Ahir després d'escriure em vaig posar a llegir coses de les que he escrit al blog... i vaig acabar fatal...
No ho vaig posar ahir, però lo del concert em va fotre tanta ràbia!! Joder, els hem anat a veure a tomar pel cul i no anem a Granollers!!!!!!!!! Em sembla imperdonable!! Però clar, avui tb toquen a Manresa i com a ells els hi queda més aprop hi aniràn... i jo m'he quedat sense cap dels dos concerts pq demà entro a les 6 i mitja!!! I a més, avui li donaran una samarreta de Castell i aniran tots i tal.... VAYA PUTA MERDA!!!
Ahir, després de molts dies, vaig tornar a plorar... vaig plorar per lo dels concerts, de ràbia, per "ell i ella" (que encara que no ho sembli em fa mal...), vaig plorar perquè no entenc res... vaig plorar tb pel extracuri polític, pq la vida és moltes vegades injusta... vaig plorar quan vaig llegir que esperava que no estigués tornant a aprendre a perdre... (pos toma!)... vaig plorar per la soletat, per la por a estar sola, per lo efímer que és tot, per la por a no trobar el que busco, per la por de que el que vaig tenir no es torni a repetir... vaig plorar per tot...
Potser vaig plorar perquè necessitava plorar...
Sabeu que vaig fer per calmar-me... vaig tocar el piano... tocava mentre les llàgrimes em regalimaven galtes aball... una teràpia estupenda...
Petons
1 comentari:
Nena ànims. No pensis tant en tot, no pensis que has de buscar res, no pensis en com vols que passin les coses. Deixa que les coses passin soles i et sorprenguin! Ja veuràs com dintre de dos dies passa alguna cosa que fa girar tot el que estaves pensant fins ara.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada