Hi havia una vegada...

Ei... fa tant dies que no escric que gairebé he perdut la pràctica...

Les coses estan tant confuses q ni jo mateixa entenc res.

Va arribar un dia en que va deixar de fer mal i poc a poc em vaig perdonar a mi mateixa per haver-lo estimat tant.

Ens vem veure, vem riure, vem jugar, ens vem mimar...

No sé què passa ni què passarà, però el que sí sé es que només vull riure i passar-m'ho bé amb ell. Ja no em fa mal, pq ja no es tant important. Prou de ratllades d'olla i de plors impotents. Prou.

Ara només vull disfrutar del moment, de la química, de la connexió i el que passi poc o molt, no m'importa, ja es veurà. I si arde troya, que arda, no es mi troya. No és el meu problema.

M'he tornat egoïsta pel que fa a ell, però crec q ja tocava.

Igual estic entrant, sense donar-me compte, en el mateix bucle de sempre, potser m'estic equivocant de nou... pero crec q no, pq ja no fa mal. Ara primer de tot vaig jo i el que vull es disfrutar. Igual m'estic aprofitant d'ell. Igual si, però crec q li agrada i tot! ;P

No sé, per primer cop, crec q en tota la meva vida, el que passi no em preocupa...

He madurat una mica més.

T'estimo...

" Diuen que no es pot parlar d'amor, sinó només viure'l. És veritat. M'ho crec. Si jo conec l'amor és només perquè tu me l'has fet viure i respirar. L'he après de tu. I he entès que en realitat no s'aprèn res. Es viu i prou, junts, propers, còmplices. L'amor ets tu. L'amor sóc jo quan estic amb tu. Feliç. Serè. Millor. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure. Preciosa. (...)No eres només guapa, sinó també simpàtica. I coneixent-te he descobert mil qualitats teves més. Sóc afortunat. Molt. I si penso en tot el que hem fet junts somric de felicitat. (...)
...passejar fins ben entrada la nit sense avorrir-nos mai, tenir mil coses per dir, per explicar. I besar-nos de sobte i sentir els teus llavis tan tendres, lleument recoberts de brillantor de llavis amb gust de fruita, com a tu t'agrada. Cada nit, fins i tot la més senzilla, amb tu resulta especial. N'hi ha prou amb no res. Tant és on, a mi sempre em sembla una festa. I fins i tot quan ens barallem, poques vegades, la veritat, en el fons em diverteixo. Perquè dura poc i després sempre fem les paus.

Tinc mil records esplèndits de tu. Com més passa el temps, més m'enamoro. Més del que em pensava que fos possible.

T'estimo quan somrius. T'estimo quan t'emociones. T'estimo mentre menges. T'estimo el dissabte al vespre quan anem al pub. T'estimo el dilluns al matí quan encara tens cara de son. T'estimo quan cantes fins a esgargamellar-te als concerts. T'estimo al matí quan hem dormit junts i no trobes les sabatilles per anar al bany. T'estimo sota la dutxa. T'estimo a la platja. T'estimo a la nit. T'estimo al capvespre. T'estimo al migdia. T'estimo ara mentre llegeixes la meva carta, la meva felicitació de Sant Valentí i potser estàs dient que estic una mica boig. I és veritat.

I ara prepara't. Surt. Viu el teu dia. Assaboreix el meu pensament que vol robar-te un nou somriure per veure't resplendir en la teva bellesa. Felicitats, amor... D'aquí a una hora passo a buscar-te. Les sorpreses no s'han acabat!"

- Perdona però vull casar-me amb tu - Federico Moccia

Sublim, preciós, atemporal i màgic.

Just el que tothom voldría que aquest algú especial li escribís algún dia.

Digne de rellegir de tant en tant.