Adéu 2008... Benvingut 2009!

Inevitablement s'acaba l'any... He viscut tantes coses aquest any!! M'han passat tantes coses i he canviat tant! Crec que tota la vida me'n recordaré de que quan tenia 25 anys va ser genial!

Me'n alegro moltíssim d'haver-me decidit a fer un blog, perquè ara hi ha coses que ni recordava... i ho tinc aquí, escrit, la meva vida esta plasmada en aquestes paraules que dia rere dia he anat escrivint per intentar entendre una mica millor la realitat o per deixar a la meva imaginació lliure...

He compartit tant amb vosaltres... Els primers textos..., somriures i somnis..., amics..., la llista de moments..., descobriments i frases..., homes..., la revetlla de St Joan..., pors i esperances..., la nit de lliçà..., LA TROBA (en majúscules)..., records..., reflexions profundes i no tant profundes..., llàgrimes..., l'arribada de l'Arnau i com es va fent gran..., el Bernat i el Cesc..., les curis..., l'amparo..., el meu punki i tot el que ens vem dir..., l'estiu seguint la gira de La Troba..., la feina a la Dexeus..., els racons..., les birres i les empentes..., els contes... M'heu vist enamorar-me del tot i caure al més profund dels dolors, per després resorgir de les meves cendres... acabar el màster... Hem compartit dolor i tristeses..., coses importants i festes majors..., aniversaris..., preguntes, moltes preguntes..., revel·lacions i decepcions..., amor..., platja..., tempestes i calmes..., remordiments..., finals d'histories i començaments d'altres..., notícies i triomfs..., amor incondicional..., impulsos i energies..., cançons..., tancaments de velles ferides..., grans nits de concert..., riures..., soledat i moments d'absoluta felicitat..., Sexo en Nueva York..., moments decisius..., canvis...

Tot això ha sigut el 2008 per mi i me'n alegro moltíssim d'haver-ho compartit amb vosaltres!!

Us desitjo a tots que el 2009 us vagi molt bé i que el visqueu amb molta intensitat!

Prometo que seguiré aquí, exprimint el que m'ofereixi la vida, intentant gaudir de cada moment, enamorant-me i desenamorant-me, rient i plorant, sentint-me sola i acompanyada, enyorant, abraçant molt a la gent, veien com l'arnau es converteix en un homenet, somiant i fent realitat els meus somnis, imaginant, disfrutant... en resum... VIVINT!!!!

Un petonàs i una abraçada enorme a tots!!

Us estimo moltíssim

Helena

Festa aina&agusti 2a part

Bé, lo "prometido és deuda", així que aquí estic... Volia esperar-me a tenir les fotos bones ( que n'hi ha moltes!!), però encara estan en procés d'arribar. Així que de moment aquestes són les que tinc...

Va ser molt GRAN!!! Un bon rotllo increíble, ganes de ballar, amistat, feromones i electricitat a saco! Vaig ballar amb tots! bueno, amb tots menys amb fumanyita que com estava encarregat de la música es va perdre la meitat de la festa. Crec que és la primera vegada a la vida que ballo amb els nois amb tant poca vergonya!! Què em passa? pensava que ja m'havia posar el món per montera, però he comprovat que encara me'l puc posar més!!! jajaja Doncs això, amb el Bruga (foto de l'altre dia), l'edu, ... i tb amb el tenor... La veritat és que van saltar xispes, però crec que només unilateralment... Tio, em mirava amb una cara de viciós que flipes i no em deixava anar... suposo que l'alcohol li ajudava a desinhibir-se, però em vaig sentir una mica incómode...:( No é, va ser una mica raro... en canvi amb el Bruga vaig ballar potser molt més aprop, però mai em va donar aquesta sensació...

Però bueno, una nit genial! Estaven tots guapíssims i nosaltres divines i tot va fluïr d'una manera super natural!

En fi, una altre nit de regal per sumar a la meva vida...

Al final de la nit tothom volia que em quedés a dormir a casa seva i jo... vaig agafar el cotxe i cap aball!! jiji

... i avui, nit de cap d'any que també passaré a castell...

Seguiré informant!

MUÀ!

Festa Aina&Agusti 1a part

Bé, la festa va ser una autèntica passadaaaaaaaaaaaaa!!! Ja us explicaré pq ara no tinc temps! Us deixo unes fotos perquè us en feu una idea... Prometo escriure com va anar! Molts petons

Helena

...Match point...

...

Sé que avui és un d'aquells dies que no hauría d'escriure, perquè sé que el que escriuré no és 100% real, però és el meu blog no? Per això el vaig fer, per poder desfogar-me quan em calgui no?

La veritat és que hauría hagut d'escriure ahir quan vaig arribar a casa perquè els pensaments fluien per la meva ment sense parar, però eren les 3 del matí. Avui, després d'haver-los dormit, ho veig una mica diferent, però igual en essència...

De fet, tampoc n'hi ha per tant, l'únic que el meu cap es va disparar en treure conclusions ràpides que potser ara em semblen fins i tot absurdes o desmesurades...

Ahir, Castell, després del concert de Sant Esteve, els joves de la coral sortim a sopar i a prendre algo després... Anem al bar de moda i a qui ens trobem? doncs a fumanyita i la seva colla (q tb és, en part, la nostra) Doncs ja em teniu a mi allà, amb el tenor i fumanyita junts... Inevitables les comparacions, els judicis i... les sentències... i en aquest cas... els dos culpables i condemnats a cadena perpètua!

Fumanyita no es va dignar ni a venir-me a saludar... potser esperava que hi anès jo ( com van fer totes...), però, com veieu, encara s'està esperant...jajaja què havia de fer, anar a recrear-li les orelles i a fer engreixar el seu ego d'una manera que no es mereix??? si home!! En tot cas ell hauria d'haver vingut a dir-me algo de lo de la seva germana...

I amb el tenor... doncs el que vaig predir... RES! Sabeu quan notes que no hi ha química, que no hi ha res a parlar, que sóm culturalment mooooolt diferents?? La Ruth i la Laura em van dir que hi quedava bé amb ell, però van afegir,... "però és massa poc per tu..."

Joder, un es massa poc i l'altre és massa llarg, tant que viu por i para ell mateix... Sabeu, crec que a cap dels dos els convé una persona com jo... Un perquè necessita algú potser una mica més "normal" que jo, més senzilla (sé que m'enteneu) i l'altre pq, amb tot lo complicat i intel·ligent que és, necessita algú que l'adori i visqui per ell, no algú que li pugui portar la contraria com jo...

Així que m'he quedat igual, sense ni l'un ni l'altre! vaya merdaaa!!!

I ahir, quan baixava de Castell a les 3 del matí amb el cotxe només tenia ganes d'anar a casa del punki... Hagués canviat de direcció si no hagués sigut perquè, tot i l'estat de desesperació i profunda soledat en el que em trobava, encara em quedava una mica de dignitat... Ai Mr. Big...

En fi... DIAGNÒSTIC: TORNO A ESTAR PRE-MENSTRUAL, d'aquí una setmana se'm haurà passat!!!

Helena

pd.- Quin Nadal més xulo eh!! I demà festa del casamanet del'Aina... uuuuuuooooouuu!;P

pd2.- Cap a quin costat caurà la pilota que decidirà el partit???

Avui, per moltes coses... Sexo en Nueva York!!

Buf... tot i que sabia que em faria mal ho he fet... he vist l'últim capítol de Sexo en New York... Crec que alguna llàgrima encara em regalima!!

Tinc tant a dir sobre aquesta sèrie!! M'ha entretingut, m'ha fet riure, plorar, pensar, aprendre i sobretot reflexionar sobre les relacions ( com si ja no ho fes prou!! jajaja) He sigut Samantha en alguns moments, Miranda, Charlotte i en molts, moltíssims he sigut Carrie... M'he vist reflexada en quatre dones molt diferents, però complementàries! I crec que aquest és l'objectiu de la sèrie, que trobis en cadascuna d'elles un punt de connexió amb tu mateixa... M'ha ensenyat a coneixe'm una mica millor...

Tinc claríssim que si "Dawson Creek" va marcar la meva adolescència, "Sexo en Nueva York" ha marcat la meva juventut!!

I no puc evitar pensar... m'espera el mateix final?? Acabaré al final de tot jo també amb el meu Mr. Big? ara per ara m'agradaria pensar que no, però...

Gràcies, gràcies per apropar-me a aquesta petita joia... Pels moments que m'ha proporcionat, per aconseguir que les estones de soledat siguin menys dures, perquè m'ha fet costat quan em sento desgraciada, perquè he renegat sobre homes amb elles i m'he emocionat amb elles també...

Gràcies extracuri per aquest regal!

Helena

pd.- em falta la peli, però segur que és genial!

Avui...positivisme!

Doncs si! ja tocava pensareu no?

Doncs potser teniu raó... Ja tocava, però no és que no em senti mai així, sinó que quan estic així normalment no tinc ganes d'escriure...

Avui, no sé molt bé perquè, estic contenta! No sé, em sento molt bé amb mi mateixa i em sento tranquila...

Avui és un d'aquells dies que creus que podràs amb tot, d'aquells dies que creus i confies en que tot sortirà bé, d'aquells dies que et menjaries el món...

Avui tinc ganes d'enamorar-me, tinc ganes de sentir pessigolles a l'estomac, tinc ganes de perdre la gana i la son pels nervis, tinc ganes de sentir-me observada, desitjada... Avui tinc moltes ganes de que l'amor es torni a creuar a la meva vida...

Avui tinc ganes... de ser feliç!

Un petó inmens

Helena

"tempus fugit"

Acabo de fer un moviment amorós estratègic... i no sé si em sortirà bé...

Volia esperar a veure'l demà, però m'ha enviat un meil que m'ho ha posat tant a huevo que no he pogut resistir-m'hi... He pensat, pq esperar a demà si ho tinc davant dels nassos i a més com no li veuré la cara em resultarà més fàcil i em farà menys vergonya??!!!

Divendres em va dir que si li podia vendre un parell de números que se n'havia quedat sense... i jo... me tirat a la piscina!! Li he dit que li regalava a canvi que em convidés a dinar o a prendre algo... i que em devia una posta de sol, que no es pensés que me'n havia oblidat... M'he passat oi?

Però mira, he pensat que estic farta d'esperar que les coses canviin soles, potser cal passar una mica a l'acció... Si les coses no t'agraden, fes el possible perquè canviin no?... doncs això he fet...

Però ara q??? Per una banda estic cagada pq sé que m'he passat, he sigut extraexplícita i alhora això em converteix en extravulnerable i la meva imatge de "chica dura autosuficiente" se'n va a la merda per moments... i per l'altre banda tinc ganes de coneixe'l més, de saber com és en realitat, de que em surti bé, de sentir-me acompanyada, de passar un nadal... diferent...tant demano???

Sóc massoquista????

No sé, m'he proposat descongelar el meu cor... no sé, em vé de gust...

Tinc el temps a les meves mans i passa molt ràpid, massa... massa per suspirar sense un fonament que ho sustenti... Necessito saber si val la pena invertir energia en il·lusionar-me amb això o em passarà com amb fumanyita... i l'energia va molt cara i m'hi va la salut també o sigui que cal ser pràctica no?

Ai, dieu-me algo... si m'he passat dieu-me que m'he passat molt bé i si creieu que no passa res, pos tb dieu-m'ho... ajjaja estic fatal!!!

I demà què... amb quina cara em presento a l'assaig???;P estic impacient i cagada, molt cagada de por...

CURIIIIIIIIIIIIIISSSSS!!!

... sense títol...

Buff... no sé si és gaire bon dia per escriure avui... M'he llevat a les mil i he estat amb pijama fins a l'hora de dinar... M'he passat 6 hores seguides al llit morta de fred mirant la quarta temporada de Sexo en Nueva York i acabo de sopar un entrepà del Viena q m'han portat mons pares...i com no fan res a la tele (excepte del super derbi que no puc veure pq el donen per la sexta i a casa no es veu...) pos he pensat en escriure... Sobre què??? Doncs no ho sé...

M'he passat la tarda sola, amb mi mateixa i estic... tranquila. Necessitava no fer res... pensar...descansar... i veure sexo en nueva york! jajaja

El que vaig escriure l'altre dia segueix vigent... l'únic que ja no estic premenstrual, sinó mentrual del tot i per tant ja no estic tant tova... Tot i així, penso el mateix, tot i que no em sento tan desgraciada! jajaja

La meva vida segueix igual...i no sé si és bò o dolent... De fet, estic preocupada... una persona que estimo molt té un petit problema... Espero que tot al final es quedi en res... Per altre banda aquest matí he estat parlant amb aquesta persona,( pel messenger clar pq encara no surto en pijama pel carrer!!!)i m'ha agradat pq les dues ens hem dit coses molt maques i ha sigut genial dins de la preocupació...

No sé... tot igual... A més, s'acosta Nadal i no en tinc gens de ganes...

I el tema amorós... segueix igual, congelat!Però bueno, no en em queixaré! ja vindrà i hi ha coses molt més importants per les que preocupar-se..

Com he dit aquest matí, can Ramal està obert les 24 hores pel que calgui a tots els que llegiu el meu blog eh!

Us estimo

Helena

Canvis... si o si!

buf... no sé per on començar... això em passa per portar tants dies sense escriure al blog... que se'm atrassen sentiments...

Dissabte tenia el plan d'anar a sopar i de festa amb el tenor i vaig acabar anant-hi amb fumanyita... mira, la cosa va anar així... i m'ho vaig passar molt bé...

No sé què em passa, però no estic massa bé...Crec que fa massa dies que no veig al tenor i massa pocs que he vist a fumanyita... Perquè per molt que m'entesti en pensar que és un guilipolles té algo, no sé què, que fa que la que es torni guilipolles sigui jo... Estic cansada de "suspirar" per una persona que no em fa cas i de forçar-me a il·lusionar-me per una altre.... Perquè la veritat és que al tenor li falta algo... Si es guapo i m'agrada, però...no sé vosaltres, però jo necessito sentir algo més...algo irracional...la chispa... i l'altre cabrón la té...

Em sento emocionalment sola... De fet, ho estic... De la meva última relació estable ja en fa casi 2 anys i lo del punki ja tinc assumit que serà una paranoia insana (això sí, recurrent en la meva vida) que m'acompanyarà durant molt temps, però que mai serà res...

Sabeu, necessito un canvi a la meva vida...Em sento estancada... Presonera de la rutina... Ojalà em contractin en un dels milions de llocs que he enviat el currículum i me'n vagi a viure a un altre lloc... a andalusia potser...De fet,què em lliga aquí a part de la meva família???

Trobo a faltar tant tenir aquesta intimitat amb algú... abraçar-lo abans de dormir... saber que sempre, en qualsevol moment i a qualsevol hora, estarà a punt per escoltar-me... creuar mirades i saber que pensa...discutir i reconciliar-se...riure, plorar,dormir,ballar,jugar...VIURE!

En fi...


Helena

Clar com l'aigua...

Hi ha vegades que un simple gest fa canviar-ho tot... Un fet insignificant per la resta pot ser per mi prou important com per fer girar la truita completament...

L'altre dia em vaig enfadar moltíssim amb fumanyita... i ho vaig veure clar! Haig de ser sincera... primer de tot amb mi mateixa(que a vegades és el més difícil) i després amb vosaltres... Sabeu, estava feta un embolic pel fet de pensar en aquesta nova persona que comença a treure el nas a la meva vida i ell.. No sabia què fer, si arriscar-me o no donar peu a res... Volia tenir-ho clar per si es donava el cas que em trobés amb aquesta disjuntiva... No es pot jugar amb els sentiments de la gent i menys en coses com aquestes... i el "meu tenor" (veus ja li he posat un apodo) és el que menys es mereix que li faci mal!!!... Però de cop em vaig adonar que estava fent el gilipolles! Què estava esperant, que a fumanyita se li engegués una llumeta divina i em digués algo??? Sabeu, estic farta d'ell!! Però molt eh!!

Estic farta d'ell i de les persones que són com ell! De la gent que és creu super especial... de la gent egocèntrica... de la gent que viu "por y para" ells mateixos... de la gent que et fa sentir que mai formaràs part del grup perque són massa "especials"... de la gent que sempre sembla que els hi sobres.. de la gent tant insegura que té por a relacionar-se amb gent nova de veritat,de la gent que està sempre alerta, sempre amb aquesta por a sentir-se vulnerable, que es creuen amb el dret a jutjar als altres sense peitat, de la gent que veu molt clars els defectes dels altres, en canvi els propis es com que no existeixin, de la gent que és incapaç de tenir una relació sincera amb una altre persona principalment pq no saben ser sincers ni amb ells mateixos!

I sabeu de què em vaig adonar? doncs de que ell no és ni més ni menys especial que la resta, sinó que JO el vaig fer especial... Quin poder que té la ment humana... podem fer especial a qui volguem, només cal proposar-nos-ho!jajaja

Doncs això, fumanyita em va fer un lleig molt gran pel meu gust i em vaig adonar que ja estava... se li havia passat la seva oportunitat...

Ara nova gent entra a la meva vida.. gent que vé amb la millor de les intencions... i jo penso... pq no? Sabeu, he pres una decisió... crec que m'arriscaré! Si surt surt i si no no i no passa res..., però no m'autolimitaré...Deixaré que les coses flueixin tal com hagin de fluir, no posaré pals a les meves pròpies rodes... Ho viuré...

Tinc ganes... tinc moltes ganes de que les coses siguin com han de ser... SENZILLES!!! prou complicat és viure ja com per complicar-nos-ho més! Ho viuré sense reserves... exprimiré el que la vida m'està posant davant del nas sense por a ser feliç, a sentir-me vulnerable, nerviosa, estimada...

Ja us explicaré...

petons

pd.- De moment ja tenim una "cita" per anar a veure la posta de sol... oi que comença molt bé?? ;P

Nova etapa...

... Com canvien les coses en poc temps...

Primer us poso en antecedents ok? No ho he escrit aquí, però des de setembre canto a la coral de Castell (cómo no!) pq durant tot l'estiu em van estar donant el conyàs i al final... mira... m'agrada...De fet, feia temps q em volia apuntar, però com no les coneixia em feia cosa, però ara ja no hi havia cap motiu per no fer-ho, al revés!

I aquest és... doncs l'únic tenor jove q hi ha! jajaja No sé, no em vull precipitar, pq és molt aviat! massa!! No sé, ja es veurà...

Ahir vem sortir de festa després de l'assaig... va estar força bé! no sé, molt contacte, tonteig mirades i etc... però tb mans molt llargues... ( que carca que queda això!!) mireu la foto! ( no me la va tocar eh!!!! jajajaja, però casi!)

Mira, seré clara... és massa fàcil! I no sé si m'agrada gaire... Què em passa? que la naturalesa ha fet a l'ésser humà amb vocació massoquista?? No sé. Em va donar la sensació que ho tenia en bandeja... Si hagués volgut, ja estaria fet... I adonar-me d'això em va fer posar el frè... el frè de mà crec jo!!! Pq?? Serà que estic poc acostumada a q tot sigui tant senzill? És dolent no estar acostumat a això? No hauria de ser al revés? No és molt trist creure que tot ha de ser una mica més complicat? Serà q ens agrada complicar-nos la vida? Serà que tots els homes que m'he trobat al llarg de la meva vida eren complicats i per això he après a relacionar-me aixi amb ells?

A més totes em van avisar q vigilés amb ell q segur q em tirava la canya! Q passa, on està el criteri? Totes valen! I una merda! Per això vaig parar la cosa!!

No sé, crec que poc a poc i ja es veurà... Tampoc vull fer cas del que diu la gent! li donaré la oportunitat de demostrar-me com és i després jo ja jutjaré... Tothom es mereix el benefici del dubte i a més el noi em cau molt bé i és molt atent( i altres coses q ja us imagineu!)jajaja!

A més, fumanyita va pul·lulant i ara està més xerraire i més encantador q mai! CABRÓN!! Putus homes, s'han proposat fer-me sortir fum del cap! jajaja Sort en tenim d'ells! Sinó seria molt aborrit!! Pero NO els hi digueu eh! jajaja

Petons

Gran nit!!

Buff... fa dues nits i encara estic en èxtasi!!! Concert final de gira de LA TROBA KUNG-FÚ que va ser un autèntic regal!!!!

Buf.. a l'escenari més músics que mai... ells super entregats i nosaltres encara més... Tots erem concients que era l'últim i que l'havíem d'exprimir al màxim... i va ser BRUTAL!!

Final de la gira del disc "Clavell morenet", sala Apolo de Barcelona, tothom amb clavells, ganes de festa, bon rotllo i RUMBA! Els elements tots apunt per convertir una altre nit de Troba en una nit memorable!

I estavem tots com es pot comprovar... Van ballar, cantar, suar, riure, disfrutar, cridar, saltar i fer l'idiota fins a l'extenuació!! Que GRAN que va ser!!!

En fi, crec que el millor de tots els concerts de l'any!!! M'ho vaig passar TANT bé que les paraules se'm queden curtes!!! Definitivament la Troba sempre torna a la meva vida per recordar-me que és meravellós viure-la al màxim!

Cal dir que hi va haver certs comentaris respecte a fumanyita que van reavivar una mik aquest foc latent, però no vull donar-li molta importància pq crec que en realitat no la té...o això vull pensar per preservar a meva salut mental!

En resum, una nit per guardar a la memoria durant tota la meva vida... una nit que va tenir molts punts en comú amb la nit de Lliçà, el primer concert que ens vem trobar.. ja us explicaré..

Però ara què, la Troba para un temps per gravar un nou disc... l'espera sé que se'ns farà eterna...

Em quedo amb la pluja de clavells a l'escenari i amb que el joan va agafar el que li vaig tirar i se'l va posar a la boca! Quin gran moment!jajaja

Petons i Rumba!

Me falta...

Me falta...

Me falta tu mano sujetando la mia...me falta tu risa...me faltan tus ganas de jugar... me faltan tus ojos... tu calor...Me falta la peli del domingo en el sofà... la guerra de palomitas... Me faltan los besos robados y los besos buscados...Me falta tu brazo rodeándome al amanecer...Me falta tu picardia... Me falta nuestra "discusión"... me falta poder decirte lo que pienso en cada momento...Me faltan tus alagos un tanto groseros... me falta tu aire macarra en mi vida... me faltan tus cuentos... me faltan tus suspiros... Me faltan tus rosas en la guantera de mi coche... Me faltan tus llamadas cómplices a las mil de la noche... Me faltan tus làgrimas de deseperación...me falta nuestra complicidad... Me falta la forma en que me miras...

Me falta la adrenalina y las feromonas... me faltan tus abraços... me falta tanto tu hamaca... me faltan esos ratos en tu jardín... me faltan los viajes en coche con la música super fuerte... me falta tu mano en mi pierna cómo quien no quiere la cosa... me falta que me cuides... me falta tu cara de estar maquinando algo... malo seguro!...me faltan las carreras en el pasillo... me faltan los besos en el coche... me faltan nuestras despedidas...nuestros silencios...

Me faltas...

Me falta la pieza que hace que mi vida sea completa...

Hoy... sofá y manta...

Si... eso és justamente lo que me apetece...

Llevo toda la semana medio enferma, medio febril... me siento medio triste por muchas cosas y medio contenta por muchas otras, medio sola por no tener a alguien a mi lado y muy acompañada por todos vosotros...

La lluvia que lleva cayendo toda la semana me lanza al vacío de la reflexión y la melancolía y a veces dudo si ese es un buen camino...

Espero que mañana vuelva a lucir el sol...

Us estimo

Helena

Impuls...

Ahir vaig anar a veure al punki... No sé, va ser com un conjunt de senyals que em van portar fins a ell...

Jo tornava de Barcelona i estava passant per davant de la Torre Marimon... i havia la possibilitat de que ell estigués allà treballant, però vaig pensar que era millor que no hi anés... i llavors va sonar a la radio la ja esmentada cançó de Nena Daconte...i... tot i que m'havia passat la sortida vaig donar la volta i el vaig anar a veure... (després entendreu la seva relació amb aquesta cançó...) M'encanta quan sóc capaç de interpretar aquestes senyals i fer-los cas!!!

Va estar molt bé! Es va alegrar tant de veure'm... vem xerrar i tal.. no sé molt guay... me l'estimo tant...ai...

Ara entendreu el que he dit abans:

Prometo guardarte en el fondo de mi corazón ( sabeu que serà així)
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre (el petó és del desembre, del dia del seu cumple...)
Prometo encender en tu día especial una vela (el del seu cumple)
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca (no me'n oblidaré mai...)

Tenía tanto que darte (no cal comentar res del estribillo pq parla per si sol)
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...

Camino despacio pensando volver hacia atrás (gairebé cada dia)
No puedo, en la vida las cosas suceden no más...( és veritat, les coses van com van)
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,( sé que una part important)
Pregunto que parte se quedó por el camino (suposo que una altre part important tb)

Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor, guardado para ti...
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor,guardado para ti...

Tenía tanto que a veces maldigo mi suerte..(de fet no, no la maldigo...)
A veces la maldigo...Por no seguir contigo...(no coment...)

Està clar no? És com el lament per una història fallida, una història fallida perquè mai es va intentar... Veieu com sembla que l'hagi feta jo??? jajaja

Petons

S'ha acabat l'estiu...

Doncs si...

Ahir festa major de Caldes... i com cada d'any és equivalent al final de l'estiu...
És com l'última festa de l'estiu, la última oportunitat d'esgotar una mica més aquest cartutxo de festes a la que equival l'estiu...

Nenes quin estiu més guay he passat!! Recordo cada concert de Troba i cada festa major!! És lo millor que hi ha!!!

Recordo que la festa major de caldes de l'any passat va ser molt gran!! Em dóna la sensació que fa mil anys d'això!!! Sabeu, tb hi havia fumanyita... qui m'havia de dir que un any més tard seríem colegues!! Com m'ha canviat la vida en un any!! En tots els sentits!!

Tiro la vista enrera i flipo!

Aquí teniu una mostra dels gots de festes majors que he anat acumulant! jajaja vaya mogollon! M'encanta la meva estanteria amb els gots i els llibres que no m'hi caben!

Doncs això, s'ha acabat aquest estiu, però en vindràn molts altres... i hiverns i tardors i primaveres!!!

Petons

cansada...

Eps! feia dies que no escrivia eh!!

Sabeu que passa? que vaig tant cansada que no tinc ni temps ni forces per pensar ni per escriure... però no us penseu, té la seva part bona... no li donc voltes al tarro!!

Les coses poc a poc van encarrilant-se... Amb l'extracuri politic tot ha anat lo millor que es podia esperar, (que és de puta mare!!) i estic SUPER contenta!!

Amb fumanyita ens anem veiem i xerrem pel mesenger... sense anar més lluny ahir em vaig estar enfotent d'ell ( i amb ell) .. molt divertit tot plegat...

No sé, jo estic en cami de canviar de visió...

Però sabeu que? em sento buida moltes vegades... desil·lusionada amb els homes... desencantada...

Però sé que n'arribarà un que farà que torni a rebossar d'amor i il·lusió... Mentrestant disfrutaré de no tenir els problemes que es deriven d'aquesta situació...

Així que, qui no es conforma és pq no vol!!jajaja

molts petonets i a dormir!

pd.- pq tinc TANTES ganes de veure al punki??????

canvi de visió...

Haig de passar d'aquí:

" si supieras cuanto tiempo gasto al dia para no pensar en ti... si supieras cuanto daño me hace tu sonrisa en mi cabeza..."

A aquí:

"Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti,
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño.
Hoy vas a conquistar el cielo, sin mirar lo alto que queda del suelo..."

Com ho faig?

Helena

perdida...

Porqué no dejo de pensar en ti...? Porqué me torturo...?

Intento poner orden en mi corazón, però estoy perdida...

Que hago con lo que imaginé...? que hago con lo que soñé...? que hago con lo que viví contigo...? que hago con las lágrimas que derramé por ti...? que hago con el beso...? que hago con las miradas...con los conciertos...? que hago con las risas y las complicidades? que hago con el miedo y la inseguridad? que hago con lo que aprendí...? que hago con tus abrazos...? que hago con la impotencia y la rabia...? que hago con tu sonrisa...? que hago contigo...?


Que hago con todo esto...



... creo que guardarlo en un cajón de mi corazón...


Helena

sopar de curis!

Ei! que bé que em va anar ahir el sopar de curis!! Crec que ens va anar una mica bé a tots! Com vem riure amb la dent de l'Alex i amb el nostre joc prefertit: "a que huele...?" Mira que som cafres!!! Menció especial a les partides de la play... (juan, la próxima vez te machaco aunque me robes todos los puntos!!!)

Tot i així estic... no sé com dir-ho... tristona...

Suposo que se'm barregen moltes coses i el fet d'haver estat de guàrdia aquest cap de setmana i dormir poc ajuden...

Em costa explicar què em passa... per una banda està que tinc moltes ganes de llibertat... de marxar de viatge... de tenir casa "meva"... però no tinc pasta...(ni companyia...)per l'atra banda que vaig rebentada amb la feina i els putos horaris que faig... tb que s'acaba l'estiu, es fa fosc d'hora i comença el fred...Que estic preocupada pel juan...pq la vida és molt cabrona a vegades... tb pq les famílies a vegades...(ho deixo aquí...)... Pq em sento sola i veig parelles per tot arreu!!!(jejeje)...que s'ha acabat la gira de la troba...pq enyoro molt treballar amb nens(no pensava que això m'afectés tant!)... en fi... una mica per tot...

Ahir, per això, hi va haver una estoneta que em vaig petar el cul!! Miro les vostres cares i encara me'l peto!! VAYA CARETOS!!! Sort que la curi i jo salvem la foto!! jajaja

En fi... a seguir vivint!

Petons

Helena

pd.- sabeu què em té molt ratllada? La nova cançó de Nena Daconte... és que sembla que l'hagi escrit jo!!:

"Tenia tanto que darte... tantas cosas que contarte... tenia tanto amor... guardado para ti..."

Vaya putada!!!

setmana negra...

Buf... he tingut una setmaneta per oblidar...

Entre una cosa i l'altre la veritat és que ha sigut horrible...

Sort que dissabte al matí tot va anar bé amb l'extracuri polític...Ara només queda esperar el resultat, que estic convençuda que serà bò! I així podrem començar a oblidar aquest malson que ens persegueix una mica a tots...

Lo altre que em passa... no en vull parlar... i de lo tercer que em passa encara menys...

Si que parlaré "d'ell"... El vaig veure dissabte a la nit a correfoc de sant feliu... i la veritat, em va fer un paper... crec que té tots els números per anar-se'n a la merda directament... així que a partir d'ara ja no serà "ell" sinó "fumanyita" (que és l'apodo que té a casa meva! jajaja) i reservaré el "ell" per un altre que s'ho mereixi més... No sé, havia de sortir després de festa amb ells, però em vaig ratllar... Em vaig ratllar pq estava trista... Em vaig adonar que ara sí que ja no hi havia res per la seva part, però sobretot per la meva... Em fa pena... I si això li sumes tot lo altre que no explicaré aquí pos imagina't, no estava jo per moltes festes...

Però en fi, la vida segueix i s'ha d'utilitzar l'energia pel que realment val la pena...

Petonets

Extracuris, estem en contacte!!!

MUUUUUUUUUUUUUUUUUAAAAAAAAAA!!!!!

Frustració...

Un altre cop...

Un altre cop aquest sentiment de no estar a l'alçada... El sentiment de "casi ets bona"... la sensació de defraudar...

Feia 2 anys que no ho sentia... i és una merda!

Bona nit

"Vuelta al cole!!"

Curi, avui va per tu... Sempre t'ha costat això de tornar al cole... Els diumenges a la tarda sempre t'has posat de mala llet pq l'endemà hi has d'anar... Però l´últim diumenge d'estiu encara és més dur oi???

Ja veuràs com demà anirà mb i la gent nova molarà mogollón!! No siguis dolenta i tracta'ls bé!!!!

Bueno, ja m'explicaràs...

Petonets

Sort... o mala sort???

Ei, després d'una tarda de curis sempre sorgeixen reflexions per escriure... més q res pq tres dones com nosaltres donant-li "a la lengua" podem fer pensar molt...

Sabeu, m'agradaria parlar d'homes, però la veritat és que he començat a escriure sense saber molt bé el que vull dir... espero que per inercia em vagi sortint...

No sé... mireu, amb el punki el que va passar la setmana passada va ser increíble i per molt que no n'hagi volgut parlar gaire no vol dir que no sigui important... potser precisament al revés... És una persona que ha sigut molt important per mi... però tinc la sensació que "ya se ha gastado mi amor para ti"... Però algo sempre queda... i com diu la extra-curi, les histories inacabades són les pitjors... Em fa una mica de por no creieu... i sabeu pq? pq em conec... pq sé que és una persona lo suficientment interessant i complerta que pot fer que perdi el cap i en un moment donat ho enviï tot a la merda... Perquè per molt racional que sembli a vegades, sé perfectament quan una cosa és important de veritat... i el que hi havia entre nosaltres ho era...

Amb l'altre... doncs mira, ahir vaig estar amb ell i molt bé la veritat... Però res més enllà... col·legues simplement... No sé si és bò o dolent, però és el que hi ha... Amb aquest tema estic tant desil·lusionada que em costarà mirar-lo com abans... i sé que és millor...

Tant amb un com amb l'altre no diré que no hi cauré mai... pq no ho sé... Pq tots dos han despertat algo en mi... pq han fet que el meu món interior trontolli, és remogui i es senti viu i això és tant important quan passa que no val a ignorar-ho... Ells dos són diferents...però jo tb sóc diferent... ho sé... Sé que a la llarga ser diferent és genial, pq sinó la vida és molt aburrida... però a la curta... no sé si és tant bò...

En fi, que com he dit aquesta tarda, haig d'ampliar horitzons... però partint d'aquesta base i crec que el llistó està força alt... Tindré sort?

Helena

pd.- a vegades em fa por no trobar-lo mai...

11 de setembre: últim concert de La Troba... :<

Doncs si... tot el que comença acaba i la gira de LA TROBA KUNG-FÚ també... És una pena que acabin l'estiu i la troba...però en vindràn d'altres...

I us asseguro que aquest ha estat un dels estius que més he exprimit!!! No he tingut quasi vacances, però he fet tot el que m'ha donat la gana i més!!

Hem acompanyat a la Troba a Sentmenat, Lliçà, Canet, Sant Vicenç de Castellet, Vic, Sant Vicenç dels Horts, Mollet... (tot i que amb grans punxades com Granollers!) i el millor final a Barcelona, el dia 11 de setembre a l'arc de triomf!! UN CONCERTÀS!!!

Una gentada increíble, però nosaltres allà a primera fila donant-ho tot... o més ben dit els restos ja! jajaja

Un moment que cal comentar va ser la connexió visual-gestual que vaig tenir amb el Joan Garriga (el cantant) un cop que, entre la multitut, les nostres mirades es van creuar... el millor somriure de la nit... El meu gest d'aprovació va fer que encara somrigués més... un moment d'aquest que m'emporto per mi per sempre! Podeu pensar que "al igual" em va mirar i el que volgueu... però us juro que és real!! Joder, que em té vista de tots els concerts! En fi, jo sé que va existir i punto!

Un gran colofón final per una gira que ha convertit aquest estiu en una festa constant! Queden 3 concerts, canaries, tarragona i mèxic...i, com compendreu, ens queden una mica lluny... Així que, caldrà esperar a que la locomotora torni a engegar per aki apropet per tornar a moure el cos amb la millor rumba del món!! I a més, no hi ha RES que em senti millor!!

Grans moments al seu costat, balls, riures, anades d'olla, crits i cants, abraçades, feromones, suor, nervis, emoció i molta, molta música... tot això és un concert de La Troba...

Llarga vida a la RUMBA i a LA TROBA KUNG-FÚ!!

RUMBAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Notición...

Nenes nenes que fort! M'acabo d'enterar d'una cosa!!! "Ell" està amb una altre "ella"!!!!! Tio, què li ha durat la de festa major, dues setmanes???

Encara estic flipant!

No sé, ell solet va perdent punts per moments... Sabeu, ja no sé si em vé gaire de gust formar part de la seva "llista" de conquestes... No "li pega" gens això de ser un "pichabrava" i anar de tia en tia... però és que potser la imatge que jo tenia d'ell no és la realitat... En fi, el temps m'ho anirà demostrant...Sabeu, no m'ha fet gens de mal això de la nova novia... i això, creieu-me, és molt mala senyal!

Per altre banda (i cal remarcar que no té res a veure amb això de dalt pq ho pensava abans de saber-ho!!!) no deixo de pensar en el punki... em moro de ganes de parlar amb ell... però no ho vull fer, pq sé que no és bò per ell...

En fi, crec que em vé de gust continuar caminant sola durant un temps més...

Helena

Quina gran triunfada!!!

Eis gent! Com estem?

Jo, si us dic la veritat, estic pletòrica...

Ahir vaig tenir un sopar amb tots els que anavem al cole i a l'institut... Amb tots aquells que van convertir la meva adolescència en una etapa que no m'agrada recordar... Amb tots aquells que van sembrar en mi un munt de complexes que m'ha costat anys treure'm de sobre...

La veritat és que em feia una mandra remenar tota aquesta merda... però hi vaig anar... Haig de confessar, per això, que tenia por i estava nerviosa... Però de fet, no havia de demostrar res a ningú i m'importava una merda el que pensessin... A més, les pors és millor afrontar-les...

Però va ser arribar i se'm va passar tot... No us podeu imaginar COM VAIG TRIUNFAR!!! COM LA COCA-COLA!!! jajaja La gent va flipar tant!!! Molts ni em van reconèixer!! Molt fort tot plegat!! Sé que he canviat... ja no sóc aquella adolescent poruga amb por de viure... amb un món interior massa gran i massa complicat com per exterioritzar-lo... aquella "nena" que acaba de tornar a néixer i amb tanta timidesa que feia que encara no fos capaç de fer-me valer... Ara, deu anys després, sóc una "dona" de 25 anys feliç, segura de si mateixa, amb autoestima, riallera, espontània i en fi... que m'he posat "el món per montera"!!! jajaja és lo que hay! I, pel que vaig veure, no s'ho esperaven...

Pos que es fotin!!! queda fatal que ho digui, però va ser com una "venjança"... i ja se sap que la venjança sempre millor en plat fred diuen no? Doncs em va sentar superbé!!!jejeje No us podeu ni fer una idea del que se sent quan els tios que t'han ignorat i despreciat fins i tot, ara es moren per parlar amb tu i es passen tota la nit tiran-te els trastos!!! És que es com que la triuta es va girar i les que sempre triunfaven ara ... bueno, deixe-m'ho aquí... jajaja

A més hi va haver una reacció molt diferent entre ells i elles... Elles si, estaven contentes de veure'm i tal, però ells... la veritat és que no sé pas el que els hi va passar... La testosterona que té un efecte a vegades fora de mare!! jajaja

En fi, que entre el soparet d'ahir i lo del punki he passat un finde pletòric!!! Ara només falta que els de Castell tornin de Jaen i fem una Troba junts d'una vegada per totes!!!

Petonets

pd.- hi ha coses que per molt que passin els anys, no s'obliden...

Vivir...

La vida te puso en mi camino para que supiera lo que es el amor... Para que aprendiera de ti...y aprendiera de mi misma...

Te puso en mi camino para demostrarme que se puede querer así, con todo el ser, con toda la sinceridad...

La vida me hizo sufrir para darme la capacidad de poder saborear estos momentos... Porque desde que ayer hablé contigo estoy en un estado de...felicidad contenida...

La vida trazó para los dos un camino diferente... caminos paralelos que no se encuentran, pero hemos sabido encontrar el atajo que los une...

También la vida te puso en mi camino para que aprendiera lo complejo del ser humano...para que aprendiera a "renunciar" a ti... para que aprendiera que cada persona tiene su espacio y su ritmo... para que me diera cuenta que con serenidad las cosas se ven más claras...

Para que me dé cuenta de que te quise mucho más de lo que creía...

La vida me ha regalado lo más grande, el amor immenso desde el fondo de tu corazón... me ha regalado un compañero de viaje que sé que siempre estará ahí para mi, una persona que me quiere de una forma inexplicable... una persona que ya forma parte de mi...

Pero la vida también me ha quitado la posibilidad de vivir un millón de experièncias contigo... de viajar contigo... de liarla juntos... de ver amanecer contigo... de dormirme abrazada a ti...de despertarme y observar como duermes...i el que més em fot... de crecer juntos...

Pero me ha regalado algo intemporal... que és a ti y a tu sentimiento... A tu inteligencia... a tu saber estar... Me ha regalado los detalles del helado del congelador... los detalles de criticar viendo la tele junto a ti... los detalles de reirnos de todo... Me ha regalado mirarte a los ojos y encontrarme simplemente contigo...Creo que me compensa...

Y aunque no haya podido disfrutar de ese amor plenamente... me queda algo sin fecha de caducidad... y eso no tiene precio...

Simplemente...Te quiero

pd.- que pena que no lo vayas a leer...

Dolç final...

Buf, a veure si trobo les paraules per explicar el que m'ha passat aquesta tarda...

He kedat amb el punki... amb el meu punki... i hem parlat de tot... i un cop ens hem posat al dia de les nostres vides per fi he sigut capaç de posar sobre la taula el que va passar l'estiu passat...

Ha sigut tant genial poder dir-li que el vaig estimar moltíssim... que hi va haver un moment en el que hagués marxat amb ell a la fi del món si fes falta, que no m'importava res més... Ha sigut molt xulo poder-li dir que encara que va ser un cabrón amb mi tinc moltes coses a agraïr-li... dir-li que m'ha fet sentir molt bé en moltes ocasions, que m'ha fet sentir preciosa, viva... que és la persona que millor discuteix amb mi i que gràcies a ell vaig descobrir el meu cantó salvatge i gore que m'encanta... poder dir-li que amb ell vaig exercitar moltíssim el meu autocontrol (a lo que m'ha respost que no el provoquès...jeje)... Poder dir-li que s'arrisqui, que no tingui por a estimar... poder dir-li que passin els anys que passin sempre serà especial per mi pq el porto a dins, pq forma una mik part de mi...Ha sigut tan GENIAL poder dir-li tot això ara que ja no em fa mal...

Ha sigut tant guay escoltar que m'estima i m'ha estimat moltíssim... que les tentacions com més lluny millor i sentir com em reconeixia que per això mateix m'ha evitat durant molt temps... Notar com faig trontollar tot el seu sistema... Ha sigut tan guay escoltar que li faig plantejar les coses... que ha pensat moltes vegades això que li he dit que me n'hagués anat amb ell a on fos... veure com li canviava la cara quan hem recordat junts lo bé que ens ho vem passar l'any passat... l'etern joc de seducció que ens portavem que era genial, estimulant i, perquè no dir-ho, molt excitant tb... Ha sigut tant guay comprovar que em segueix llegint el pensament... que la nostra connexió es manté i es mantindrà sempre...

Un dolç final per una gran historia d'amor... però amor del de veritat... del que queda per sempre...

En fi, les paraules se'm queden curtes... i ara només m'ha faltat el missatge que m'acaba d'enviar... simplement, és el millor...

Sembla que darrera dels núvols... sempre torna a sortir el sol...

Molts petons

Helena

pd.- és tant genial saber que sempre ens estimarem...

llàgrimes...

Ahir després d'escriure em vaig posar a llegir coses de les que he escrit al blog... i vaig acabar fatal...

No ho vaig posar ahir, però lo del concert em va fotre tanta ràbia!! Joder, els hem anat a veure a tomar pel cul i no anem a Granollers!!!!!!!!! Em sembla imperdonable!! Però clar, avui tb toquen a Manresa i com a ells els hi queda més aprop hi aniràn... i jo m'he quedat sense cap dels dos concerts pq demà entro a les 6 i mitja!!! I a més, avui li donaran una samarreta de Castell i aniran tots i tal.... VAYA PUTA MERDA!!!

Ahir, després de molts dies, vaig tornar a plorar... vaig plorar per lo dels concerts, de ràbia, per "ell i ella" (que encara que no ho sembli em fa mal...), vaig plorar perquè no entenc res... vaig plorar tb pel extracuri polític, pq la vida és moltes vegades injusta... vaig plorar quan vaig llegir que esperava que no estigués tornant a aprendre a perdre... (pos toma!)... vaig plorar per la soletat, per la por a estar sola, per lo efímer que és tot, per la por a no trobar el que busco, per la por de que el que vaig tenir no es torni a repetir... vaig plorar per tot...


Potser vaig plorar perquè necessitava plorar...

Sabeu que vaig fer per calmar-me... vaig tocar el piano... tocava mentre les llàgrimes em regalimaven galtes aball... una teràpia estupenda...

Petons

Tarda...per mi...

Doncs si... avui m'he regalat una tarda per mi... Una tarda d'aquelles que no et vé de gust fer res d'especial, només no fer res...

Got de Nesquik fresquet, prendre la fresca al pati, mirar a l'horitzó...

...

Deixar que la petita brisa que passa vagi ordenant pensaments...

Agafar el llibre que m'estic llegint per enèssima vegada(L'alquimista... (estic preparant una entrada al blog per parlar d'ell...) i acabar-me'l tranquilament... M'encanta el regust que em queda al acabar-me un llibre... la sensació d'haver acabat alguna cosa gran...

Deixar que la música soni de fons i no pensar en res, només deixar que l'hamaca em vagi gronxant...

Avui, nit de concert de Troba que prometia molt a Granollers fallida pq els de Castell no baixen (CABRONS!!)...

...i jo aquí... amb la meva soletat...

Però, de tant en tant... m'encanta...

Muà

Per les coses importants...

Avui aquest trosset de blog va per tu... per la més gran de les curis... per la més boja... per la més riallera i per la que sempre la lia!!!

Neni, no pateixis que tot sortirà bé, ja ho veuràs!!!

No cal que et digui que estic aquí pel que calgui ho saps oi? riure, plorar, parlar, tornar a plorar, despotricar, cagar-nos en el món, somiar, criticar homes, criticar pares, contemplar l'Arnau com es fa cada dia una miqueta més gran... Crec que només de mirar-te sé el que estàs pensant... i sé que ho saps... Les dues ho hem sabut quan m'has dit al portal de casa ta mare que escribís al blog per animar-te... Però això no t'ho esperaves eh? jejeje A vegades tinc cops amagats per la gent que se'ls mereix... En fin lo dicho, pel que sigui... només m'has de trucar...

I ja saps, nosaltres quan plorem, plorem de veritat... però ens dura dos dies... Com em vas dir no fa gaire, demà tornarà a sortir el sol...

Una abraçada ENOOOOOOOOORMEEEEEEEE al dos i no patiu que segur que no és res!!!

Us estimo mogollón al tres!!

Milions de petonets

Helena

pd.- gràcies per ser-hi i per mantenir el blog viu!!

FM Castell'08

Bé... 5 dies de festa i tantes coses a explicar... no sé si me'n recordaré de tot...

Dissabte pregó i correfoc...tot de puta mare i diumenge dansa... la conversa del xiclet i el seu cos a dos centímetres del meu...

Dilluns... el famós sopar de joves (fotos) i el seu aniversari... Quan 150 persones li vem cantar "aniversari feliç" sé que li feia tanta vergonya que es volia morir...jeje i jo, molt àgil, vaig donar-li un cop de gràcia que no s'esperava pas... En un moment del sopar (per cert, m'he oblidat de dir que estavem de costat a la taula!) ens van dir que ens convidaven a tots a un cubata i, com jo no me'l vaig prendre, li vaig regalar el meu ticket com a regal d'aniversari... el vaig descol·locar... com mola! Va insistir en que me'l quedés i jo vaig insistir en que no... li vaig dir: "- és un regal d'aniversari..." i la cara que va posar no us la puc explicar... SUPERTENDRE... va donar-me les gràcies... Vaig marxar d'hora, com la Ventafocs, perquè l'endemà treballava... Durant el sopar vem xerrar de la troba, de la feina i una mica de tot... realment encantador...

Dimarts... últim dia de festa major, l'últim esprint perquè us puc assegurar que estava petada! Soparet, ball de confetti, riures, gent, música i bon rotllo... i entremig de tot això... per fi va aparèixer "ella"... No sé, la veritat és que no la vaig trobar gens guapa, me l'esperava millor... No criticaré pq queda fatal, però... bueno, ho deixo aquí... La carpa, la orquestra i ganes de festa, tot apunt. Feiem una rotllana i ballavem tots junts... Durant l'estona que "ella" hi va ser, ell es va com aïllar... estaven els dos una mica més enrera de nosaltres... ni es parlaven casi i no es van tocar...I ell, amb una cara d'amargat que flipes... Sobtava veure a tothom rient i ell amb aquella cara mirant cap a nosaltres... Me'l vaig trobar molts cops amb la mirada durant aquesta estona... vaig pensar "que es foti, si ell hagués volgut hauria pogut estar allà rient i ballant amb mi i els seus amics..." Ho sento, però no em fa pena, la pròxima vegada escollirà millor... (que bruixa!) I de cop, "ella" va desaparèixer i ell va venir amb nosaltres i va tornar a ser el de sempre... En fi, molt raro tot... No sé, si tot fos com hauria de ser l'hagués portat a ballar amb nosaltres i els seus amics no? Seria lo més normal... aquí algo fa olor a xamusquina...Sabeu en què em vaig fixar? la germana ni la va mirar!!!Què fort!! i enlloc de fotre-li cas a ells va estar tota la nit ballant i rient amb mi!! Molt fort la veritat!! En fi... ell sabrà... Eren les 5 i ja era hora de marxar... Vaig començar a sortir de la carpa amb sa germana i son cunyat i de cop el veig que, travessant mig envelat, vé rapidament cap a mi i em pregunta
"- que marxes?" Pos clar tio, que ja són hores!! (vaig pensar!!jajaja) Em va fer 2 petons i una mitja abraçada agafant-me pel braç... (Caaaaaaaaaaaaal?????)

No comentaré res més... us ho deixo a vosaltres...

Doncs ja està, aquesta ha estat una de les millors festes majors de l'estiu i com diuen CASTELL TÉ NIVELL!

Tot plegat, petits moments que em quedo per mi...

Helena

pd.- crec que ja comença a arrossegar els calçotets!jajaja pos que se prepare porquè le van a salir "sabañones" y todo!!! jajajajajajaja

Petonets

Festa Major...

Eis!!! Que tal reines?

Jo bé, enmig de la festa major de Castell que, que quedi entre nosaltres..., m'estant demostrant que sí que tenen NIVELL!!! però no els hi diré que ja tenen prous fums amb això...jajaja

Ahir pregó i correfoc i avui Dansa de Castellterçol, aquella que és la més antiga de catalunya i blabla... però ha sigut un festival de riure (ja passa quan els que ballen són amics teus!jajaja)I ja em teniu a mi, de guardia, dormint 4 hores i fent més viatges que un taxista... (m'hauré de plantar una tenda de campanya al mig de la plaça al final!) però bueno, només és festa major 4 dies, la resta ja dormiré (el problema és que vaig empalmant festes majors!!!jejeje fins que el cos aguanti!)

Sabeu, encara no la he vist...en canvi a ell l'he vist mogollón de cops... Avui, sense anar més lluny, quan he arribat a la plaça com ell estava amb els seus amics nois xerrant pos no li he dit res i me'n he anat amb elles a seure a l'escenari i... al cap de res ha vingut a saludar-me i s'ha assegut a 2 centímetres de mi i m'ha estat parlant tot el rato, hem rigut i ha estat super simpàtic... CAAAAAAAL????? No sé, la frase dels calçotets em persegueix jajaja... pq està tant simpàtic ara... Abans no em deia res i ara que passo d'ell (pq la veritat és q no li he fotut ni cas últimament...) ara vé a parlar-me i a preguntar-me què tal estic i tot... En fin, ja es veurà...

Permeteu-me que posi un trosset d'una conversa que hem tingut les tres noies:
Anna:- Helena tens un xiclet o algo?
H: - si i tant! té.
Anna: - gràcies nena, Deu t'ho pagui
H: - doncs em sembla que ja he cobrat! jajaja
Anna:- a si? que estàs amb un noi?????
H:- NOOOOOOOOO pas
AINA: - Gràcies a Deu no?
AINA I HELENA: (mirada de super complicitat)- jajajajajajaja

La ment de la seva germana i la meva han connectat uns segons i les dues hem entès el que pensava l'altre...Genial!

Demà és el sopar de joves i a més és el seu aniversari...Jo no volia pujar però sa germana m'ha insistit molt i m'ha dit que no hi podia faltar, que tinc la samarreta, que és lo millor de la festa,... així que suposo que pujaré (encara que no em fa gens de gràcia haver-lo de felicitar i recrear-li les orelles!)

Ja us explicaré...prometo alguna fotito del sopar!

Molts petons

Helena

pd: La resta de pensaments, per mi... Traieu les vostres conclusions...

Perquè cal sempre quedar-se amb lo bò...

Sabeu, rellegint aquí he trobat una lista de coses bones que m'han omplert molt durant els últims mesos i com que m'encanta, volia tornar-la a posar ...

" Avui he pensat tot lo bò que n'he tret d'aquesta història... i són moltes coses! Primer de tot hi ha la nit de Lliçà que serà meva per sempre... La nit de Canet, Vic, sant vicenç... els riures al cotxe tornant de sant vicenç... la pluja sota la taula... la sensació de sentir-me observada... l'adrenalina, les feromones...El nus a l'estomac... la primera vegada que el vaig olorar... mmm! ...la birra gratis... les empentes... les xerrades furtives, les paraules nervioses... els entrebancs... la seva germana, els seus amics (que són una miqueta meus ara tb)... tot el món de castell... la coral i el seu sopar... Rauxa.... el seu fotolog (molt important)...La Troba (una peça clau!)... Les converses pel mesenger...Anar a casa seva...Els nervis, la desesperació...Els records i la nostalgia...Conèixer gent nova...Sentir l'electricitat quan es creuaven les mirades...el seu món interior...la revetlla de sant joan... els pingüins...la por...la il·lusió... la vergonya...el "A tu"... el munt d'hores de cotilleo parlant d'això... Els riures i els pronòstics... les teories...i el millor de tot...el seu somriure..."

Sabeu, sé que aquestes coses van passar de veritat... i van ser especials de veritat perquè jo les vaig convertir en especials...i amb això en tinc prou...

Comença la festa major de Castell!!!!!!!!! El principi del fi i el fi del principi...

Seguiré informant... (ara feia temps que no ho posava eh?!!jajaja)

Helena

Por que la vida sigue...

Pués si... estic ja cansada de donar-li voltes al tema, estic cansada de mi mateixa...

Com diu Fito: "cada cual que siga su camino, cada cual que baile su canción..." Doncs això, si ens hem de trobar en algun punt del camí, ja passarà... De fet, crec que ara estem més aprop que mai... sóm més amics que mai... ja és trist eh!!

Però bueno, sé que el meu cor aviat tornarà a bombejar ben fort per algú... Però sabeu, sé que no faig res malament... L'home que hagi de ser per mi no serà dels que se'n van amb pelandrusques (encara que ens entestem en dir que tots són iguals, és mentida!! però no li digueu al sexe femení que ens va molt bé aquest tòpic per posar-los verds!jajaja) Ho sento, sóc així i no penso canviar... Extracuri el que em vas dir ahir segurament tenies raó, però saps què et dic, que no m'hi penso "posar bé"... que si haig de començar així una relació amb un home, potser no val la pena començar-la...és com començar la casa per la teulada... com a mínim jo ho sento així...

Així que haurà de ser d'una altra manera, perquè ja us dic que jo no penso començar a coneixe'l pel llit... és lo que hay!! Sé que en algún lloc hi ha algú pel qual això no serà el primer, algú que serà capaç de mirar més enllà, algú que sabrà apreciar el que té davant quan em miri... Espero trobar-lo...

Sé que estareu pensant que visc en un món de yupi, el món dels prínceps blaus i les històries de conte... i sé perfectament que no existeixen, i tampoc els vull! Però el que sí que em resisteixo a perdre és la fè en l'èsser humà (encara que siguin homes...pq són éssers humans no??? jejeje), perquè de fet, aquesta és la única fè en la que crec...

En fi, el dia a dia et va empenyent i poc a poc deixes de viure per inèrcia i tornes a agafar les ganes de il·lusionar-te de nou...

Molts petons

Helena

pd.- El ratet ahir amb l'Arnau no hi ha prou diners al món que ho paguin!! GRACIES!!

Perquè???

Perquè...

Buf avui estic petada perquè he dormit fatal i això em senta molt malament. A més se m'han acabat les vacances i estic morta de són... Suposo que tot això sumat fa que em senti bastant depre...

No sé, no sóc així, però hi ha dies que em permeto aquestes llicències de sentir-me malament i tal...

I els dies que estic així, "blue" com diuen els anglesos, amb inèrcia a sentir-me desgraciada, em dóna per pensar coses que no hauria de pensar...

Joder, perquè em passen a mi aquestes coses? perquè trobo dos homes genials i ells em troben a mi i, en canvi, se'n van amb dues pelandrusques que els hi escalfen el llit i prou???

Joder, què és el que faig malament????

És que em fot una ràbia! Primer el punki i després el paleontòleg... tio, no he tingut ya prou mala sort a la vida que encara en queda una miqueta més per mi!!! És que "manda huevos" eh!!!

Amb lo escassos que van els homes que valguin minimament la pena (jajaja) i jo que he tingut la sort de trobar-ne a dos i al final...merda per mi!!

Sabeu què em fot ràbia? que els homes que valen la pena llavors, per segons quines coses, són igual de bàsics que els altres... Crec que hi ha dones per rotllos i dones per novia i jo, no sé si seré de les de per novia, però ja us dic que de les de per rotllos no sóc... I em dóna la sensació que als dos els passa el mateix... que fa mandra... És molt més fàcil matenir una "relació" amb algú que tampoc t'importa massa i que no et dóna problemes... Amb mi estaríen obligats a pensar, a involucrar-se, perdríen llibertat, però guanyarien estabilitat, ...però sembla que no els compensa, massa risc a patir encara que s'arrisquin també a ser feliços... Com a mínim, de moment encara no...És trist, però és així... Prefereixen anar picant de flor en flor... Els fa MASSA por fer-se grans... I em fot ràbia que siguin tant vagos amb la seva estabilitat emocional perquè, no ens enganyem, és el que busquem tots... Els dóna la sensació que ja hi haurá temps per relacions estables, complicades i de les que realment t'omplen...No s'adonen que la vida passa davant els seus nassos i que els trens no sempre passen dues vegades...Una bona hòstia els hi combindria als dos!!!

En fi, sé que la vida és injusta, que hem de donar gràcies pel que tenim i que hi ha gent que està molt pitjor i no tinc dret a queixar-me...però hi ha dies que no puc tenir aquesta prespectiva... Ho sento...

Helena

pd.- Hi ha moments que no em sento gens curada...

Troba...lo millor!

Quina nit!! Em va sentar tant bé!!! Vaig cridar, saltar, xiular, cantar a pulmó, ballar, riure... un festival!! La Troba entregadíssima i nosaltres també! Només érem 4, els superfans...quin nivell!!

M'ho vaig passar tant bé!!!!!! Veure'ls allà, a 2 metres de tu, cantant allò que has escoltat mil cops en el cd no té preu!! És que la música en directe és impagable... La música en directe, les nits d'estiu, les festes majors i la bona companyia...

I amb ell... la veritat és que molt bé. Li vaig parlar amb total naturalitat, ja no em fa vergonya...i suposo que per això ell també em va parlar moltíssim... Vam ballar junts, vam cantar junts, vam compartir mirades de complicitat i moments especials...Fotos, com veieu (jo aki, ben agafada als dos homes de la nit, tots per mi soleta durant uns segons!! jajaja Anda que no els vaig agafar! Vaig pensar: pos ara us penso agafar bé de veritat i si us cagueu de vergonya us foteu, pq a mi no me'n fa gens! jajaja que cabrona!) Fa un mes això hagués sigut un acte antològic, una nit que hagués marcat un abans i un després, una foto per emmarcar, una data a recordar per sempre més(jajaja) però ara... No passa de ser una foto amb uns amics... És el que hi ha...i és el que sento... i punto!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ( CURIIIIIIIIIII!!!)

Sabeu, ahir la seva germana no va venir, però em va enviar, a través d'ell, la samarreta de festa major de castell d'aquest any.. Mira que és mona pobre! I a sobre li va fer donar-me-la a ell!! jajaja que es fotiiiiiiiiii!!!

Pos bueno, el cap de setmana que vé és festa major a Castell i per suposat que pujaré... Encara que serà la prova definitiva, perquè segur que la tia hi serà... però bueno, com diu l'Amparo, mai por! Crec que ja no em farà mal...encara que sé que quan el vegi amb ella el cor se'm encongirà una mica, però sé que és normal...el temps ho curarà...

En fin, molts petonets i gaudiu del poc que ens queda d'estiu!

Helena

pd.- He dubtat molt si posar aquesta foto o no... Primer pq no vull posar noms i segon per si algun dia ho veu, però he pensat... que se joda si ho veu!! jajaja Les meves nenes es mereixen saber quina cara té! (per cert, és el de l'esquerra eh!) jajaja

Molts petonets

Revelació... i decepció...

Ei, volia escriure més tard, però tinc tantes coses al cap que necessito "vomitar-ho"...

Ahir, la veritat, és que no sé molt bé com definir-ho...Vaig pensar tant durant el sopar...però suposo que podria dir que va anar bé.

Em vaig adonar de tantes coses... Ah! primer de tot: confirmat que està amb una noia perquè tothom l'ha vist ja(encara que no va venir eh!)... Partint d'aquesta base... no sé com explicar la resta... He tingut la GRAN sort que ja ho sabia!!! No sabeu fins a quin punt!!! Si no hagués sabut res i hagués anat amb tota la il·lusió i m'hagues trobat allà amb tot el percal!!! Sé que no m'hagués pogut controlar, perquè l'autocontrol té un límit!!! Així que, com anava avisada, em va sentar tot molt millor la veritat...

Va ser revelador... però tb una decepció...Era com si la bena se'm caigués dels ulls...i el que vaig veure no era tant especial com em pensava... Em vaig adonar que la meva ment, com fan totes les ments humanes, em va traicionar un cop més... Vaig idealitzar aquesta història i a ell també... vaig fer una pilota que s'anava fent gran amb petits detalls... però que no era real... Però és inevitable, tots ho fem això...lo important és arribar a adonar-se'n...

Com vaig escriure, l'amor és lo millor i lo pitjor, però en aquest cas, si que hi ha hagut grans moments (que no vull pensar que no fossin reals...) però el final tampoc ha sigut tant desastrós, més que res perquè no hi havia res a acabar...

Ahir, mentre era allà asseguda, em vaig adonar que estic tan bé d'això ja!! de debò, no em va fer mal... el que em va entristir és que no em fes mal... no sé si m'explico...

Em sap tant greu...perquè semblava que pintava tant bé...

La cara de decepció també la vaig veure en la germana... em va cuidar mogollón tota la nit... sé que en el fons se sentia culpable... però ella no té la culpa de res pobre!

Quan ell va arribar, una de les del sopar va deixar anar la bomba de lo de la noia i al cap de res ell va venir cap a mi per saludar-me... em va mirar amb una cara...Era com de "em sap greu... no volia que ho sabessis així... cara de ho sento..." Durant tota la nit vaig tenir super present la frase de mon pare, la dels calçotets arrossegant (jajaja)... Sabeu, ahir va ser ell el que buscava les ocasions per parlar amb mi... CAAAAAAAAAAALLLL?? ara caaaaaaaaaal????

No sé, sabeu, ho tenia tant fàcil amb mi... jo estava super disposada a tirar-me a aquesta piscina i ara en canvi és tot tant diferent...fins i tot no el vaig trobar tant guapo...No diré que no cauré perquè això no se sap mai, però ahir vaig veure com la màgia ( o suposada màgia que creia que hi havia...) desapareixia... Em sap tant greu...

Sabeu què penso? que no em mereix... que no es mereix tot això que he escrit...Però jo ho he escrit de cor i quan fas les coses de cor mai poden estar mal fetes...Penso que semblava molt interessant i molt especial, però potser només es queda en això, en semblar-ho... No sé, de totes maneres com ha portat això d'aquesta noia tampoc em sembla la millor manera... Les coses o es fan bé o no es fan... No sé, estic força decepcionada... Extracuri, ja sé que en algunes coses el justifico, però em resisteixo a pensar que sigui tant bàsic com la resta d'homes perquè sé que no ho és... Perquè sé com escriu i saps tant bé com jo que escrivint és on un és el que és de veritat...Però a vegades ( aún a riesgo de seguir justificándolo...jiji) no sempre estem disposats a mostrar aquesta cara a la gent perquè ens convertim en vulnerables...

No sé, crec que, com sempre, el temps posarà les coses al seu lloc...

Sabeu, avui me'n vaig a concert amb ell... i serà el primer concert diferent i sabeu perquè? Perquè aniré al concert sense haver d'aparentar res perquè ara tot m'és força igual, perquè no estaré pendent d'ell ni de si em mira o em deixa de mirar... Perquè m'ho dec! Aquest concert serà un regalàs que em faig a mi mateixa... perquè necessito anar-hi per mi! Necessito que la música de la Troba penetri per cada porus de la meva pell i em faci oblidar, per una estona, tot això...

Mil petons

Helena

Amor es...

Amor es...

Amor es todo y nada...Amor és el principal motor del mundo... Amor es aquello que te hace suspirar... que te hace volar más allà de las fronteras marcadas... que hace que los problemas sean menos duros... que hace la tristeza menos triste... que hace brillar nuestros ojos y latir nuestros corazones...que te hace vulnerable e inmensamente bello... que hace que te envuelvas sólo de energia positiva... que hace que alcancemos todo nuestro esplendor... que hace que las cosas tengan un sentido diferente... que modifica nuestra visión del mundo... que hace que vivir merezca realmente la pena...

Amor es el causante de que te invadan los nervios... que te acongoje decepcionar... que hace regresar todos los complejos... que alimenta tu inseguridad...

Amor es...lo que más te puede destruir... lo que te desquebraja por dentro como el más afilado de los cuchillos... lo que hace que las làgrimas derramadas cobren sentido de verdad... que te convierte en un deshecho a merced de la voluntad de otros... que puede desbarijar tu vida y hacerte vivir sin rumbo...que hace que pierdas tu confianza y tu dignidad...sí, eso también es amor...

Como dice un amigo mío, amor no és un sentimiento, es EL SENTIMIENTO. Y tiene razón... Todo lo que hacemos en la vida es por y para el amor... Porque el amor és lo único que realmente nos pertenece como individuos, lo único que nadie nos puede quitar...

Amor y desamor... dos antònimos que mueven el mundo... blanco de un millar de canciones...de un millar de poemas... Sentimiento que intentamos explicar desde el principio de los días... Sentimiento que nos hace evolucionar como espécie...

Curioso que lo que mejor nos puede hacer sentir sea a la vez lo que más daño nos puede hacer...

Petonets

pd.- Vaya anada d'olla!! És nota que queden poques hores pel sopaaaaaaaar!!!

Relativització please!

Aquí estic... exprimint al màxim la única setmaneta de vacances que tinc!
Avui, segon dia de platja, sol, sorra, aigua, colegues, coca-cola, un bon llibre i brisa marina... Un plan perfecte!!! I de tornada a casa, una hora de cotxe escoltant Fito, filosofia de la bona...

"Cuando ya no sirven las palabras
cuando se ha rajado la ilusión
me emborracho con whisky barato
a ver si me escuece el corazón"

Estic en la fase de la relativització... El que em va passar l'altre dia crec que és... patètic! (és la paraula que millor ho defineix) La veritat és que ara em fa vergonya i tot! Allà, megahistèrica, megadolguda, megaenfadada amb el món... total per no res... La veritat és que és una mica penós... però m'ha fet pensar...

Com pot ser que un mínim comentari em desestabilitzi tant?? Jo no he sigut mai així! Però va ser com un "dejavú" del que em passarà, l'únic que ara ja sé el que se sent i ho podré controlar millor (això espero...jajaja)

Sabeu, ara crec que tot plegat no n'hi ha per tant...En el seu moment el que vaig escriure ho sentia lletra per lletra, però si ho penses fredament... Què passa, que potser està amb una altre noia... vale i què? Si, que xula que sóc i llavors per un simple doble sentit ja envio el món a la merda!! jajaja. En fin, que si que em va fotre mogollón de mal, però què hi puc fer? Res, tirar endavant i punto (Curi torna de vacances!! i punto!jajaja)

Sabeu, perquè estic tant pensadora? pq la seva germana m'ha convidat a un sopar a casa seva el divendres amb tots...I la veritat és que estic nerviosa... em fa por...Primer de tot com estaré amb ell, segon que el amic sé que no em treurà l'ull de sobre i interpretarà tot el que digui i faci i tercer... i si me'l trobo allà amb ella...?? En fi, és un risc que correré tard o d'hora i val més d'hora... Sé de sobres que estaré super simpàtica em trobi amb el que em trobi i supernatural, però com estaré quan arribi al cotxe? Aquí està el gran misteri...Tinc por de tornar-me a enfonsar ara que ja començo a estar bé... Sabeu, sé que ella estaria encantada de que fossim "cunyades" pq són coses que es noten...perquè ha anat fent-nos coincidir d'una manera magistral sempre... perquè és el punt clau de tota aquesta "operació"jajaja Creieu que serà tant cabrona de convidar-me sabent que el seu germà hi anirà amb la nova novia??? El temps em respondrà...

Però sabeu, crec que li faré cas a mon pare..."- Por supuesto que iràs y vas a pasartelo bién y a él.. lo justo! Ahora tendrá que venir arrastrando con los calzonzillos por el suelo si quiere algo!" jajajaja Què bò que és mon pare a vegades! Però crec que té raó! Ja n'hi ha prou de lamentar-se i menys per un home!! Es moment de posar-se el món per montera i demostrar que estic molt per sobre de tot això!!!

Ja us explicaré...

Petonets

pd.- M'encanta la olor a after sun que faig...mmm! Com veieu el betadine fa miracles! jajaja i les curis, la platja, l'Amparo i tot plegat... Mil gràcies a tots!!!