contradicció de sentiments

No sé ni com començar a escriure...

Sóc feliç... per fi...

Estic molt bé amb l'Abraham, m'estima de veritat i m'estima en el món real. Em diu coses precioses i profundes, tant q fins i tot m'espanten. És massa aviat per sentir-les, massa aviat per saber moltes coses, massa aviat pq m'acostumi a q me les diguin, massa aviat per jurar amor etern...

Aquest matí he tingut una de les millors converses amb el punki... Hem parlat de tot, de nosaltres, de com ha estat i com serà la nostra relació i buf. Realment ha sigut una conversa fantàstica, molt de veritat, molt arriscada i molt sincera. I ara si que ho puc dir, hem donat carpetasso a la possibilitat d'estar junts...

Una part de mi està tranquil·la i feliç per haver parlat amb ell les coses i per tot el q m'està passant pq fa molt temps q ho necessitava.

Una altre part de mi està trista pq sempre he pensat q el protagonista de la historia amb mi seria ell. Trista per haver finiquitat el q "hagues pogut ser" la HISTORIA en majuscules. PQ l'estimo i l'estimaré sempre, pq viu dintre meu i pq és la persona q em coneix millor i mes connexio ha tingut amb mi en tota la meva vida. Em fa tanta pena de veritat que no sigui ell... En el fons estic trista per despedir-me d'ell.

Pero les coses han passat així pq els 2 hem volgut q passessin així. Ell no ha trobat mai el valor per arreglar el que ha d'arreglar, afrontar les seves pors i agafar-me de la mà per sempre i jo no he trobat mai el valor de treure'l definitivament de la meva vida pq m'importa massa.

I ara necessito viure això al 100%, l'estimo a l'Abraham i vull que això sigui la HISTORIA de veritat, la del món real, la persona amb la q compartir tot el q en el seu dia vaig escriure pq m'ho mereixo i pq ja era hora.


Necessitava parlar amb el punki per acabar d'aclarir les coses, per seguir amb l'abraham sense mentides i sense pensaments distorsionadors al cap. Vull posar tots els ous en aquest cistell i sé q no m'estic equivocant. El temps m'ho dirà però crec q m'espera una vida feliç al seu costat.

gràcies punki per tot el que m'has aportat a la meva vida, gracies per tot el q m'has ensenyat i gràcies per deixar-me volar i ser feliç.

Us estimo, als 2, de manera diferent i sé q completament compatible.