Sé que un dia qualsevol a una hora poc habitual sonarà el timbre de la porta. Intrigada treuré el cap a veure “qui truca a aquestes hores?” i, sorprenentment, seràs tu…Obriré la porta mig avergonyida per la pinta que porto i tímidament et diré:”- hola, què hi fas aquí?”
Tu no diràs res, no respondràs, tan sols em miraràs fixament als ulls durant més segons del que es considera acceptable i de cop ho entendré… Ens abraçarem i encara m’estaré fent a la idea de que ets lliure per fi, després de tants anys… T’abraçaré més fort mentre tu em fas un munt de petonets al coll. Poc a poc el missatge va entrant al meu cervell i encara no me’n sé avenir… Buf… pensava que no passaria mai, havia tirat la tovallola per sempre…
Em deixes anar, m’agafes la barbeta, com fas sempre, i em fas el petó més tendre que m’has fet mai. Em desfaig entre els teus braços com ho he fet tantes vegades abans. Ens mirem als ulls i somriem. Junts per fi… Estic tant contenta que em cauen les llàgrimes i no puc reprimir un crit d’alegria mentre et torno a abraçar. I ho faig tant fort que acabo rodejant la teva cintura amb les cames.
Em mires… i em despulles. Jo tb et miro i faig el mateix… Sense saber ben bé com em portes a l’habitació i en dos segons ja no porto roba. En un segon i mig et treus la teva i em tornes a abraçar. Estic excitada, com sempre q estic amb tu, però aquest cop és diferent. No estic fent res mal fet ni tu tampoc. Per fi ets meu i jo sóc teva. Per fi puc disfrutar completament del fet d’estar amb tu.
Ens besem tendres, per tot el cos i tot va agafant una temperatura difícil de descriure. Les teves mans em toquen com si et sabessis de memòria cada raconet de la meva anatomia. Sento que estic levitant. Et toco, poses els ulls en blanc, tremoles i et mossegues el llavi inferior com quan no pots aguantar més. I farem l’amor com no l’hem fet mai. Com només l’he fet amb tu, amb l’ànima. Posaràs aquella cara, quan sents entre excitació i desig, que se’t posa tant seria i que no t’he confessat mai que m’agrada tant. Em pentinaràs i jugaràs amb el meu cabell fent-me sentir segura... I faràs allò que fas sempre i que em té guanyada per complet, em besarás eternament mirant-me als ulls. Sé que tocaré el cel amb la punta dels dits, una, dues i fins a tres vegades i la tercera el tocarem junts.
I de sobte, tot encaixa. El que semblava complicat es torna senzill, els problemes es fan petits i només m’importa una cosa: TU.
Així, caic en un plàcid son mentre m’abraces. Junts. Per sempre.
