dijous, 25 de juny del 2009

Sant joan nit màgica? i una merda!


Hola a tothom!

Ahir, sant joan... però va ser una merda!! Estic tant ratllada!!!! Però tant!!


A veure, us ho explicaré des del principi... Un dels dies d'aquesta setmana que vaig parlar amb el punki em va dir que no m'aguantés els arrebatos i tot això vale? Pos jo li vaig fer cas i li vaig proposar de passar la nit de Sant Joan junts i convertir-la en una nit màgica de veritat... ( sí, ho sé, se me'n va anar l'olla i vaig apretar mogollón, però és lo que hay) i ell em va dir: "ostras si me lo hubieras dicho antes... es que ya he quedado... intentaré deshacerlo..."...

Vale, pos ja em veieu a mi tota la puta setmana esperant que em truqués i nada... i ahir, si no vaig mirar el mòbil un milió de cops, no el vaig mirar cap... Sabeu? Esperava que em digués algo... l'esperava... esperava la senyal per agafar el cotxe i baixar cagant llets cap a casa seva! Però la senyal no va arribar...em sento decepcionada... em va fallar... Creia que ho faria... que vindria amb mi...

És que no ho entenc, cop pot ser que li digui tot el que li vaig arribar a dir i que es quedi igual, que no faci res??? Com pot ser que li proposi una nit màgica i no sigui capaç de desfer uns plans de merda que tenia per estar amb mi?... No sé, tot plegat em fa pensar que potser no m'estima prou o de la manera que jo necessito... Sé que ho té molt complicat pq hi ha moltes coses pel mig ( sobretot la Núria) però sap tant bé com jo que si volgués ja estaria tot arreglat... no entenc com pot tenir tant poca pressa...

Però per si això no fos poc, tengo a 2 más al acecho... La setmana passada vam sortir amb la colla i la veritat és que m'ho vaig passar super bé! Em convenia taaaant una bona festa! El problema potser va ser amb qui vaig anar... Amb el Cesc i amb el Martí ( la Laura, el Bernat i la Queralt)... Buf... quina nit... el Cesc, pobrecito mío que siempre està ahí para subirme la moral, pos estava ahí con más pasión que nunca, super entregado a mi i suposo que al Martí li va repatejar pq va contraatacar... Va ser com, eh eh eh que yo estaba primero! ;P Hi va haver un moment que ballant es va tirar per sobre mig cubata (i l'altre mig a sobre meu) i se'm va acostar, molt, i em va dir: "et deixo que m'eixuguis" jajajjaa em vaig partir, però em va descol·locar, moolt! Jo pensava, que et passa ara Martí, què és el que vols? I ya lo más va ser al marxar... em va agafar pels dos braços i a dos centímetres de mi em va repetir com 3 cops que l'esperés i que no marxéssim sense ell, mirant-me als ulls i dient molt més del que m'estava dient... buf... sé que si en aquell moment m'hagués acostat un centímetre a ell ens haguéssim tornat a liar... JODEEEEERRRRR!!!!! Sé que el que li va passar és que es va sentir com amenaçat pel Cesc o algo semblant...
Com em vaig poder aguantar?? Doncs no ho sé... la veritat és que amb el Martí hi ha atracció mútua i seria inútil negar-ho, però vaig pensar, de veritat et vols tornar a ficar en aquest fregao que no porta enlloc??? NO, tot i que en aquell moment m'hagués alegrat molt el cos la veritat!!

I ahir, of course, tb rondava per allà i els dos en miràvem, ens buscàvem i quan ens trobàvem... ens evitàvem...

Què em passa???què em passa amb el Martí? I amb el Cesc?

Em vaig sentir tant gilipolles!! Dos tios estupendos a mi disposición i jo com una monja de clausura esperant a l'altre imbècil que no es decidirà mai hòstia!

Mireu, lo del Martí no ho acabo d'entendre, però no em vull ficar en aquest merder pq no té futur, no em portarà enlloc i només em farà mal un altre cop... És que em va pillar tant desprevinguda!! No m'esperava això, creia que ja havia quedat clar que ell no volia res no? Doncs ara pq torna?.. no sé (que no vol dir que un altre dia no tingui tant seny i la cagui, però bueno)

El Cesc... la veritat és que és un solete enorme... últimament estem parlant molt... m'agrada... a més ja corren rumors de que estem junts i ens agrada alimentar-los o sigui que.... us confessaré que és el meu plan b... però de moment no vull donar-li molta cova pq no li vull fer mal ( com a mínim fins que l'altre es decideixi) Ara, en quan vegi lo altre clar, si és que no, me tiro a esta piscina de cabeza... así que igual en breve el plan b passa a ser plan a i el punki a tumar pel cul!

Estic tant rabiosa!!! Ahir dormir sola va ser insuportable... no em vaig posar a plorar pq estava massa cansada...

Merda!


24 juny 2009

diumenge, 14 de juny del 2009

la impotència em recorre el cos...

Ei, torno a ser per aki...

Estic... a punt de tornar-me boja!!!!!

A veure, la veritat és que estic contenta pq ell sent el mateix i tot això, però... el fet de saber que ell tb m'estima, que sent el mateix, que tb vol estar amb mi ...però ha d'arreglar moltes coses és... desesperant!!!

És que ho tinc TOT com a tocar dels dits i no ho puc agafar!!

I ell, pensa arreglar-ho aviat??

Sabeu què passa? que jo ja li he dit tot el que tenia dins i ara no em serveix la imatge de chica dura chaval ya no me importas... i em sento com rara... pq sí, pq jo ja he fet tot el que podia fer...

Tot em recorda a ell, tot el que faig penso que si ell estigués amb mi seria tant guay... Records i sensacions bombardegen la meva ment d'una forma que no puc controlar...

I ara què? em toca esperar...

Fins quan?????????

diumenge, 7 de juny del 2009

... assimilant...


buf... la veritat és que no sé què escriure...però sé que haig d'escriure...

Dijous vaig parlar amb ell... durant 3 hores ens vem dir mutuament que ens estimavem i que voliem estar junts, però ell ha d'arreglar mooooltes coses abans de que això sigui una realitat...

Sé que tard o d'hora, estarem junts.

Com estic? La veritat és que no ho sé... païnt tot el que em va dir i tot el que li vaig dir... les abraçades i les mirades... els silencis...

Sabeu què vaig fer? li vaig donar tot el que havia escrit d'ell aquí al blog... va flipar... segur que s'ho ha llegit un milió de vegades...;P

I jo ara què haig de fer? No el puc esperar sempre...però crec que li donaré una mica més de marge, no per res sinó pq sé que és ell...

De moment, em refugio en la cançó "I'm yours"... simplement, és genial.

Petons

dilluns, 1 de juny del 2009

La gran decisió de la meva vida...


" em desperto i esta al meu costat.

- no te preocupes, todo irà muy bien, ya lo veràs. (yo marxava a viure fora)
ens mirem molt intensament...
- pidémelo...
- vente conmigo
- sabes que vendré!"

...

Buf, això vaig somiar l'altre dia... el subconcient a vegades té una clarividència inmesurable... ens fa veure el que realment desitgem des del fons del fons del nostre cor...

És moment d'acceptar el que sento... Sense cap tipus de barrera psicològica, sense cap frè... L'estimo, l'estimo des de fa molt temps i ell ho sap... i ell tb m'estima, ho sé...

He anat donant voltes, coneixent altres nois, però sé que mai, com a mínim mai fins ara, he trobat el que vaig trobar al seu costat... Aquesta connexió tant màgica que fa que conegui perfectament el que passa pel meu cap i jo pel seu, no he trobat amb ningú la nostra manera de discutir, de jugar,... La tranquil·litat que tinc al seu costat, la rapidesa amb la que se'ns passen les hores sense adonar-nos-en, la seguretat de poder ser tal com sóc sense sentir-me jutjada... Mirar-lo i saber què està pensant, provocar-lo i que em provoqui...

En el fons, ho sé des de fa molt, gairebé des que el vaig conèixer... Sé que és ell... Ell és el que fa que tot tingui sentit amb només mirar-me, pq ningú em mira com ell, ningú m'olora com ell, m'abraça com ell...

He intentat apartar-lo de la meva vida pq tenir-lo aprop i que no fos "meu" em feia mal... però com més intentava allunyar-lo, més aprop el sentia! Cada decisió, cada nou amor, cada canvi he hagut de parlar amb ell, d'explicar-li, pq necessitava saber què pensava de tot plegat... Sempre, des que el conec, ha sigut recurrent a la meva vida... i aquest sentiment està igual que el primer dia, per molt que m'hagi entossudit en acallar-lo, està ahí i batega més fort que mai...

El somni m'ha fet adonar que el necessito a la meva vida, pq la meva vida sense ell no té sentit. De fet, des que hi va entrar, sempre ha estat allà per quan l'he necessitat, esperant-me pacient, fent-me racionalitzar quan ha calgut o fent-me volar en altres ocasions... Ha estat amb mi, pq forma part de mi!!!

Vull estar amb ell d'una vegada, l'estimo i el necessito i vull dir-li tant clar com ho estic escrivint!

No sé si ell estarà preparat, sé que té pànic a estimar-me, pq sap que és molt de veritat tot això... si no està preparat i em diu que no... cauré més aball que mai a la meva vida... però remuntaré, tot i que em costarà moltíssim... Però si em diu que no, No vull sentir MAI MÉS a parlar de que marxarem els dos al senegal i no se quants somnis més junts... No ho vull sentir pq em fa mal...

Però no vull cridar al mal temps... l'estimo, ho sabeu, pq em fa sentir viva i això és el que de veritat importa a la vida... quan per una persona series capaç de deixar-ho tot és que hi ha algo molt gran...

La nostra història ja fa 4 anys que dura i no puc més... O si o no, però si és no és no de veritat! i si és si...buf... A SOMIAR!!

Després de tot això sé que sabeu qui és... evidentment, és el punki.

Seguiré informant