Ei… com esteu? Feia molts dies que volia escriure, però no sabia molt bé com fer-ho... Sé que no podia pq no estava tranquil•la... necessitava veure al Martí i que passés el que va passar divendres... que ens veiéssim, que no passes res i que em mires amb aquella cara de tendresa amb la q em va despedir... Ho necessitava tant com l’aire!
Porto dies fent balanç sobre la meva vida amorosa... Realment per la meva vida han passat 4 homes, que siguin rellevants i que hagin deixat alguna petjada en mi...
De l’Aleix em vaig quedar amb les coses bones que, amb 3 anys de relació, eren unes quantes... Em vaig quedar amb descobrir la novetat de sentiments i sensacions, em vaig quedar amb les pessigolles adolescents, amb les primeres carícies, la sensació de caminar cap al món adult amb una persona al costat... Deixant-lo vaig aprendre a estimar-me a mi mateixa com em mereixia, vaig aprendre a no deixar-me trepitjar mai més i a posar la meva dignitat per sobre de tot, vaig aprendre a no autolimitar-me a l’hora de fer coses, de sortir...vaig aprendre a no tenir por de perdre’l i quedar-me sola... Vaig recuperar la meva energia i la vaig invertir només en mi...vaig aprendre a superar mooooolts complexes...
Després d’ell em vaig convertir en una persona nova, en com era abans d’ell...Vaig renéixer de les cendres com l'ave fènix! i en aquesta fase va aparèixer el punki a la meva vida... D’ell en vaig treure i en trec moltíssimes coses bones... Sentir per primer cop connexió real amb una persona, connexió de vida interior...sentir que ets capaç de deixar-ho tot i a tothom per seguir-lo, estimar de veritat amb tota la teva ànima, riures i desfasses, moltíssimes anades d’olla, carícies i provocacions, abraçades, petons robats i petons casi fets...Portar el joc al límit... Sentir-me viva... i això no té preu! De totes maneres una part de mi sempre estarà enfadada amb ell per no atrevir-se a estimar-me, a viure la nostra història, per no deixar-me disfrutar del que teníem al 100%...
A continuació va venir fumanyita... l’home aparentment perfecte, cult, intel•ligent, sensible... però m’alegro moltíssim que les coses hàgin anat com han anat pq el temps, i suposo que conèixe’l més i treure’m la vena dels ulls, m’ha demostrat que seríem força incompatibles per moltes coses. Però mai m’arrepentiré d’haver-me arriscat, pq era el que havia de fer... era necessari per tirar endavant...Actualment tenim una relació super propera, molt més que amb cap altre de castell crec.
I ara ha arribat el Martí... i ha marxat gairebé tant ràpid com ha arribat... Però curiosament, ha estat breu, però molt intens i molt de veritat... Una experiència que m’ha fet canviar potser més que totes les altres... Una nova manera de veure les coses que em convenia més que res per seguir evolucionant... I he acabat amb la satisfacció d’haver fet les coses bé, d’haver tocat el cor d’una persona d’una manera que amb els anys sabrà apreciar, tot i que la seva maduresa dins de la seva juventut li deixa intuïr alguna cosa... Hem acabat mirant-nos amb més tendresa que mai i això crec que és preciós. Se li va fer gran i no estava preparat per això i la tècnica de l’avestruç a aquestes edats encara es pot perdonar... però sé que poques persones li diran el que li vaig dir jo i que s’enrecordarà de les meves paraules moltes vegades a la seva vida... i no sabeu com m’agrada que hagi quedat aquest carinyo... que sembla que hàgim passat la vida junts i queda aquell amor dels anys viscuts plegats i només vam estar ”junts” 2 mesos...
I ara... crec que estic tranquil•la amb mi mateixa...Busco un home NORMAL!! passo de tios superespecials, supersensibles i supercomplicats, pq la vida ja és prou complicada com per complicar-nos-la més! No negaré que hi ha nous fronts oberts, però de moment no vull explicar res...pq no, pq no s’ha d’explicar tot... ;P
Petons de papallona i visca la primavera!
