Perquè???

Perquè...

Buf avui estic petada perquè he dormit fatal i això em senta molt malament. A més se m'han acabat les vacances i estic morta de són... Suposo que tot això sumat fa que em senti bastant depre...

No sé, no sóc així, però hi ha dies que em permeto aquestes llicències de sentir-me malament i tal...

I els dies que estic així, "blue" com diuen els anglesos, amb inèrcia a sentir-me desgraciada, em dóna per pensar coses que no hauria de pensar...

Joder, perquè em passen a mi aquestes coses? perquè trobo dos homes genials i ells em troben a mi i, en canvi, se'n van amb dues pelandrusques que els hi escalfen el llit i prou???

Joder, què és el que faig malament????

És que em fot una ràbia! Primer el punki i després el paleontòleg... tio, no he tingut ya prou mala sort a la vida que encara en queda una miqueta més per mi!!! És que "manda huevos" eh!!!

Amb lo escassos que van els homes que valguin minimament la pena (jajaja) i jo que he tingut la sort de trobar-ne a dos i al final...merda per mi!!

Sabeu què em fot ràbia? que els homes que valen la pena llavors, per segons quines coses, són igual de bàsics que els altres... Crec que hi ha dones per rotllos i dones per novia i jo, no sé si seré de les de per novia, però ja us dic que de les de per rotllos no sóc... I em dóna la sensació que als dos els passa el mateix... que fa mandra... És molt més fàcil matenir una "relació" amb algú que tampoc t'importa massa i que no et dóna problemes... Amb mi estaríen obligats a pensar, a involucrar-se, perdríen llibertat, però guanyarien estabilitat, ...però sembla que no els compensa, massa risc a patir encara que s'arrisquin també a ser feliços... Com a mínim, de moment encara no...És trist, però és així... Prefereixen anar picant de flor en flor... Els fa MASSA por fer-se grans... I em fot ràbia que siguin tant vagos amb la seva estabilitat emocional perquè, no ens enganyem, és el que busquem tots... Els dóna la sensació que ja hi haurá temps per relacions estables, complicades i de les que realment t'omplen...No s'adonen que la vida passa davant els seus nassos i que els trens no sempre passen dues vegades...Una bona hòstia els hi combindria als dos!!!

En fi, sé que la vida és injusta, que hem de donar gràcies pel que tenim i que hi ha gent que està molt pitjor i no tinc dret a queixar-me...però hi ha dies que no puc tenir aquesta prespectiva... Ho sento...

Helena

pd.- Hi ha moments que no em sento gens curada...