Pués si... estic ja cansada de donar-li voltes al tema, estic cansada de mi mateixa...
Com diu Fito: "cada cual que siga su camino, cada cual que baile su canción..." Doncs això, si ens hem de trobar en algun punt del camí, ja passarà... De fet, crec que ara estem més aprop que mai... sóm més amics que mai... ja és trist eh!!
Però bueno, sé que el meu cor aviat tornarà a bombejar ben fort per algú... Però sabeu, sé que no faig res malament... L'home que hagi de ser per mi no serà dels que se'n van amb pelandrusques (encara que ens entestem en dir que tots són iguals, és mentida!! però no li digueu al sexe femení que ens va molt bé aquest tòpic per posar-los verds!jajaja) Ho sento, sóc així i no penso canviar... Extracuri el que em vas dir ahir segurament tenies raó, però saps què et dic, que no m'hi penso "posar bé"... que si haig de començar així una relació amb un home, potser no val la pena començar-la...és com començar la casa per la teulada... com a mínim jo ho sento així...
Així que haurà de ser d'una altra manera, perquè ja us dic que jo no penso començar a coneixe'l pel llit... és lo que hay!! Sé que en algún lloc hi ha algú pel qual això no serà el primer, algú que serà capaç de mirar més enllà, algú que sabrà apreciar el que té davant quan em miri... Espero trobar-lo...
Sé que estareu pensant que visc en un món de yupi, el món dels prínceps blaus i les històries de conte... i sé perfectament que no existeixen, i tampoc els vull! Però el que sí que em resisteixo a perdre és la fè en l'èsser humà (encara que siguin homes...pq són éssers humans no??? jejeje), perquè de fet, aquesta és la única fè en la que crec...
En fi, el dia a dia et va empenyent i poc a poc deixes de viure per inèrcia i tornes a agafar les ganes de il·lusionar-te de nou...
Molts petons
Helena
pd.- El ratet ahir amb l'Arnau no hi ha prou diners al món que ho paguin!! GRACIES!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Nena no deixis de viure en aquest món de prínceps blaus. Jo visc en ell i porto 7 anys en els que s'ha complert el que desitjava així que és possible. I si alguna persona ho ha d'aconseguir ets tu. No renunciis als teus desitjos sinó tot deixa de ilusionarte i no val la pena viure-ho
molts petonets
No crec q m´expliqués bé,o potser ja no vols escoltar,però feia broma,no cal dramatitzar,de debò,treu ferro,evidentment q no és comencen les relacions per la teulada,ni és el més important,...l´únic q sí q penso és q els Prínceps en majúscules,també són humans,i malgrat els traeixen sovint els plaers carnals,saben estar-se,n quan troben la seva Princesa,però tingues present q retingut o no el desig ha d´existir,entre un munt de coses,com a expressió d la poca o molta comunió a la q arribeu,però ha d´existir de forma bilateral.I ara sí q parlo en sèrio,....L´Arnau quan vulguis,...sempre teu.
Ptns des dels Mons de Curi!!!
Moni, no pateixis que una altre cosa potser perdré, però la il·lusió no crec que la perdi mai!! Milions de petonets!!!
Extracuri, sé perfectament que anava de broma i no és que no escolti, simplement es q darrera de tanta broma hi havia part de veritat... i éstic completament d'acord amb tu, si el desig no és bilateral no hi ha res a fer...potser aquest és el problema...
Mil petonets i al minicuri milions de petonets i una cançó... jajaja
Muà guapes!!
Publica un comentari a l'entrada