divendres, 8 d’agost del 2008

Dia 3...o hauria de dir: dia 1 post-renaixement?

Estic fotuda, però dia rera dia vaig estant una miqueta menys fotuda...

És curiós... Estic més fotuda quan llegeixo el que he escrit...Es curiós que ara mateix la meva pitjor enemiga sigui jo mateixa... Què complicat és viure a vegades...

Bé, acabo de sentir una frase a la tele...

" Lo cierto es que siempre estamos a tiempo de escoger disfrutar antes que sufrir. Siempre estamos a tiempo de ser felices antes que sufrir porque la felicidad es el elixir que nos hace eternamente jóvenes"

Crec que poc més puc afegir... Una frase sublim en el moment oportú... Un altre regal de la vida...

Helena

pd.- Goodbye my lover... Segueixo sangrant...

4 comentaris:

Mónica de Verano ha dit...

Nena no m'ho crec!!Quina rabia no haber estat amb tu en aquests moments tan durs. Ho sento moltíssim.
Portava 1 setmana sense internet i fa 30 minuts que he arribat de Granada i mira que m'he posat a fer...
Espero que estiguis millor, si vols quedar per xerrar o el que sigui ja ho saps i a recuperar-te que tu ets una persona molt molt sensible (pa lo bueno y pa lo malo) però ets capaç de superar-ho amb tota seguretat, tots ho sabem.

Molts molts petonets

Moni

helena ha dit...

Hola wapi!!

No pateixes que ja estic molt millor!!! Lo pitjor ja està passat!

Aquesta setmana que vé tinc vacances. Tu tb? a veure si quedem i fem una platgeta o algo no?

Molts petonets reina!!

Anònim ha dit...

Suposo q amb el pas de temps tendeixo ser més pràctica,o em mareja o em cansa(no ho sé,ni ho vull saber),donar massa voltes al mateix,.....així q només puc dir-te després del q ara sé,...q evidentment ets MASSA per tots ells,...i q també EVIDENTMENTt´ha faltat ser "lo estrictament"filla d p.(pq tristement veuràs q per ells i pel seu orgull masculí és un atractiu)com pq acabéssin de dubtar....Quina llàstima,...EVIDENTMENT hi surten perdent,...però ja dubto q mai ho sàpiguen,...

helena ha dit...

Neni!!

Merci per lo de que sóc massa per ells...i sé que a vegades hauria de ser més cabrona, però no puc... no vull pq no sóc així i se me'n fot que a ells els hi agradi!Que es fotin! S'hauràn de guanyar la meva borderia si un cas! jajaja I sé que hi surten perdent, però jo també... A més, si no se'n adonen és el seu problema... Ja saps que la felicitat és proporcional a la capacitat de disfrutar-la oi? doncs amb això lo mateix, per ells va... Si no saben valorar el que hi ha és potser pq no s'ho mereixien... pq per poder-ho valorar has de ser capaç de poder-ho donar tu tb... Potser aquí està el quit de la qüestió...

Saps que em vaig descuidar de dir-te ahir? que el "punqui" és la persona que millor discuteix amb mi !! Una altre qualitat essencial... Definitivament va ser un altre gran amor, com pocs...

Petonets curi! Hem de repetir aquestes tardes interminables de confessions!! Simplement genials!

Muà!