Sobrepassada per les circumstàncies

Porto uns dies d'agobio màxim!

Per un cantó hi ha el canvi de feina. Deixo dexeus per agafar una oportunitat amb data de caducitat, però tot i així una oportunitat q a dexeus no hagués tingut mai. Per una banda contenta, emocionada,... i per l'altre insegura, cagada de por, pensant en el futur, indecisa,... tot el que suposen els canvis...

Per altra banda està el tema amorós... La veritat és que ho haig de reconéixer, el tema del punki s'escapa de qualsevol racionalitat i del meu control. NO sé com ni pq però té via directe amb el meu cervell i no ho puc controlar. Per molts esforços que faci en no deixar-lo entrar, sempre troba una porta alternativa. I ara torno a estar fotuda per aquest tema pq inevitablement al tornar a estar soltera la possibilitat de que per fi em tries a mí va recobrar força i de nou, la mateixa història de sempre. Estic tant cansada de sentir-me amb tot aquest rotllo una altre cop. Aquest cop he optat per una altre sol·lució, la més difícil de totes. Sé q no puc treure'l de la meva vida pq només la idea de pensar en fer-ho ja em destrossa i a més, a las pruebas me remito. Així q serem amics, sense anar pel carrer de la mà i demàs, encara q m'encanti... NO pot ser per la meva salut mental. Encara q sigui el q més desitjo del món, no pot ser. Hay que joderse... A més també hi ha el tema del Ferran q tb m'afecta... el trobo a faltar...

La tornada de cabo verde va ser molt més dura del que m'esperava... De fet, gairebé res aquí tenia sentit, ni el consumisme, ni les falses necessitats q ens creiem q tenim, ni res...

A més tb haig de dir q estic fins al ous que mons pares i mon germà estiguin instal·lats a casa... buf, jo havia deixat de tenir tant de control de tot i ara es molt difícil tornar-lo a acceptar...

A més al IJGE estic tenint mogollón de feina i no dono a l'abast de tot...

Per últim, he agafat 1 gos i he d'aguantar morros de tothom i queixes pq borda...


Buf, tot en 1 mateix cervell.... apunt d'explotar...


Petons

H

Tot el que comença... s'acaba.

Efectivament quan el cor parla no hi ha res més a dir... Quan segueixes les intuicions saps q estàs fent bé...

Efectivament no era el príncep del meu castell...

Efectivament podria dir moltes coses bones d'ell i moltes de dolentes, però no ho faré pq no em servirà de res...

Simplement no volem el mateix i ja està i com abans acabar-ho millor pq no té cap sentit allargar una mentida pq si...

He sigut valenta i he posat les cartes sobre la taula...

Ara una part de mi està bé i l'altre està trista... suposo q les ruptures sempre tenen això...

Petons caboverdians q en retornin el somriure