mil i una vegades gràcies!!

Avui, per primer cop des que vaig començar el blog, les paraules que escriuré no són meves... Són de la ja esmentada Esther... una persona que m'estima, m'entén em comprèn i em coneix potser millor que jo mateixa... T'estimo tant que les paraules se'm queden curtes... Només et puc dir una vegada més que gràcies i que els teus meils són simplement... tu! T'ESTIMO!

"T'he llegit al blog avui. Espero que estiguis bé.

Després d'aquestes últimes experiències meves, crec que lo de les cuirasses, fer-se la dura, inventar-se una imatge d'un mateix és mala idea. A dins les cuirasses no hi passa l'aire, ni la llum, ni l'escalfor del sol i de la gent, i un s'acaba endurint i podrint per dins. I el missatge que enviaries a la persona que estàs esperant tant, seria contradictori i potser et passaria per alt.
I tot això per què?? per ORGULL! Però aquest orgull no ets tu, és una imatge de tu distorsionada del que realment ets.
I què si aquest tio no vol res amb tu, I QUÈ???? El fet de voler carinyo no és deshornós ni un pecat que calgui amagar. Que aquest noi ha captat la teva necessitat i ha passat el què ha passat, collonut, tot això que t'endús. Que et feia molta falta i la ment ho ha fet quadrar com li ha convingut, collonut també, així també se n'apren, no?
Per què ho volem entendre tot? per què volem saber què passarà abans de que passi? per què no deixem que la vida es mostri tal com és amb el seu ritme i disfrutar de l'espectacle?
Doncs per la por. La ment té por. Es vol protegir. I si es pot preparar pels possibles desastres creu que és millor i que farà que el cop sigui més fluix. DONCS NOOOO!!!!! Per què un desastre??? aquest qualificatiu el posa la ment!!! Les coses no són ni bones ni dolentes, només SÓN. I totes ens fan crèixer si en sabem llegir les lliçons. I si no ens preparem pels dessastres potser no els estarem atraient i no formaran part de les nostres vides mai més.
La ment, la ment... Pensem massa.... i mentre pensem i ens ratllem i obsessionem ENS PERDEM LA VIDA I LES OPORTUNITAAATS.
JO DIC PROU A PENSAR COMPULSSIVAMENT!!! DIC SI A FLUIR AMB LA VIDA!!!!
QUE COMENCI L'ESPECTACLE!!!!
T'hi apuntes?

Petonet!

Esther

P.D: sigues tolerant i carinyosa amb tu mateixa primer abans de demanar a algú altre que ho faci per tu. Fes-te petons davant el mirall i digues lo molt que t'estimes i et respectes i t'admires per lo valenta que ets i l'empenta que tens. Per la teva capacitat d'estimar, de viure la vida amb aquestes ganes. Digues-te que sempre estaràs al teu costat, passi el que passi, que pots confiar en tu i que no estàs sola. I els miracles, EXISTEIXEN A CADA INSTANT! DIGUES:
GRÀCIES I SI!!!!! Gràcies pel que t'han donat i pres fins ara i Si al que ha de venir."

Esther... no puc afegir res més... simplement saps que em fas i m'has fet de conciència un cop més...Estic i estaré sempre al meu costat, no ho dubtis!

Que si m'apunto???? Saps de sobres que si!!!! A això i al que faci falta!!! jajaja

Milions de petons

Saps? a vegades la vida et fa creuar amb persones que ni et podries imaginar que podries estimar tant!!;P

Helena

pd.- després d'aquest meil et mereixis aquest post!

Replantejant "operació yogurin"

Aix… Sabeu que sóc partidaria d’escriure en calent pq em surt tot de cop, però aquest cop no he pogut, però bueno, tampoc us penseu que m’he refredat gaire ;p

Què ha passat? Doncs que he sabut de certes pràctiques del yogurin que no m’han agradat gens ( de l’estil de liarse amb una tia una nit i acabar aquesta mateixa nit al llit amb una altre) fet que m’ha fet replantejar moooooltes coses!!!

He estat apunt apunt de cagarla molt eh! Sort que m’he deixat guiar per la intuició que em deia que no corrés… I la por que jo tenia me l’ha confirmat…

Buf, he fet tantes passes endarrera que estic gairebé en números negatius!!! Jajaja i això que m’estava plantejant fer el següent pas endavant… MENOS MAL!!!

Però sabeu què, no m’arrepenteixo d’haver-li donat el meu carinyo ni els meus petons ni les meves abraçades pq ho he fet de gust. El que si m’arrepenteixo és d’haver-me implicat emocionalment una mica més del compte… m’arrepenteixo per exemple del que vaig escriure l’últim dia, d’haver deixat que formes part de la meva vida d’aquesta manera…

Amb tot això no vol dir que deixi de veure’l ni que l’hagi enviat a cagar ( que ha sigut la meva primera reacció) sinó que ara aniré amb molts peus de plom i vigilant-me molt a mi mateixa…

Em fot posar frè als sentiments d’akesta manera, em fot autolimitar-me i no entregar-me en cos i ànima a això… Sóc una bleda romántica que encara creu que les coses són de color de rosa,el món és bonic i els princeps blaus existeixen ( i que segueixi així per molts anys) Però crec que és el moment de recuperar del baúl dels records la corassa de dóna freda, madura i autosuficient que m’ha funcionat en altres ocasions i demostrar que estic per sobre de 4 petons d’un yogurin que gairebé em fan perdre el món de vista… M'haig de protegir amb més força que mai...

Haig de poder distanciar-me emocionalment d’aquesta droga que es diu carinyo que tant i tan ràpid m’enganxa i recuperar la raó… No vull ni permetré que jugui amb mi…

Buf, què difícil és això, fer-te enrera quan m’estava plantejant avançar… Estaré tan apurada que per 4 petons, 4 caricies i 4 mirades vendría molts dels meus principis???? Vull i necessito pensar que no…

Sé que estic frivolitzant i dramatitzant potser més del compte…

Putus homes de merda!! Volia pensar que la frase: “ los hombres prometen prometen hasta que la meten… y después de haverla metido se olvidan de lo que han prometido” era mentida, però potser caldrà dipositar un vot de confiança en la sabiduría popular…

Creieu que podré estar amb ell només quan a mi em vinguí de gust?podré distanciar-me emocionalment d’una manera que pugui donar i rebre carinyo sense que això em faci mal? Podré no il•lusionar-me amb algo que la meva raó em diu que no té sentit? Podré ser una mica més intel•ligent emocionalment que la última vegada?? Podre…?

Per altra banda tb sé que l’estic jutjant precipitadament i potser estic sent injusta amb ell… que potser ( i només potser) ell senti algo més per mi que no només el folleteo, potser, clar que potser, tot pot ser… Qui té la resposta? Ell, la seva actitut i el temps…

Hauré de deixar actuar al temps que, com sempre, posa les coses al seu lloc…

No sóc partidaria dels extrems, de pasar del blanc al negre ,tot i que ja us dic q hi ha hagut un moment q l'hagués engegat a tumar, però… no sé per quant temps, però de moment li donaré el benefici del dubte…

Creieu que se’l mereix?

petons

pd.- sabeu? sé que em mereixo algo molt millor! i ho buscaré...

...t'enyoro... i em fot!

Ei... torno a estar per aki i la veritat és que estic una mica ratllada...

Segur que penseu que ja tardava no? ;p

És que l'enyoro.... i em fot tant reconèixe-ho! Però és que si digués el contrari estaria mentint...

Suposo que és algo inevitable... però jo, que vaig de chica dura pel món, després sóc ultravulnerable per aquestes coses... Jo que pensava:" bueno xaval, si vols algo ja saps on estic i llavors ja en parlarem" em sorprenc a mi mateixa mirant el mòbil amb l'esperança de trobar alguna senyal que m'indiqui que això segueix endavant...

De fet, tampoc no hi ha cap senyal que em pugui fer pensar que no segueixi, però tampoc hi ha molt entusiasme per la seva part...Això i que l'ésser humà té una tendència a la paranoia que ens vé de fàbrica! ;P

De fet, aquesta setmana he sigut jo la que li he anat una mik al darrera i ja havia decidit que prou! que si volia algo, que vingués... i va arribar el desitjat missatge... M'agradaria trucar-lo, però no sé si ho faré...

Sé el que em passa i és que no el veig des de divendres de la setmana passada... necessito que em faci un petó... No ho he escrit mai,però a mi quan em fan un petó em tenen guanyada per sempre ( encara que ells no ho sàpiguen mai! jajaja) és un dels meus punts febles, amb un petó em desarmes per complet... I ell sap desarmar-me molt bé...

Potser pensareu que m'estic "enxoxant", però sé que encara no és això... segurament amb el temps m'enxoxaré i molt, però ara, trobo a faltar aquesta tendresa, els mimos i les abraçades, les mirades i les caricies... això és el que necessito de moment i és el que em dóna...

martí....

Crec que el trucaré...

Petons

... poc a poc...

Eis!! Torno a estar per aki... Es que ara, com ja estic intal·lada al pis(uuueeee!!!) no tinc internet i no em puc conectar tant...

He passat uns dies una mica xunga per una conversa de messenger que vaig tenir amb el yogurin... Em deia que jo tenia la llibertat de liarme amb qui volgués i que creia que el millor era q cadascú fes el que volgués, que no teniem cap compromís i que no estàvem sortint...

Després d'això jo vaig fer, no un, sinó 10 passes endarrera... Va ser com buff, merda ... Però necessitava parlar-ho amb ell cara a cara i ahir ho vaig fer...

Ara mateix jo no sé què vull, no el conec prou per voler sortir amb ell i tampoc sé si m'hi veig amb ell i és el que li vaig dir... que de moment per mi lo millor era anar-nos coneixent i que ja veurem on ens porta això... que el que no volia era que ens fessim mal, però que això de liarme amb tios no és el meu estil i no tinc cap necessitat de fer-ho.. De fet, si ho he fet amb ell és pq té algo, no sé que és que es passa per alt la meva raó i el meu sentit comú... Però el que tampoc vull és que això és converteixi en un putiferi ( eh curi! jajaja) No sé, és cert que no estem lligats, ni sortint ni res, però si que ens estem coneixent i que ja es veurà no?
Crec que no té sentit tampoc plantejar aquestes coses pq és massa aviat per tot això...

Ara us dic una cosa, si ell es lia amb un altre, poc o molt, però mal em farà...

Només sé que el temps i l'univers em diràn si això té algún sentit... De moment l'únic que sé és que amb ell estic còmode, tranquila, segura i que em sento mimada i desitjada d'una forma molt tendre... i de moment amb això en tinc prou crec... Tampoc tinc ganes de compromissos serios, ni families ni històries d'aquestes, pq a mi el que em vé de gust ara mateix és acabar de montar el piset, veurens quan ens vingui de gust i estar tranquila i disfrutar de viure com vull...

Si s'ha de convertir en algo serio, ho farà amb el temps i sinó, doncs serà una bonica experiència viscuda més...

Quan caducarà aquest yogurt??? jajaja

Només el temps ho dirà...

Crec que he crescut, pq aquest nivell de maduresa i de prespectiva de les coses fa no gaire no el tenia...i m'agrada poder relativitzar i no donar tanta importància a 4 petons ( ben fets, això si! ;P) Sabeu, sé que el mal més gran que em pot fer tot això, me'l puc fer jo mateixa i la meva ment... així que, no em farà mal si no deixo que me'n faci... Espero aconseguir-ho...

Petons de papallona a tots!

mmmm... vivint!

Buff... han passat tantes coses aquests dies que no sé ni per on començar... Sabeu, NECESSITAVA escriure al blog! jeje

Doncs si, després de la clarividencial nit de carnaval i de dues converses de messenger més que estimulants, dissabte vem anar a sopar i a la bolera i després... va passar el que havia de passar... ( no donaré detalls pq forma part de la nostra intimitat ;p)

Va ser tant... tendre... uns mimos que se'm vam posar super bé... I el més sorprenent de tot és que estava tranquila i còmode, molt a gust... Va ser genial... Fins i tot ens va sortir al sol pq les hores se'ns van passar volant... aix...

Fa dies que només suspiro i tinc estats de tot tipus d'emocions...

Al dia següent 3 hores al telèfon a les mil de la nit i ahir un intent de visita sorpresa fallit ( però la intenció és el que compte) i una visita relampago després de sopar...

Aix... estic cagadeta eh...

És molt extrany en mi, però no deixo a la meva ment envalar-se, no deixo que es faci pel·lícules i es flipi pensant més del que toca... Per una vegada no sé què és el que vull amb ell...

El que sí sé es que és un encant, és molt tendre i em mima molt...

Què em fa por??? TOT! que no sé que és el que vol ell (tampoc crec q ho sàpiga i jo tampoc ho sé), que és molt jove i li queden moltes experiències per viure que jo ja he viscut, que no és fàcil quedar i que se'ns acaben les excuses amb sa mare... però sobretot, tinc molta por d'enganxar-me i que em faci mal... em fa tanta por que paral·litza fins i tot la meva imaginació i mira que és difícil eh!!

Ahir, en l'intent fallit de venir-me a veure a la feina, em vaig desfer i per una estona em vaig abandonar a la agradable sensació de sentir-te casi casi enamorat...

No sé pq no em deixo anar, pq no m'abandono a aquesta història com si fos una adolescent... potser és pq ja no ho sóc...

No sé, suposo que amb el temps cada cosa es posarà al seu lloc, el que sí sé és que amb ell estic tranquila, que quan em fa un petó el món sencer es para i que les hores se'ns passen volant...

De moment és un bon començament no? No sé cap a on em portarà i m'agradaria ser capaç de disfrutar al màxim d'això... De tenir aquesta intimitat amb algú sense compromís...però és que no sóc així... Potser n'hauré d'aprendre...

En fi, que estic pujada dalt d'un núvol i a moments sóc la persona més feliç i altres la més preocupada per tota la situació...

Així estic, esperant a que les aigües es tranquil·lizin...

Només una cosa, em sembla que les nostres mans encaixen...;P

Petons

Tribut al millor ramat!!jajaja

Aquí teniu una petita mostra del lo gran que va ser la nit!!! Evidentment hi ha moltíssimes fotos més, però amb això crec que us podeu fer a la idea...

Especial atenció a la primera foto... El yogurin (si, aquest és...el meu gos d'atura preferit ;p) m'estava abraçant ajupit i l'altre (el descartat) es va acoplar en l'ultim moment a la foto!!!merda!!! Amb lo monos que estavem... De fet, aquesta foto si que és un bon resum de la nit!!! jajaja

Petons i ja escriuré, pq crec que algo ha canviat, però no em vull anticipar...

Helena

Pacient donada d'alta!!!... Amb novetats....

Eps familia!!!! Estic tant contenta!!! Massa i tot!

Ahir carnaval a Moià i el millor ramat d'ovelles de Castell a donar-ho tot!! M'ho vaig passar super bé!!

Anem per parts... Primer, m'he donat l'alta definitiva! Ahir em va caure definitivament la vena que s'aguantava per pèls sobre els meus ulls... De fet, ja no hi era, però ahir va ser clarividencial! Així que, convalescència superada i a per una altre cosa!!

Però no estic contenta per això (bueno en part si, però en una petita part...) Estic contenta pq ahir em vaig deixar anar una mik i em van cuidar molt molt molt i molt bé... De fet ahir va ser un dia de clarividència per moltes coses... Dels 2 q em tiren la canya, un va perdre molt la partida i l'altre la va guanyar per golejada!!!

Qui va guanyar? Doncs el yogurin... De veritat, no sé que té que em desarma, no sé si és la mirada perturbadora, el somriure picarón, la cara de malote o la seva tendresa... jajaja Però tot junt fan un coctel... explosiu!!! Ens vem passar la nit buscant-nos i abraçant-nos... la merda és que no vem coincidir al final de la nit i ens vem anar creuant tot el rato... sinó, crec que no m'hagués pogut controlar... ;P

Ostres és que va ser GENIAL!!! Té una manera de tractarme tant tendre que no em puc resistir... No em puc resistir ni a les abraçades, ni als petons, ni a les mirades provocadores, ni als massatge ( i quin massatge!!)... És tan mono que "m'abruma"...

Aquest matí parlant pel msn m'ha dit això:"t'has fixat am aixo:just kuan vam sortir del bar (k testava abrasatnt i ja mi agues kedat per tota la nit) dons el bernat tenia les klaus del seu kotxe a la carrossa i ja el vax teni dakumpanaya entre k vam na al seu kotxe i tot va passa un webo de estona...despres kuan jo entreva al tosca tu en sorties, i kuan vax na al xambau kuan io entrava tu en sorties tmb..." quan es queixava de que no ens haviem trobat! Té raó, si hagues vingut amb mi al xambau sé que hagués passat algo... Algo molt gran... Però si no va ser, és pq no era el moment i mola mantenir aquest suspens una miketa ( q cabrona!)...

Però quan m'ha dit que s'hagues quedat abraçat a mi tota la nit m'he mort! m'ha dit tantes coses que m'he mort tants cops!!! jajaja

M'encanta que sàpiga jugar a aquest joc, al de la seducció com quan hi jugava amb el punki, m'agrada aquesta galanteria tant sincera, m'agraden els seus mimos, m'agraden molt, pq són tendres i aparentment inocents ( només aparentment, per això encara m'agraden més! jajaja)... En resum, que m'encanta... I no és la primera vegada que em mima... per cap d'any ( si no us enrecordeu mire-ho més aball) em va cuidar moltíssim i en el seu dia ja ho vaig escriure...

Però tb vaig escriure algo de que si tingués 5 anys més no m'ho pensaria... i això és el que em preocupa una mica molt... Tinc una lluita interna ara mateix que em debora i no em deixa dormir... Vale és un yogurin d'acord... però haig de renunciar a viure aquest regal per prejudicis? Haig de renunciar a fer una mica el boig per primer cop en la meva vida, a deixar-me anar, a no ser tant responsable com tothom espera...pq, pel que pensi la gent? pels que em jutgin??? Se me'n refot!

No em penso perdre aquesta història per res del món, pq té algo, no sé què que em remou al fons de dintre meu i això no estic disposada a renunciar-hi... Que el punki sigui un covard per no atrevir-se a viure lo nostre i a ser feliç de veritat no significa que jo ho sigui...

I sé que serà molt difícil i m'hauré de sentir dir moltes coses... Però sabeu què, la meva vida és meva i de ningu més, i sé que cal viure-la al màxim i aquestes pessigolles q sento a la panxa ara mateix i que no tenen explicació llògica ni racional és LO MILLOR que hi ha al món!!!

Un gran moment de la nit... despedida a la porta del xambau (discoteca)... estavem abraçats de costat i em va fer un petó a la galta tant tendre que em vaig morir allà mateix... El millor petò de bona nit que hagués pogut desitjar... Aquest matí li he dit que va ser com un regal i m'ha dit que per ell tb havia sigut molt especial...

Aix, estic d'un tonto!

Al final li he dit: - gràcies per mimar-me ahir, em va encantar...
- els mimos els vaig fer de gust...

Ho veieu no, seria imperdonable no viure-ho i no m'ho perdonaria mai a mi mateixa!!

Tinc por només d'una cosa... de que ens fem mal...

Petons