Avui aquest trosset de blog va per tu... per la més gran de les curis... per la més boja... per la més riallera i per la que sempre la lia!!!
Neni, no pateixis que tot sortirà bé, ja ho veuràs!!!
No cal que et digui que estic aquí pel que calgui ho saps oi? riure, plorar, parlar, tornar a plorar, despotricar, cagar-nos en el món, somiar, criticar homes, criticar pares, contemplar l'Arnau com es fa cada dia una miqueta més gran... Crec que només de mirar-te sé el que estàs pensant... i sé que ho saps... Les dues ho hem sabut quan m'has dit al portal de casa ta mare que escribís al blog per animar-te... Però això no t'ho esperaves eh? jejeje A vegades tinc cops amagats per la gent que se'ls mereix... En fin lo dicho, pel que sigui... només m'has de trucar...
I ja saps, nosaltres quan plorem, plorem de veritat... però ens dura dos dies... Com em vas dir no fa gaire, demà tornarà a sortir el sol...
Una abraçada ENOOOOOOOOORMEEEEEEEE al dos i no patiu que segur que no és res!!!
Us estimo mogollón al tres!!
Milions de petonets
Helena
pd.- gràcies per ser-hi i per mantenir el blog viu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada