dimarts, 18 de gener del 2011

Immadurez... egoïsmo... mal tandem!

Tu reacción me parece lo más egoïsta que he visto en mucho tiempo...

¿No puedes soportar que haya conocido a otra persona y por eso necesitas poner tierra de por medio?¿y si es un continente mejor no? ¿Y qué pasa conmigo? Yo he vivido aquí a tu lado y al de ella... ¿yo si podía soportarlo no? ¿Ahora nada te ata a este lugar, nada? Tan importante era la nuestro para ti?

Y si era así, ¿porqué no hiciste NADA?? ¿Acaso te hubieras venido conmigo?? NO... Me hubieras seguido dando un pedazo de ti, de tu tiempo y de tu vida... I no es suficiente... Te lo dije muchísimas veces, del derecho y del revés, te lo escriví, lloré ríos de tinta por ti, sufrí hasta hundirme, maldecí tu dejadez contigo mismo, tu falta de valentia para hacer lo que realmente quieres. Te dije que no podía quererte a medias ni pidiendo perdón, sintiéndome culpable... Te dije que necesitava que me quisieran al 100%... Tu pseudovida no me compensava... Querete 10 minutos y añorarte 100 era una tortura... Lo sabías y aún así, mirabas por ti... Nada cambiaba... nunca...

Te dije que, aunque pueda parecer muy complicado, cuando uno hace lo q quiere, al final todo encaja... Tenías la oportunidad... Me tuviste mil veces... sólo tenías que estirar la mano... ¿Daba pereza no? ¿querer daba pereza? ¿arriesgar daba pereza?

¿Y ahora qué pasa?¿Duele? Lo siento... Te antepuse durante mucho tiempo a mi, a mis deseos y a mi salud mental.. Pero la vida me ha puesto delante a una persona maravillosa y lo siento... me lo merezco... Merezco vivir eso con cada fibra de mi ser... Merece ser querido sin que tu sombra planee sobre nuestras cabezas y así será...

Me repatea tu actitud immadura y egoísta de querer salir de un plumazo de mi vida pq si ya no soy "tuya" no puedes soportarlo... Muy bién, haz lo que creas conveniente... Si te alejas es tu problema...

Me duele q reacciones así... que intentes utilizar el chantage emocional... conmigo no funciona... No estoy haciendo NADA malo y si hay algún culpable aquí ese eres tu... No puedo cuidarte siempre, no puedo salvarte... ya no...

Me cabreas...

Supongo que es tu derecho a pataleta...

Ahora te toca aprender a ti.

dimecres, 5 de gener del 2011

El temps passa... i les coses canvien...

Està més que comprovat que les coses realment importants, a no ser que em facin tant mal que no les puc portar a dins, no les escric...

No vull que aquesta se'm passi...

El punki ha quedat enrera... i aquest cop de veritat. He estat rellegint el que he escrit en anys anteriors i em sorprenc a mi mateixa... quan temps fa q ronda pel meu cap??? molt! Massa!!!. Ara crec que és la definitiva pq això nostre està TAN gastat que ja no té sentit...

He conegut algú..i m'ha portat aire fresc per alegrar-me la vida... Algú potencialment tant important com ho era ELL, algú igual o més especial, algú probablement més intel·ligent, algú menys traumatitzat, algú més valent, algú més espontani, algú que amb temps estic segura que assolirà amb mi el mateix nivell de complicitat, algú que també em llegirà el pensament i que ens entendrem sense paraules...

Ganes d'il·lusionar-se, d'emocionar-se, de besar, d'acariciar, de riure, de sentir, de mirar-se, de reconèixer una olor, una veu, de gravar la seva cara a la meva memòria per veure'l quan tanco els ulls, ganes de començar de 0 i de que tot tingui el sentit que toca, que res estigui viciat, que tot es faci per primera vegada amb la innocència/timidesa necessaria... Ganes de descobrir i descobrir-se, de posar-se a prova mutuament, de jugar... de viure.

Ganes d'estimar... a algú DIFERENT.

Ganes de ser estimada al complet...

Estic en el camí de la felicitat... 4 passes i arribo...

MUAK