la necessitat quasi fisiològica d'abraçar-lo i de tenir-lo amb mi, de passar-me hores al telèfon com tantes vegades ho hem fet... Però no ho vaig fer i és el primer pas per sortir d'aquest pou de fang.

Cada cop veig més clar que segurament no és el que vull ni el que necessito. Que el tinc com mig idealitzat pq em dona coses que no m'havia donat mai ningú abans, però si realment m'estimes vindria amb mi... Si realment m'estimés no seria tant extremadament covard... si m'estimés no podría estar sense mi... si m'estimés no deixaria passar el temps fins que cregui que ho té tot a puesto i llavors començar una història... pq les històries passen quan passen, no quan vols que passin i si no estàs disposat a viure-les al final passen de llarg, no es poden guardar en un calaix i recuperar-les quan et vagi b... no és just.

Però, malgrat tot, sé que m'estima de veritat i molt a més a més, però potser m'estima d'una manera que no és la que jo necessito...

Poc a poc i pas a pas deixaré aquesta història endarrera...

Sabeu, m'encanta la foto i estava feliç envoltada de gent que s'està convertint en molt important a la meva vida!

Helena

pd.- pq després digui que la feina és una puta merda! ;P (cafeteria de Dexeus)

pd2.- "Después de ti, pregunté a las estrellas
cuantas veces más mi ingenuidad me hará llorar"
(LODV)

Maldita inercia!

si... ahí estoy otra vez... irremediablemente destinada a comerme el mismo muro de siempre!!!

Porqué no puedo salir de esta inercia?? porqué me cuesta tantísimo vivir sin él.

Hace una semana que me llamó y desde entonces estoy... desestabilzada... ¿¿pq tiene ese poder sobre mi??? pq aunque yo esté firmemente convencida de que és un desgraciado, siempre que vuelve parece como que se me olvida? Será pq no estoy firmemente convencida? será que necesito creer que lo estoy para no sentirme tant terriblemente sola?

Me sorprendo a mi misma pensando en ti, me sorprendo abrazandome cómo si fueras tu...Cada noche pienso en ti antes de cerrar los ojos... Me imagino como seran tus besos un millón de veces al dia...seguro que me encantan... Necesito besarte, acurrucarme en tu regazo, acariciar tu piel que seguro que es muy suave...Mirarte a los ojos y suspirar... Necesito encontrarte cuando llegue a casa, necesito dormir contigo, abrir los ojos y encontrarte ahí... necesito empaparme de tu olor para que no se me olvide nunca... Necesito que me abraces y no me sueltes más... necesito que me salves...que me conviertas de una vez por todas en tu princesa...

No sé que me pasa hoy, no sé si será la lluvia o el olor a otoño, pero llevo esto dentro desde hace mucho tiempo y lo sabes... És un miniyo que de vez en cuando me tortura y me recuerda que todos los esfuerzos que hago durante mi dia a dia para convencerme de que ya no me importas són tant frágiles que con una simple llamada y un suspiro pueden caer por el suelo en un segundo...

Que complicada es la vida cuando duele así... Me duele, me duele tantísimo quererte... Para mi esto es tant grande que duele proporcionalmente... y duele mucho.

Duele no poder compartir contigo todo lo que me gustaria... duele saber que no te atreves a quererme porqué te da tanto miedo sentirte vulnerable y que te hagan daño que prefieres no arriesgarte a vivir esto aunque sea lo más grande que te ha pasado en mucho tiempo... Duele saber que a lo mejor esperaré eternamente... Duele saber que a lo mejor nunca serás mio...

Duele haverte encontrado, aprender que és querer... y no tenerte conmigo... me duele tu immadurez...

Me duele tener que aprender a vivir sin ti... por obligación. Porqué aunque no quiera ni oírlo, puede ser que nunca te atrevas a venirte conmigo... puede ser que prefieras vivir arrastrado por tu maldita inercia igual que a mi me arrastra la mía... Puede que no reúnas el valor necesario para romper con lo que tienes, aunque sabes que no es lo que quieres...

Te necesito

Que mierda y que grande es querer así...

Autoplacatge emocional...

Jelou!

Aquest cap de setmana he vist una peli que m'ha deixat K.O. Es diu "Qué les pasa a los hombres"... Vale, està hiperplena de tòpics, però tb hiperplena de grans veritats!!! Estava al cine i notava com les hòsties m'anaven caient una darrera l'altre sense ni veure-les venir.

En fi... molt gran saber com realment pensen ells i com de retorçades som les dones o les voltes que li donem per creure'ns els que volem creure'ns, el que menys mal ens fa. He après que si un noi no truca es pq no vol trucar, que és el que hi ha i no els podem canviar...Que lo de la "xispa" és mentida i és pq les ties ens ho creiem i ens quedem contentes...I com això, un mogollón de coses...

Després de rebre aquesta "informació" of course, el replantejament d'estratègia era estrictament necessari... És a dir que a partir d'ara, res d'anar darrera d'ells, si un home vol algo, se les ingenia per aconseguir-ho no? doncs ja està bé de posa'ls-hi fàcil! A tumar home!!!

Espero poder, pq m'agrada tant estimar a algú i m'agrada tant la tendresa, que de seguida se m'en va l'olla i NO, no pot ser!!! jajaja

Petons

Busco un lugar...

" en esta ciudad,
donde esconderme de la corriente que me lleva"

Ai senyor... Sabeu, algo faig malament i crec que és pensar més del compte...

Sóc gilipolles ho sabeu oi? pq tot i que veig que m'estamparé contra el mateix mur de sempre, no se'm acudeix res més que a sobre agafar carrerilla per fotre-me-la més fort...

No trigaré gaire a estampar-me, ja ho veureu...i sabeu pq ho sé? doncs pq sempre em vaig a pillar de la persona equivocada! Mira tinc aquest bon ull! Sempre em penjo d'aquell que no em pot donar el que necessito... pq, pq no em puc fixar en els idiotes q em tiren la canya enmig de la carpa per Festa Major? pq m'han d'agradar els que són diferents, els que, per alguna cosa, són especials??? i pq aquests sempre que els trobo estan amb algú ja?

En fin... más de lo mismo o estan pillats o es caguen de por. juas juas juas

"Querria perderme, huir para siempre, hechar a volar"