"El meu home"... Segona part

Ei, torno a ser per aki. L'altre dia vaig encetar un tema important, però massa profund per escriure-hi/pensar-hi en qualsevol moment... A veure si avui que estic tranquil·leta ho puc acabar d'arrodonir...

Ai... porto uns dies més tristona... no sé, suposo que serà hormonal, però quan estic així em dóna per pensar aquestes coses, que sé que no em convenen gens, però no ho puc evitar a vegades... A vegades restregar-se en la pròpia merda té part de gràcia...

Doncs això... Ha de tenir la picardia justa per posar-me a mil amb dues paraules, sense ser un groller o un porc (jajaja), ha de ser intel·ligent i observador, perspicaç, ha de tenir el punt de "malote" que m'agrada tant d'un que jo em sé... Ha de tenir ganes de concerts, de platgeta i de molta festa major que l'estiu es va acostant ( sé que no, però m'agrada pensar que ja arriba!:p) Ha de saber comportar-se segons la situació sense perdre espontanietat, ha de ser apassionat, molt, i sobretot ha de tenir una mirada... perturbadora?¿?¿ jajaja sí, crec que és la paraula! Ha de ser rialler i espontani, potser un punt temerari i molt juganer en tots els aspectes, estrictament parlant i en el que no és estricte tb! jeje Ha de saber llegir entre linies, li ha d'agradar "discutir" i ha de discutir molt bé amb mi (això ho tindrà difícil pq el punki té el rècord!)Ha de ser tranquil interiorment, reflexiu, madur... i alhora esbojarrat, cafre i infantil... ha de conservar la capacitat de sorpendre's amb les coses senzilles, la capacitat de no deixar escapar els petits moments de felicitat que hi ha cada dia... Ha de saber omplir el seu dia a dia de coses q valguin la pena...

De fet, podria seguir així eternament, però no sé si us adoneu que és un remix del punki (80%) i de fumanyita (10 % i la resta d'altres amors passats)

De fet, crec que n'hi ha 2 que m'apreten... un és un yogurin que té un polvazo ( un i mil ;p)i l'altre és un tio de puta mare que em fa riure moltíssim... Però com de moment no és res, ja escriuré si és que haig d'escriure... :P

De fet, crec que no estic emocionalment preparada ara mateix per començar res...I tampoc em vull agafar-me a algú per suplir aquesta falta de carinyo que tinc (sé que és molt trist, però és la realitat)perquè no és just per ell ni sa per mi... Sé que primer haig de fer net de tota aquesta història i quan em vegi preparada, llavors plantejar-s'ho... De moment encara em queda una mica de convalescència, però crec que em donaré l'alta aviat!jajaja

Seguiré informant...

Posant les coses a lloc...

Eis! com esteu guapis? Espero que totes bé!

Jo... doncs mira, cada dia menys convalescent d'amor i més enfeinada/il·lusionada amb el pis! Porto tota la setmana fregant (q crec q no he fregat tant en ma vida! però tot sigui per casa MEVA!!jajaja) i ja està tot net i he posat els quatre mobles que tinc. Ara a poc a poc aniré reomplint el que falta. No sé quan marxaré, no tinc una data fixada ni tampoc tinc pressa... quan ho tingui tot apunt marxaré i llestos!

Pel que fa al corazón...bueno... millor... Ara l'acabo de veure i la mar de bé... tot com sempre... Millor pq sinó seria una merda... I me n'he adonat que tota la història estava al meu cap... bé, de fet, al meu cap i al meu blog! jajaja

L'Ester(la qual sempre fa reflexions dignes de considerar i que em remouen la conciència) em va dir l'altre dia que si me'ls buscava expressament pq em rebutgessin! que no havia patit prou ja? que pensés q era el que realment volia i que lluites per aconseguir-ho...

Què és el que vull? que busco en una parella?

Crec que és la pregunta del milió! jiji Evidentment busco el que busca tothom, els típics tòpics que ens han inculcat desde sempre: sinceritat, honestitat, bellesa i fidelitat (ostres, això no és el lema de MOULIN ROUGE??? sense adonar-me'n m'ha sortit el lema de la meva peli preferida... aix, prou que em desvio del tema! ;P) Però no en tinc prou amb això... Vull i necessito MOLT més...

Necessito algú que em faci riure, algú ingeniós, divertit, intel·ligent... No seré hipòcrita dient que no m'importa el físic pq és mentida, clar que m'importa! Físicament ha de ser moreno i no sé... que jo el trobi guapo (aquí està la clau!)i que em remogui per dins tot el que m'ha de remoure quan em miri als ulls... Ha de ser molt tendre sense ser nyonya, algú que em mimi i em cuidi, que m'abarci asseguts al sofà, que m'entengui amb només mirar-me, que sàpiga mirar molt bé i de moltes maneres... Algú somiador i idealista, amb ganes de emprendre un projecte comú implicant-se a tope...

En resum, busco al pare dels meus fills jajaja ( que carca que queda eh!) Sabeu, m'agradaria que quan tingui un fill, el tingui amb la seguretat que té l'aina de que ha triat bé i que és el pare que realment vol pels seus nens.

Aix, què em passa??? Seràn les hormones!

Vale, prou de desvariar,

Una abraçada

Helena

Ja tinc la clau!

Eis geeeeeeeeeeeent!!!

SIIIIIII!! ja tinc el pisssssss!! Yupiiiiiiii!!

No només tinc la clau del pis, sino de la meva nova vida!!!

Estic contenta i aliviada ja, per fi... jajaja

Bueno ja us explicaré, me'n vaig a la coral.

Petons petons petoooooooooons!!

Reconstrucció interior...

Ei! Hola...

Vaig tant de cul que em fa mandra fins i tot pensar...

Ara estic a la feina, de guàrdia, i com tinc un rato fins que acabi la màquina, doncs aprofito per "vomitar" aquí el que em ronda pel cap...

No sé massa bé que em passa la veritat... Però no sé, suposo que es per tot plegat...

Ahir el vaig veure... i estava... estupid? No sé, no només amb mi, sino amb tothom... Ja ho té això, té dies que val més no parlar-li...

I jo... em sento com buida... No sé, sort que la resta de gent de Castell també són importants per mi, pq sino creieu-me q no pujaria! No sé, tot és diferent ara, però només en el meu cap... Ja no hi ha aquell al·licient extra que sempre sentia...

La veritat és que estic força saturada d'homes ara mateix... L'altre dia li vaig dir a l'Aina (error: em vaig oblidar q és el seu germà!! Ho sé, és imperdonable! intentaré estar més atenta, però és la meva amiga per sobre de tot això, o sigui q potser no la vaig cagar tant!;p) Bueno, doncs això, que li vaig dir q estava fins al ous dels homes, q estava molt saturada i que no en volia saber res ara mateix, q ja en tenia prou de tantes tonteries... jijiji que animal sóc a vegades!

Espero que a poc a poc aniré reomplint aquest buit... temps al temps....

Petons

pd.- pq quan estic així no deixo de pensar en el punki?????????? Necessito abraçar-lo i sentir-me protegida...Això no pot ser bò...

Perdó pel retràs!

Ei, ho sento!!

M'han passat tantes coses aquests dies que no he tingut temps d'escriure... Així que anem per parts...

Fumanyita... El primer dia post-declaració una miqueta de bajon per tot plegat... No sé, costa fer-te a la idea i desmontar moltes coses del meu món interior que estaven armades amb formigó casi... no sé, suposo que poc a poc aniré desfent els capdells de tota aquesta història... Divendres va venir a celebrar el meu aniversari al Tosca i molt bé... no negaré que estava una mica tensa, però vaig estar la mar de bé amb ell i tot "normal"... Ell estava una mica com trist... No sé, suposo pq s'ha passat tota la setmana malalt i encara no estava fi del tot... Tot i així, no li vaig preguntar si li passava res o no... És igual... Sé que poc a poc aniré normalitzant això dintre meu, pq exteriorment NO HA PASSAT RES jijiji ( sóc super bona actriu!;P)

Més coses... Divendres vaig fer 26 anys i va ser un dia GENIAL!! Tothom em va felicitar i vaig rebre una pila de regals! De la feina (Mercè gràcies!) de la family, dels amics nous(Aina, Laura i Anna) i dels de fa molts anys (Mònica ets un solete!) i un milió de felicitacions i mostres de carinyo! No sé, estava "abrumada"! No sé què he fet aquest any per rebre tant carinyo per tot arreu, però em van fer sentir super bé entre tots!!!

I el regal més important me'l vaig fer jo mateixa... Divendres vaig trucar a l'agència i vaig dir q em quedava el pis! (el vaig anar a veure dijous) FLIPAAAAAAAAA!!!!!! Per fi la idea d'independitzar-me és una realitat! Estic tant il·lusionada!! Tindré casa meva! Només meva! Encara em costa fer-me a la idea! És que és molt gran això eh!! Sabeu que fa molt temps que aquesta idea em ronda pel cap i suposo que tothom amb la meva edat li ronda en un moment o altre... Crec q lo més dificil és decidir-se... i costa eh! pq a casa dels pares es viu de puta mare! però arriba un moment que tens ganes de fer la teva.. tot i que ara mateix a casa faig el que vull quan vull, però bueno, és diferent. En fi, que estic molt il·lusionada montant el MEU pis! Mirant neveres, sofàs, rentadores ,.... però tb estic cagadeta no creieu! De no saber-me organitzar sola, de que em pilli el toro en molts moments, de no arribar de peles, de sentir-me molt sola i de moltes coses més, però la il·lusió em pot! La il·lusió i les ganes de volar del niu i fer-me gran del tot! No dubteu que en sentireu molt a parlar d'això pq és un gran pas a la meva vida!

Doncs bé, esto es todo amigoooos! jajaja

Seguiré per aquí fijo!

Molts petons

S'ha acabat... per fi

La veritat és que ara mateix no tinc gens de ganes d'escriure per moltes raons... pq no em vull furgar la ferida, pq tinc són i perquè el que ara mateix em vé de gust és no pensar en res... Però per altre banda, sé que si no escric ara la meitat de les sensacions que em recorren el cos ara mateix es quedaran entre els llençols...

Si, li he dit... per fi pensareu no? Doncs si... li he dit i ara estic estampada de boca contra el mateix mur que ja em vaig estampar mesos endarrera... Sé que és el que havia de fer, però... fa mal... Fa un mal que no sóc capaç de reconèixer...molt!

Li he dit gairebé tot el que volia dir-li i ell m'ha dit doncs el que cabia esperar, que estava amb aquesta noia i que clar... però que no volia q deixes d'anar a la troba i que seriem igual d'amics... evidentment, és q una cosa no treu l'altre, són dues coses independents i no tenen res a veure...Sé que li he dit de veritat i sé que podré..

Fa un més la meva imatge reflexada al mirall em deia: què, penses seguir igual? i ara... prefereixo no mirar-me...

Quan un home et fa mal, fa mal, però quan el mateix home et fa mal per segona vegada és com raro... És recórrer de nou el camí que ja has recorregut, però de puntetes, sabent el q se sent i intentant que aquestes arenes "movedizas" no et tornin a xuclar i t'ofeguin de nou...

Sé que li ha encantat que li digués, ha marxat somrient... normal, a tothom li agrada que li diguin que els hi agrades...

No sé, ara mateix estic fent esforços per quedar-me amb lo bò, però costa...

Lo bò és... que una vegada més he sigut valenta fins a les últimes conseqüències, que m'he arriscat pq crec q la vida és dels valents, i he tornat a perdre, però n'he après més... lo bò és que com a mínim ja no em ratllaré més sobre aquesta història, que sé el que hi ha i sobre això puc continuar amb la meva vida... que per fi podré tancar una "etapa" de la meva vida i deixar el camí lliure per començar-ne una de nova (no sé ni per on buscar la veritat...)

Lo dolent... que em sento terriblement sola...

La veritat és que em flaquegen les forces per continuar buscant l'amor, ara mateix (cosa rara en mi) no em vé de gust...Estic saturada d'homes i crec q per un temps estarà aquest tema en stand by...

Hòstia, porto molts pals seguits ja i estic a punt de rebossar...una mica més i al final podràn amb mi... Ja n'hi ha prou no!

Ara mateix ( sé que és mentida, però com això és el meu blog poso el que em sembla) em dóna la sensació que no el trobaré... i ara, per fi, comencen a omplir-se'm els ulls de llàgrimes...

En fi, que la vida segueix i avui és un dels dies que m'alegro d'haver-me decidit a fer un blog...

Petons i seguiré per aki...

Helena

salt al buit!

Ara que ja no tremolo tant ja puc escriure...

Demà...

Demà he quedat amb ell per parlar... per parlar-ne per fi.... aaaaaaaaaaaaaggggggggghhhhhhhhhh!!!!!!!


Quina pooooooooooooooorrr!!!

Ho he fet... he fet el primer i definitiu pas... potser cap al meu suicidi emocional de nou...

Bueno, m'ha costat, però ja no em puc fer enrera... demà li diré i punto... RIN RAN!jiji

Aix, no sé si podré dormir...

Unes altres novetats de la meva vida és que la idea d'emancipar-me va cobrant cos i forma i pròximament serà una realitat... Ja us explicaré...

Bueno, doncs això, q demà aclariré això... demà sabré si tot això té els seus fruits o és un enorme regal que m'he fet a mi mateixa... perquè enamorar-te és això, fer-te un regal a tu mateix!

Petons i seguiré informant, més q res pq no me'n podré estar! jajaja

Bona nit