Novetats!

Hola món, segur que molts ho sabeu i altres no, però ..... tictactictac he trobat feina!!! YUHUUUUUUUUUUUUU!!! A partir de demà me'n vaig a Saragossa com a responsable d'una exposició itinerant de la caixa sobre neurociència!! Toma ya!! La veritat es q estic molt contenta i ilusionada i espero q tot surti la mar de bé. A causa de tot això he fet un altre blog historiadunaaventura.blogspot.com Si per cas no pogues escriure aquí ho faré allà q ara se m'ha girat molta feina amb 2 blogs! jajaja bé, ja us explicaré molts petons H

un petit tresor trobat sense voler...

Un dia vaig comprendre que el silenci val mes que mil paraules!:

Un periodista li va fer una Entrevista a un savi, en entrar a
l'habitació li preguntà: que és el que més el sorprèn de la
humanitat?, al que el savi va respondre: que s'avorreixen de ser nens
i vulguin créixer ràpid, per després desitjar ser nens una altra
vegada. Que malgastin la salut per fer diners i després perdin els
diners per recuperar la salut. Que anhelen el futur i oblidin el
present, i així no visquin ni el present ni el futur. Que visquin com
si mai haguessin de morir i morin com si mai haguessin viscut.......

Vaig quedar en silenci una estona i li vaig dir: Quines són les
lliçons de vida que vols que els teus fills aprenguin? I amb un
somriure va respondre: ... que aprenguin que no poden fer que ningú
els estimi sinó deixar-se estimar, que el més valuós a la vida no és
el que tenim sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui té més
sinó qui necessita menys i que els diners poden comprar-ho tot menys
la felicitat, QUE EL FÍSIC ATREU PERÒ LA PERSONALITAT ENAMORA.

Que qui NO VALORA el que té, algun dia es lamentarà per haver-ho perdut.

Si vols ser feliç, fes feliç a algú, si vols rebre, dóna un mica de
tu, envolta't de bones persones i sigues una d'elles.

Recorda, de vegades a qui menys esperes és qui et farà viure les
millors experiències! Mai arruïnis el teu present per un passat que
no té futur. Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida.
Amb llàgrimes als ulls, se les arregla per dir amb un somriure, "estic bé".

contradicció de sentiments

No sé ni com començar a escriure...

Sóc feliç... per fi...

Estic molt bé amb l'Abraham, m'estima de veritat i m'estima en el món real. Em diu coses precioses i profundes, tant q fins i tot m'espanten. És massa aviat per sentir-les, massa aviat per saber moltes coses, massa aviat pq m'acostumi a q me les diguin, massa aviat per jurar amor etern...

Aquest matí he tingut una de les millors converses amb el punki... Hem parlat de tot, de nosaltres, de com ha estat i com serà la nostra relació i buf. Realment ha sigut una conversa fantàstica, molt de veritat, molt arriscada i molt sincera. I ara si que ho puc dir, hem donat carpetasso a la possibilitat d'estar junts...

Una part de mi està tranquil·la i feliç per haver parlat amb ell les coses i per tot el q m'està passant pq fa molt temps q ho necessitava.

Una altre part de mi està trista pq sempre he pensat q el protagonista de la historia amb mi seria ell. Trista per haver finiquitat el q "hagues pogut ser" la HISTORIA en majuscules. PQ l'estimo i l'estimaré sempre, pq viu dintre meu i pq és la persona q em coneix millor i mes connexio ha tingut amb mi en tota la meva vida. Em fa tanta pena de veritat que no sigui ell... En el fons estic trista per despedir-me d'ell.

Pero les coses han passat així pq els 2 hem volgut q passessin així. Ell no ha trobat mai el valor per arreglar el que ha d'arreglar, afrontar les seves pors i agafar-me de la mà per sempre i jo no he trobat mai el valor de treure'l definitivament de la meva vida pq m'importa massa.

I ara necessito viure això al 100%, l'estimo a l'Abraham i vull que això sigui la HISTORIA de veritat, la del món real, la persona amb la q compartir tot el q en el seu dia vaig escriure pq m'ho mereixo i pq ja era hora.


Necessitava parlar amb el punki per acabar d'aclarir les coses, per seguir amb l'abraham sense mentides i sense pensaments distorsionadors al cap. Vull posar tots els ous en aquest cistell i sé q no m'estic equivocant. El temps m'ho dirà però crec q m'espera una vida feliç al seu costat.

gràcies punki per tot el que m'has aportat a la meva vida, gracies per tot el q m'has ensenyat i gràcies per deixar-me volar i ser feliç.

Us estimo, als 2, de manera diferent i sé q completament compatible.

mi deseo...

que todo salga bien!

Fent camí... acompanyada? ;P

Fa només un mes i poc del balanç i han passat tantes coses...

Vaig començar a MONA a principis de gener. Vaig esforçar-me molt, vaig passar mooooolt fred, vaig currar com una desgraciada, em vaig gastar una pasta en peatges i benzina, vaig estar 12 hores fora de casa deixant sola a la Rita,... Fins q, tres setmanes després, el meu cos va dir prou. No tenia cap necessitat de passar per tot això, aixi q he redirigit el voluntariat cap a la vessant educativa.

Però, tot i la decepció inicial i tot el que va remoure pel q fa a limitacions físiques, sé q em va anar bé. Em va espavilar, em va fer sortir de l'aburriment q tenia ficat al cos.

I ara estic en una altre fase, faig el projecte educatiu de MONA i estic estudiant per la sele del juny (qui m'ho havia de dir que la tornaria a fer 11 anys després!!)

I fa pocs dies q m'ha passat una cosa mooooooolt especial. S'ha creuat al meu camí un home fantàstic. Un home que ja estava a la meva vida, però mai així. I estic contenta, i il·lusionada, i cagada de por, i emocionada, i recuperant la fe en els homes i en l'amor!!!

Un home terriblement tendre que m'ha dit, entre altres coses precioses, que porta esperant-me tota la seva vida...

Espero que surti b, necessito q surti b, que pugui viure amb ell tot el q vaig escriure, que sigui de veritat i q sigui per sempre...

Amen

Balanç del 2011

Ha sigut un any de moltes coses i de tots colors…

Vaig començar el 2011 intentant deixar enrera el punki i il•lusionant-me amb una nova relació. Després em va portar molts maldecaps, però si més no em vaig il•lusionar. Cal reconéixer que el Ferran hagués pogut ser l’home de la meva vida si no fos pq té tanta por d’estimar... Vam estar només 4 mesos junts, però la veritat és que em va aportar moltes coses.

Una de les coses més positives de l’any, i sé que de la meva vida, és el viatge a Boa Vista... En tinc uns records espectaculars, un creixement personal enorme, conèixe’m millor, sobrepassar límits, superar pors, anar sola pel món, descobrir una altra manera de viure una mateixa vida... Resumint, una gran experiència vital en la que em refugio quan aquest món q m’envolta no m’agrada.

Després d’això va venir el més trist de tot, de l’any i de molts anys que vindràn... la mort de l’abuela... Te hecho tanto de menos... no he escrit res d’això abans pq encara em fa massa mal.

No sé si és per això, però a partir d’aquí tot va anar bastant de baixada. Vaig marxar de Dexeus a St.Cugat amb el que esperava q seria un canvi cap a millor i em vaig trobar amb la mateixa merda de sempre o més i tot. Fet que va afegir més crisi de “fe biològica” de la que portava ja de casa...

Va tornar el Ferran i va voler q tornessim a estar junts. Vaig haver de dir-li q no i, aprofitant la carrerilla q vaig agafar, vaig treure al punki de la meva vida durant uns mesos. I va ser tant difícil... És un tema q no sé gestionar i probablement no en sabré mai...tothom té el seu lastre... el meu probablement és aquest.

A l’agost, en un intent de mantenir-me a flote, vaig començar amb l’Oscar esperant que em salvés de tantes merdes acumulades. I el que a priori semblava un tauló de suro insummergible es va convertir en una viga de ferro q s’enfonsava sola.

Ara mateix... estic tant perduda... Emocionalment destruïda, professionalment desorientada, intel•lectualment desmotivada i físicament fluixa. Estic en una etapa de crisi total. L’únic bò d’aquestes etapes és q només en poden sortir coses positives.

Al curs de monitors ens van fer un símil que m’agradaria recuperar: la vida és com un arbre. Hi ha etapes per florir, altres per recollir fruits, altres on cauen les fulles i altres fredes on sembla que la vida s’ha esfumat... fins q arriba la primavera i tot esclata de nou. Doncs bé, probablement estic immersa en un hivern q engloba totes les facetes de la meva vida, però la primavera no trigarà a venir, segur.


Espero que el 2012 m’aporti una mica de llum per veure cap on haig de continuar caminant, llum q dissolgui la boira q ara mateix no em deixa veure més enllà del meu nas. També espero que m’aporti molts riures. Sé que coneixeré gent nova i potser trobaré algun nou amic. M’agradaria que em portés amor del de veritat, però si no pot ser, com a mínim q no em facin més mal d’acord?

M’agradaria aprendre en aquest 2012 a protegir-me millor, a donar amor només si és merescut, aprendre a relativitzar, aprendre a seguir la meva veu interior que m’ha fet deixar la meva professió per canviar de vida i confirmar que té raó i que sap el q em convé. M’agradaria que el temps que passi a MONA em serveixi per treure el fum aquest q m’embota el cap, vull tornar a somriure, tornar a ser optimista, tornar a creure q la vida és bonica i que l’amor existeix...


Estic convençuda que el 2012 em demostrarà que tot això que vull que passi no serà res comparat amb les experiències que viuré.


Gràcies per formar part de la meva vida i per fer que tot això tingui sentit a l’altre costat de la pantalla.

Un dia qualsevol...

Sé que un dia qualsevol a una hora poc habitual sonarà el timbre de la porta. Intrigada treuré el cap a veure “qui truca a aquestes hores?” i, sorprenentment, seràs tu…

Obriré la porta mig avergonyida per la pinta que porto i tímidament et diré:”- hola, què hi fas aquí?”

Tu no diràs res, no respondràs, tan sols em miraràs fixament als ulls durant més segons del que es considera acceptable i de cop ho entendré… Ens abraçarem i encara m’estaré fent a la idea de que ets lliure per fi, després de tants anys… T’abraçaré més fort mentre tu em fas un munt de petonets al coll. Poc a poc el missatge va entrant al meu cervell i encara no me’n sé avenir… Buf… pensava que no passaria mai, havia tirat la tovallola per sempre…

Em deixes anar, m’agafes la barbeta, com fas sempre, i em fas el petó més tendre que m’has fet mai. Em desfaig entre els teus braços com ho he fet tantes vegades abans. Ens mirem als ulls i somriem. Junts per fi… Estic tant contenta que em cauen les llàgrimes i no puc reprimir un crit d’alegria mentre et torno a abraçar. I ho faig tant fort que acabo rodejant la teva cintura amb les cames.

Em mires… i em despulles. Jo tb et miro i faig el mateix… Sense saber ben bé com em portes a l’habitació i en dos segons ja no porto roba. En un segon i mig et treus la teva i em tornes a abraçar. Estic excitada, com sempre q estic amb tu, però aquest cop és diferent. No estic fent res mal fet ni tu tampoc. Per fi ets meu i jo sóc teva. Per fi puc disfrutar completament del fet d’estar amb tu.

Ens besem tendres, per tot el cos i tot va agafant una temperatura difícil de descriure. Les teves mans em toquen com si et sabessis de memòria cada raconet de la meva anatomia. Sento que estic levitant. Et toco, poses els ulls en blanc, tremoles i et mossegues el llavi inferior com quan no pots aguantar més. I farem l’amor com no l’hem fet mai. Com només l’he fet amb tu, amb l’ànima. Posaràs aquella cara, quan sents entre excitació i desig, que se’t posa tant seria i que no t’he confessat mai que m’agrada tant. Em pentinaràs i jugaràs amb el meu cabell fent-me sentir segura... I faràs allò que fas sempre i que em té guanyada per complet, em besarás eternament mirant-me als ulls. Sé que tocaré el cel amb la punta dels dits, una, dues i fins a tres vegades i la tercera el tocarem junts.

I de sobte, tot encaixa. El que semblava complicat es torna senzill, els problemes es fan petits i només m’importa una cosa: TU.


Així, caic en un plàcid son mentre m’abraces. Junts. Per sempre.

Amor és...

Amor és... atracció
Amor és... compartir
Amor és... riures i plors, èxits i fracasos, companyia i soletat
Amor és... petons
Amor és... mirar-se als ulls sense por
Amor és... passió
Amor és... abraçar-se
Amor és... sexe
Amor és... tendresa
Amor és... compromís
Amor és... sofà i manta
Amor és... explicar pors
Amor és... descobrir
Amor és... carícies
Amor és... reconèixe'm en la seva olor
Amor és... acompassar respiracións
Amor és... projectes
Amor és... present i futur
Amor és... compartir passat
Amor és... no caminar sola per la vida mai més
Amor és... confiança
Amor és... mirar-se
Amor és... desig
Amor és... jugar
Amor és... llegir un llibre a mitges
Amor és... gamberrejar
Amor és... lluitar
Amor és... il·lusió
Amor és... papallones
Amor és... somiar
Amor és... ballar
Amor és... entendre's
Amor és... platja i sol
Amor és... muntanya i llar de foc
Amor és... fer l'amor amb cada cèl·lula del cos
Amor és... passejar agafats de la mà
Amor és... fidelitat
Amor és... enyorar
Amor és... bogeria
Amor és... viatjar
Amor és... tranquil·litat
Amor és... conèixer cada centímetre de la teva pell
Amor és... escoltar
Amor és... que t'escoltin
Amor és... consolar
Amor és... ensenyar a volar
Amor és... estimar...


Necessito sentir tot això amb una mateixa persona, necessito que sigui de veritat, que sigui al complet i q sigui per sempre... Necessito sentir tot això, però ara mateix no puc... Estic massa ferida... Masses fracassos emocionals seguits per seguir creient en tot això, però sé que creure-hi és l'unic q em pot salvar...

Si no és així, no en tinc prou

enyor

Ahir... t'enyorava...

Però llavors vaig recordar lo genial que és dormir amb tot el llit per mi, lo poc que m'agrada que em jutgin o que em diguin q haig de fer, q ningú em digui si la meva dieta és l'adequada o no, si menjo massa xocolata... Com m'agrada no donar explicacions i fer el que realment em vé de gust, gestionar el mando a distancia i tenir tot el sofà per mi...

I així, l'enyor va marxar una mik... tot i que, compartir tampoc està tant malament...

Fins als collons!

Un altre cop ha sortit malament...

I sabeu q? estic fins als collons d'homes traumats, d'homes indecisos, d'homes q es creuen superiors, d'homes insegurs... estic fins als collons de tot! pq no us en aneu tots una miqueta a la merda!

I tu amor ets un cabró! Pq si, per fer-me caure una i mil vegades a la teva xarxa, per camuflar de veritats mentides eternes, per envoltar de màgia moments normals i corrents, per convertir les persones en "especials"... I jo què hòstia, jo no sóc especial? Estic farta de q el teu encanteri sempre m'atrapi, q no pugui immunitzar-me contra tu pq sóc una romàntica empedernida, pq sóc una bleda, pq he vist masses vegades moulin rouge, pq sempre arrisco i acabo patint com una desgraciada per un home q no pateix per mi.

Estic fins a la polla de fer plans mentals amb una persona i q se'n vagin a la merda en dos dies, estic farta de gastar energia en estimar tant als altres, estic farta de pensar q aquest cop si q sortirà bé, farta d'autoenganyar-me per sobreviure a la soletat, farta de baixar forçosament del núvol en caiguda lliure i sense paracaigudes, farta de no entendre res, farta de il·lusionar-me, de confiar, farta de promeses perdudes, de viatges somiats, farta de guardar-me la roba q millor em queda per veure't, d'arreglar-me per tu, farta de no sentir-me prou respectada, prou desitjada, prou enyorada...

Saps q et dic, q ja n'hi ha prou! A tumar pel cul tot! Prou de gastar energies en els altres. A partir d'ara tota la meva energia serà per mi.

És això el que volies amor? tornar-me egoïsta? doncs ho has aconseguit. A partir d'ara no penso fer CAP esforç per ningú i si vols tornar a trucar a la meva porta agafa-t'ho amb paciència pq t'obriré quan em surti dels ous. Aquest cop t'has passat, amb aquesta persona si q no m'ho esperava, ens coneixem des dels 5 anys i som amics de tota la vida. CAL????

He fet un replantejament i a partir d'ara sóc asexual. I si algún dia em vull reproduir, ho faré per espores.

No et necessito...

No us necessito.



Trobeu-vos tots a la merda i brindeu per mi colla de cabrons!



H