Novetats!

Hola món, segur que molts ho sabeu i altres no, però ..... tictactictac he trobat feina!!! YUHUUUUUUUUUUUUU!!! A partir de demà me'n vaig a Saragossa com a responsable d'una exposició itinerant de la caixa sobre neurociència!! Toma ya!! La veritat es q estic molt contenta i ilusionada i espero q tot surti la mar de bé. A causa de tot això he fet un altre blog historiadunaaventura.blogspot.com Si per cas no pogues escriure aquí ho faré allà q ara se m'ha girat molta feina amb 2 blogs! jajaja bé, ja us explicaré molts petons H

un petit tresor trobat sense voler...

Un dia vaig comprendre que el silenci val mes que mil paraules!:

Un periodista li va fer una Entrevista a un savi, en entrar a
l'habitació li preguntà: que és el que més el sorprèn de la
humanitat?, al que el savi va respondre: que s'avorreixen de ser nens
i vulguin créixer ràpid, per després desitjar ser nens una altra
vegada. Que malgastin la salut per fer diners i després perdin els
diners per recuperar la salut. Que anhelen el futur i oblidin el
present, i així no visquin ni el present ni el futur. Que visquin com
si mai haguessin de morir i morin com si mai haguessin viscut.......

Vaig quedar en silenci una estona i li vaig dir: Quines són les
lliçons de vida que vols que els teus fills aprenguin? I amb un
somriure va respondre: ... que aprenguin que no poden fer que ningú
els estimi sinó deixar-se estimar, que el més valuós a la vida no és
el que tenim sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui té més
sinó qui necessita menys i que els diners poden comprar-ho tot menys
la felicitat, QUE EL FÍSIC ATREU PERÒ LA PERSONALITAT ENAMORA.

Que qui NO VALORA el que té, algun dia es lamentarà per haver-ho perdut.

Si vols ser feliç, fes feliç a algú, si vols rebre, dóna un mica de
tu, envolta't de bones persones i sigues una d'elles.

Recorda, de vegades a qui menys esperes és qui et farà viure les
millors experiències! Mai arruïnis el teu present per un passat que
no té futur. Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida.
Amb llàgrimes als ulls, se les arregla per dir amb un somriure, "estic bé".

contradicció de sentiments

No sé ni com començar a escriure...

Sóc feliç... per fi...

Estic molt bé amb l'Abraham, m'estima de veritat i m'estima en el món real. Em diu coses precioses i profundes, tant q fins i tot m'espanten. És massa aviat per sentir-les, massa aviat per saber moltes coses, massa aviat pq m'acostumi a q me les diguin, massa aviat per jurar amor etern...

Aquest matí he tingut una de les millors converses amb el punki... Hem parlat de tot, de nosaltres, de com ha estat i com serà la nostra relació i buf. Realment ha sigut una conversa fantàstica, molt de veritat, molt arriscada i molt sincera. I ara si que ho puc dir, hem donat carpetasso a la possibilitat d'estar junts...

Una part de mi està tranquil·la i feliç per haver parlat amb ell les coses i per tot el q m'està passant pq fa molt temps q ho necessitava.

Una altre part de mi està trista pq sempre he pensat q el protagonista de la historia amb mi seria ell. Trista per haver finiquitat el q "hagues pogut ser" la HISTORIA en majuscules. PQ l'estimo i l'estimaré sempre, pq viu dintre meu i pq és la persona q em coneix millor i mes connexio ha tingut amb mi en tota la meva vida. Em fa tanta pena de veritat que no sigui ell... En el fons estic trista per despedir-me d'ell.

Pero les coses han passat així pq els 2 hem volgut q passessin així. Ell no ha trobat mai el valor per arreglar el que ha d'arreglar, afrontar les seves pors i agafar-me de la mà per sempre i jo no he trobat mai el valor de treure'l definitivament de la meva vida pq m'importa massa.

I ara necessito viure això al 100%, l'estimo a l'Abraham i vull que això sigui la HISTORIA de veritat, la del món real, la persona amb la q compartir tot el q en el seu dia vaig escriure pq m'ho mereixo i pq ja era hora.


Necessitava parlar amb el punki per acabar d'aclarir les coses, per seguir amb l'abraham sense mentides i sense pensaments distorsionadors al cap. Vull posar tots els ous en aquest cistell i sé q no m'estic equivocant. El temps m'ho dirà però crec q m'espera una vida feliç al seu costat.

gràcies punki per tot el que m'has aportat a la meva vida, gracies per tot el q m'has ensenyat i gràcies per deixar-me volar i ser feliç.

Us estimo, als 2, de manera diferent i sé q completament compatible.

mi deseo...

que todo salga bien!

Fent camí... acompanyada? ;P

Fa només un mes i poc del balanç i han passat tantes coses...

Vaig començar a MONA a principis de gener. Vaig esforçar-me molt, vaig passar mooooolt fred, vaig currar com una desgraciada, em vaig gastar una pasta en peatges i benzina, vaig estar 12 hores fora de casa deixant sola a la Rita,... Fins q, tres setmanes després, el meu cos va dir prou. No tenia cap necessitat de passar per tot això, aixi q he redirigit el voluntariat cap a la vessant educativa.

Però, tot i la decepció inicial i tot el que va remoure pel q fa a limitacions físiques, sé q em va anar bé. Em va espavilar, em va fer sortir de l'aburriment q tenia ficat al cos.

I ara estic en una altre fase, faig el projecte educatiu de MONA i estic estudiant per la sele del juny (qui m'ho havia de dir que la tornaria a fer 11 anys després!!)

I fa pocs dies q m'ha passat una cosa mooooooolt especial. S'ha creuat al meu camí un home fantàstic. Un home que ja estava a la meva vida, però mai així. I estic contenta, i il·lusionada, i cagada de por, i emocionada, i recuperant la fe en els homes i en l'amor!!!

Un home terriblement tendre que m'ha dit, entre altres coses precioses, que porta esperant-me tota la seva vida...

Espero que surti b, necessito q surti b, que pugui viure amb ell tot el q vaig escriure, que sigui de veritat i q sigui per sempre...

Amen