llàgrimes...

Ahir després d'escriure em vaig posar a llegir coses de les que he escrit al blog... i vaig acabar fatal...

No ho vaig posar ahir, però lo del concert em va fotre tanta ràbia!! Joder, els hem anat a veure a tomar pel cul i no anem a Granollers!!!!!!!!! Em sembla imperdonable!! Però clar, avui tb toquen a Manresa i com a ells els hi queda més aprop hi aniràn... i jo m'he quedat sense cap dels dos concerts pq demà entro a les 6 i mitja!!! I a més, avui li donaran una samarreta de Castell i aniran tots i tal.... VAYA PUTA MERDA!!!

Ahir, després de molts dies, vaig tornar a plorar... vaig plorar per lo dels concerts, de ràbia, per "ell i ella" (que encara que no ho sembli em fa mal...), vaig plorar perquè no entenc res... vaig plorar tb pel extracuri polític, pq la vida és moltes vegades injusta... vaig plorar quan vaig llegir que esperava que no estigués tornant a aprendre a perdre... (pos toma!)... vaig plorar per la soletat, per la por a estar sola, per lo efímer que és tot, per la por a no trobar el que busco, per la por de que el que vaig tenir no es torni a repetir... vaig plorar per tot...


Potser vaig plorar perquè necessitava plorar...

Sabeu que vaig fer per calmar-me... vaig tocar el piano... tocava mentre les llàgrimes em regalimaven galtes aball... una teràpia estupenda...

Petons

Tarda...per mi...

Doncs si... avui m'he regalat una tarda per mi... Una tarda d'aquelles que no et vé de gust fer res d'especial, només no fer res...

Got de Nesquik fresquet, prendre la fresca al pati, mirar a l'horitzó...

...

Deixar que la petita brisa que passa vagi ordenant pensaments...

Agafar el llibre que m'estic llegint per enèssima vegada(L'alquimista... (estic preparant una entrada al blog per parlar d'ell...) i acabar-me'l tranquilament... M'encanta el regust que em queda al acabar-me un llibre... la sensació d'haver acabat alguna cosa gran...

Deixar que la música soni de fons i no pensar en res, només deixar que l'hamaca em vagi gronxant...

Avui, nit de concert de Troba que prometia molt a Granollers fallida pq els de Castell no baixen (CABRONS!!)...

...i jo aquí... amb la meva soletat...

Però, de tant en tant... m'encanta...

Muà

Per les coses importants...

Avui aquest trosset de blog va per tu... per la més gran de les curis... per la més boja... per la més riallera i per la que sempre la lia!!!

Neni, no pateixis que tot sortirà bé, ja ho veuràs!!!

No cal que et digui que estic aquí pel que calgui ho saps oi? riure, plorar, parlar, tornar a plorar, despotricar, cagar-nos en el món, somiar, criticar homes, criticar pares, contemplar l'Arnau com es fa cada dia una miqueta més gran... Crec que només de mirar-te sé el que estàs pensant... i sé que ho saps... Les dues ho hem sabut quan m'has dit al portal de casa ta mare que escribís al blog per animar-te... Però això no t'ho esperaves eh? jejeje A vegades tinc cops amagats per la gent que se'ls mereix... En fin lo dicho, pel que sigui... només m'has de trucar...

I ja saps, nosaltres quan plorem, plorem de veritat... però ens dura dos dies... Com em vas dir no fa gaire, demà tornarà a sortir el sol...

Una abraçada ENOOOOOOOOORMEEEEEEEE al dos i no patiu que segur que no és res!!!

Us estimo mogollón al tres!!

Milions de petonets

Helena

pd.- gràcies per ser-hi i per mantenir el blog viu!!

FM Castell'08

Bé... 5 dies de festa i tantes coses a explicar... no sé si me'n recordaré de tot...

Dissabte pregó i correfoc...tot de puta mare i diumenge dansa... la conversa del xiclet i el seu cos a dos centímetres del meu...

Dilluns... el famós sopar de joves (fotos) i el seu aniversari... Quan 150 persones li vem cantar "aniversari feliç" sé que li feia tanta vergonya que es volia morir...jeje i jo, molt àgil, vaig donar-li un cop de gràcia que no s'esperava pas... En un moment del sopar (per cert, m'he oblidat de dir que estavem de costat a la taula!) ens van dir que ens convidaven a tots a un cubata i, com jo no me'l vaig prendre, li vaig regalar el meu ticket com a regal d'aniversari... el vaig descol·locar... com mola! Va insistir en que me'l quedés i jo vaig insistir en que no... li vaig dir: "- és un regal d'aniversari..." i la cara que va posar no us la puc explicar... SUPERTENDRE... va donar-me les gràcies... Vaig marxar d'hora, com la Ventafocs, perquè l'endemà treballava... Durant el sopar vem xerrar de la troba, de la feina i una mica de tot... realment encantador...

Dimarts... últim dia de festa major, l'últim esprint perquè us puc assegurar que estava petada! Soparet, ball de confetti, riures, gent, música i bon rotllo... i entremig de tot això... per fi va aparèixer "ella"... No sé, la veritat és que no la vaig trobar gens guapa, me l'esperava millor... No criticaré pq queda fatal, però... bueno, ho deixo aquí... La carpa, la orquestra i ganes de festa, tot apunt. Feiem una rotllana i ballavem tots junts... Durant l'estona que "ella" hi va ser, ell es va com aïllar... estaven els dos una mica més enrera de nosaltres... ni es parlaven casi i no es van tocar...I ell, amb una cara d'amargat que flipes... Sobtava veure a tothom rient i ell amb aquella cara mirant cap a nosaltres... Me'l vaig trobar molts cops amb la mirada durant aquesta estona... vaig pensar "que es foti, si ell hagués volgut hauria pogut estar allà rient i ballant amb mi i els seus amics..." Ho sento, però no em fa pena, la pròxima vegada escollirà millor... (que bruixa!) I de cop, "ella" va desaparèixer i ell va venir amb nosaltres i va tornar a ser el de sempre... En fi, molt raro tot... No sé, si tot fos com hauria de ser l'hagués portat a ballar amb nosaltres i els seus amics no? Seria lo més normal... aquí algo fa olor a xamusquina...Sabeu en què em vaig fixar? la germana ni la va mirar!!!Què fort!! i enlloc de fotre-li cas a ells va estar tota la nit ballant i rient amb mi!! Molt fort la veritat!! En fi... ell sabrà... Eren les 5 i ja era hora de marxar... Vaig començar a sortir de la carpa amb sa germana i son cunyat i de cop el veig que, travessant mig envelat, vé rapidament cap a mi i em pregunta
"- que marxes?" Pos clar tio, que ja són hores!! (vaig pensar!!jajaja) Em va fer 2 petons i una mitja abraçada agafant-me pel braç... (Caaaaaaaaaaaaal?????)

No comentaré res més... us ho deixo a vosaltres...

Doncs ja està, aquesta ha estat una de les millors festes majors de l'estiu i com diuen CASTELL TÉ NIVELL!

Tot plegat, petits moments que em quedo per mi...

Helena

pd.- crec que ja comença a arrossegar els calçotets!jajaja pos que se prepare porquè le van a salir "sabañones" y todo!!! jajajajajajaja

Petonets

Festa Major...

Eis!!! Que tal reines?

Jo bé, enmig de la festa major de Castell que, que quedi entre nosaltres..., m'estant demostrant que sí que tenen NIVELL!!! però no els hi diré que ja tenen prous fums amb això...jajaja

Ahir pregó i correfoc i avui Dansa de Castellterçol, aquella que és la més antiga de catalunya i blabla... però ha sigut un festival de riure (ja passa quan els que ballen són amics teus!jajaja)I ja em teniu a mi, de guardia, dormint 4 hores i fent més viatges que un taxista... (m'hauré de plantar una tenda de campanya al mig de la plaça al final!) però bueno, només és festa major 4 dies, la resta ja dormiré (el problema és que vaig empalmant festes majors!!!jejeje fins que el cos aguanti!)

Sabeu, encara no la he vist...en canvi a ell l'he vist mogollón de cops... Avui, sense anar més lluny, quan he arribat a la plaça com ell estava amb els seus amics nois xerrant pos no li he dit res i me'n he anat amb elles a seure a l'escenari i... al cap de res ha vingut a saludar-me i s'ha assegut a 2 centímetres de mi i m'ha estat parlant tot el rato, hem rigut i ha estat super simpàtic... CAAAAAAAL????? No sé, la frase dels calçotets em persegueix jajaja... pq està tant simpàtic ara... Abans no em deia res i ara que passo d'ell (pq la veritat és q no li he fotut ni cas últimament...) ara vé a parlar-me i a preguntar-me què tal estic i tot... En fin, ja es veurà...

Permeteu-me que posi un trosset d'una conversa que hem tingut les tres noies:
Anna:- Helena tens un xiclet o algo?
H: - si i tant! té.
Anna: - gràcies nena, Deu t'ho pagui
H: - doncs em sembla que ja he cobrat! jajaja
Anna:- a si? que estàs amb un noi?????
H:- NOOOOOOOOO pas
AINA: - Gràcies a Deu no?
AINA I HELENA: (mirada de super complicitat)- jajajajajajaja

La ment de la seva germana i la meva han connectat uns segons i les dues hem entès el que pensava l'altre...Genial!

Demà és el sopar de joves i a més és el seu aniversari...Jo no volia pujar però sa germana m'ha insistit molt i m'ha dit que no hi podia faltar, que tinc la samarreta, que és lo millor de la festa,... així que suposo que pujaré (encara que no em fa gens de gràcia haver-lo de felicitar i recrear-li les orelles!)

Ja us explicaré...prometo alguna fotito del sopar!

Molts petons

Helena

pd: La resta de pensaments, per mi... Traieu les vostres conclusions...

Perquè cal sempre quedar-se amb lo bò...

Sabeu, rellegint aquí he trobat una lista de coses bones que m'han omplert molt durant els últims mesos i com que m'encanta, volia tornar-la a posar ...

" Avui he pensat tot lo bò que n'he tret d'aquesta història... i són moltes coses! Primer de tot hi ha la nit de Lliçà que serà meva per sempre... La nit de Canet, Vic, sant vicenç... els riures al cotxe tornant de sant vicenç... la pluja sota la taula... la sensació de sentir-me observada... l'adrenalina, les feromones...El nus a l'estomac... la primera vegada que el vaig olorar... mmm! ...la birra gratis... les empentes... les xerrades furtives, les paraules nervioses... els entrebancs... la seva germana, els seus amics (que són una miqueta meus ara tb)... tot el món de castell... la coral i el seu sopar... Rauxa.... el seu fotolog (molt important)...La Troba (una peça clau!)... Les converses pel mesenger...Anar a casa seva...Els nervis, la desesperació...Els records i la nostalgia...Conèixer gent nova...Sentir l'electricitat quan es creuaven les mirades...el seu món interior...la revetlla de sant joan... els pingüins...la por...la il·lusió... la vergonya...el "A tu"... el munt d'hores de cotilleo parlant d'això... Els riures i els pronòstics... les teories...i el millor de tot...el seu somriure..."

Sabeu, sé que aquestes coses van passar de veritat... i van ser especials de veritat perquè jo les vaig convertir en especials...i amb això en tinc prou...

Comença la festa major de Castell!!!!!!!!! El principi del fi i el fi del principi...

Seguiré informant... (ara feia temps que no ho posava eh?!!jajaja)

Helena

Por que la vida sigue...

Pués si... estic ja cansada de donar-li voltes al tema, estic cansada de mi mateixa...

Com diu Fito: "cada cual que siga su camino, cada cual que baile su canción..." Doncs això, si ens hem de trobar en algun punt del camí, ja passarà... De fet, crec que ara estem més aprop que mai... sóm més amics que mai... ja és trist eh!!

Però bueno, sé que el meu cor aviat tornarà a bombejar ben fort per algú... Però sabeu, sé que no faig res malament... L'home que hagi de ser per mi no serà dels que se'n van amb pelandrusques (encara que ens entestem en dir que tots són iguals, és mentida!! però no li digueu al sexe femení que ens va molt bé aquest tòpic per posar-los verds!jajaja) Ho sento, sóc així i no penso canviar... Extracuri el que em vas dir ahir segurament tenies raó, però saps què et dic, que no m'hi penso "posar bé"... que si haig de començar així una relació amb un home, potser no val la pena començar-la...és com començar la casa per la teulada... com a mínim jo ho sento així...

Així que haurà de ser d'una altra manera, perquè ja us dic que jo no penso començar a coneixe'l pel llit... és lo que hay!! Sé que en algún lloc hi ha algú pel qual això no serà el primer, algú que serà capaç de mirar més enllà, algú que sabrà apreciar el que té davant quan em miri... Espero trobar-lo...

Sé que estareu pensant que visc en un món de yupi, el món dels prínceps blaus i les històries de conte... i sé perfectament que no existeixen, i tampoc els vull! Però el que sí que em resisteixo a perdre és la fè en l'èsser humà (encara que siguin homes...pq són éssers humans no??? jejeje), perquè de fet, aquesta és la única fè en la que crec...

En fi, el dia a dia et va empenyent i poc a poc deixes de viure per inèrcia i tornes a agafar les ganes de il·lusionar-te de nou...

Molts petons

Helena

pd.- El ratet ahir amb l'Arnau no hi ha prou diners al món que ho paguin!! GRACIES!!

Perquè???

Perquè...

Buf avui estic petada perquè he dormit fatal i això em senta molt malament. A més se m'han acabat les vacances i estic morta de són... Suposo que tot això sumat fa que em senti bastant depre...

No sé, no sóc així, però hi ha dies que em permeto aquestes llicències de sentir-me malament i tal...

I els dies que estic així, "blue" com diuen els anglesos, amb inèrcia a sentir-me desgraciada, em dóna per pensar coses que no hauria de pensar...

Joder, perquè em passen a mi aquestes coses? perquè trobo dos homes genials i ells em troben a mi i, en canvi, se'n van amb dues pelandrusques que els hi escalfen el llit i prou???

Joder, què és el que faig malament????

És que em fot una ràbia! Primer el punki i després el paleontòleg... tio, no he tingut ya prou mala sort a la vida que encara en queda una miqueta més per mi!!! És que "manda huevos" eh!!!

Amb lo escassos que van els homes que valguin minimament la pena (jajaja) i jo que he tingut la sort de trobar-ne a dos i al final...merda per mi!!

Sabeu què em fot ràbia? que els homes que valen la pena llavors, per segons quines coses, són igual de bàsics que els altres... Crec que hi ha dones per rotllos i dones per novia i jo, no sé si seré de les de per novia, però ja us dic que de les de per rotllos no sóc... I em dóna la sensació que als dos els passa el mateix... que fa mandra... És molt més fàcil matenir una "relació" amb algú que tampoc t'importa massa i que no et dóna problemes... Amb mi estaríen obligats a pensar, a involucrar-se, perdríen llibertat, però guanyarien estabilitat, ...però sembla que no els compensa, massa risc a patir encara que s'arrisquin també a ser feliços... Com a mínim, de moment encara no...És trist, però és així... Prefereixen anar picant de flor en flor... Els fa MASSA por fer-se grans... I em fot ràbia que siguin tant vagos amb la seva estabilitat emocional perquè, no ens enganyem, és el que busquem tots... Els dóna la sensació que ja hi haurá temps per relacions estables, complicades i de les que realment t'omplen...No s'adonen que la vida passa davant els seus nassos i que els trens no sempre passen dues vegades...Una bona hòstia els hi combindria als dos!!!

En fi, sé que la vida és injusta, que hem de donar gràcies pel que tenim i que hi ha gent que està molt pitjor i no tinc dret a queixar-me...però hi ha dies que no puc tenir aquesta prespectiva... Ho sento...

Helena

pd.- Hi ha moments que no em sento gens curada...

Troba...lo millor!

Quina nit!! Em va sentar tant bé!!! Vaig cridar, saltar, xiular, cantar a pulmó, ballar, riure... un festival!! La Troba entregadíssima i nosaltres també! Només érem 4, els superfans...quin nivell!!

M'ho vaig passar tant bé!!!!!! Veure'ls allà, a 2 metres de tu, cantant allò que has escoltat mil cops en el cd no té preu!! És que la música en directe és impagable... La música en directe, les nits d'estiu, les festes majors i la bona companyia...

I amb ell... la veritat és que molt bé. Li vaig parlar amb total naturalitat, ja no em fa vergonya...i suposo que per això ell també em va parlar moltíssim... Vam ballar junts, vam cantar junts, vam compartir mirades de complicitat i moments especials...Fotos, com veieu (jo aki, ben agafada als dos homes de la nit, tots per mi soleta durant uns segons!! jajaja Anda que no els vaig agafar! Vaig pensar: pos ara us penso agafar bé de veritat i si us cagueu de vergonya us foteu, pq a mi no me'n fa gens! jajaja que cabrona!) Fa un mes això hagués sigut un acte antològic, una nit que hagués marcat un abans i un després, una foto per emmarcar, una data a recordar per sempre més(jajaja) però ara... No passa de ser una foto amb uns amics... És el que hi ha...i és el que sento... i punto!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ( CURIIIIIIIIIII!!!)

Sabeu, ahir la seva germana no va venir, però em va enviar, a través d'ell, la samarreta de festa major de castell d'aquest any.. Mira que és mona pobre! I a sobre li va fer donar-me-la a ell!! jajaja que es fotiiiiiiiiii!!!

Pos bueno, el cap de setmana que vé és festa major a Castell i per suposat que pujaré... Encara que serà la prova definitiva, perquè segur que la tia hi serà... però bueno, com diu l'Amparo, mai por! Crec que ja no em farà mal...encara que sé que quan el vegi amb ella el cor se'm encongirà una mica, però sé que és normal...el temps ho curarà...

En fin, molts petonets i gaudiu del poc que ens queda d'estiu!

Helena

pd.- He dubtat molt si posar aquesta foto o no... Primer pq no vull posar noms i segon per si algun dia ho veu, però he pensat... que se joda si ho veu!! jajaja Les meves nenes es mereixen saber quina cara té! (per cert, és el de l'esquerra eh!) jajaja

Molts petonets

Revelació... i decepció...

Ei, volia escriure més tard, però tinc tantes coses al cap que necessito "vomitar-ho"...

Ahir, la veritat, és que no sé molt bé com definir-ho...Vaig pensar tant durant el sopar...però suposo que podria dir que va anar bé.

Em vaig adonar de tantes coses... Ah! primer de tot: confirmat que està amb una noia perquè tothom l'ha vist ja(encara que no va venir eh!)... Partint d'aquesta base... no sé com explicar la resta... He tingut la GRAN sort que ja ho sabia!!! No sabeu fins a quin punt!!! Si no hagués sabut res i hagués anat amb tota la il·lusió i m'hagues trobat allà amb tot el percal!!! Sé que no m'hagués pogut controlar, perquè l'autocontrol té un límit!!! Així que, com anava avisada, em va sentar tot molt millor la veritat...

Va ser revelador... però tb una decepció...Era com si la bena se'm caigués dels ulls...i el que vaig veure no era tant especial com em pensava... Em vaig adonar que la meva ment, com fan totes les ments humanes, em va traicionar un cop més... Vaig idealitzar aquesta història i a ell també... vaig fer una pilota que s'anava fent gran amb petits detalls... però que no era real... Però és inevitable, tots ho fem això...lo important és arribar a adonar-se'n...

Com vaig escriure, l'amor és lo millor i lo pitjor, però en aquest cas, si que hi ha hagut grans moments (que no vull pensar que no fossin reals...) però el final tampoc ha sigut tant desastrós, més que res perquè no hi havia res a acabar...

Ahir, mentre era allà asseguda, em vaig adonar que estic tan bé d'això ja!! de debò, no em va fer mal... el que em va entristir és que no em fes mal... no sé si m'explico...

Em sap tant greu...perquè semblava que pintava tant bé...

La cara de decepció també la vaig veure en la germana... em va cuidar mogollón tota la nit... sé que en el fons se sentia culpable... però ella no té la culpa de res pobre!

Quan ell va arribar, una de les del sopar va deixar anar la bomba de lo de la noia i al cap de res ell va venir cap a mi per saludar-me... em va mirar amb una cara...Era com de "em sap greu... no volia que ho sabessis així... cara de ho sento..." Durant tota la nit vaig tenir super present la frase de mon pare, la dels calçotets arrossegant (jajaja)... Sabeu, ahir va ser ell el que buscava les ocasions per parlar amb mi... CAAAAAAAAAAALLLL?? ara caaaaaaaaaal????

No sé, sabeu, ho tenia tant fàcil amb mi... jo estava super disposada a tirar-me a aquesta piscina i ara en canvi és tot tant diferent...fins i tot no el vaig trobar tant guapo...No diré que no cauré perquè això no se sap mai, però ahir vaig veure com la màgia ( o suposada màgia que creia que hi havia...) desapareixia... Em sap tant greu...

Sabeu què penso? que no em mereix... que no es mereix tot això que he escrit...Però jo ho he escrit de cor i quan fas les coses de cor mai poden estar mal fetes...Penso que semblava molt interessant i molt especial, però potser només es queda en això, en semblar-ho... No sé, de totes maneres com ha portat això d'aquesta noia tampoc em sembla la millor manera... Les coses o es fan bé o no es fan... No sé, estic força decepcionada... Extracuri, ja sé que en algunes coses el justifico, però em resisteixo a pensar que sigui tant bàsic com la resta d'homes perquè sé que no ho és... Perquè sé com escriu i saps tant bé com jo que escrivint és on un és el que és de veritat...Però a vegades ( aún a riesgo de seguir justificándolo...jiji) no sempre estem disposats a mostrar aquesta cara a la gent perquè ens convertim en vulnerables...

No sé, crec que, com sempre, el temps posarà les coses al seu lloc...

Sabeu, avui me'n vaig a concert amb ell... i serà el primer concert diferent i sabeu perquè? Perquè aniré al concert sense haver d'aparentar res perquè ara tot m'és força igual, perquè no estaré pendent d'ell ni de si em mira o em deixa de mirar... Perquè m'ho dec! Aquest concert serà un regalàs que em faig a mi mateixa... perquè necessito anar-hi per mi! Necessito que la música de la Troba penetri per cada porus de la meva pell i em faci oblidar, per una estona, tot això...

Mil petons

Helena

Amor es...

Amor es...

Amor es todo y nada...Amor és el principal motor del mundo... Amor es aquello que te hace suspirar... que te hace volar más allà de las fronteras marcadas... que hace que los problemas sean menos duros... que hace la tristeza menos triste... que hace brillar nuestros ojos y latir nuestros corazones...que te hace vulnerable e inmensamente bello... que hace que te envuelvas sólo de energia positiva... que hace que alcancemos todo nuestro esplendor... que hace que las cosas tengan un sentido diferente... que modifica nuestra visión del mundo... que hace que vivir merezca realmente la pena...

Amor es el causante de que te invadan los nervios... que te acongoje decepcionar... que hace regresar todos los complejos... que alimenta tu inseguridad...

Amor es...lo que más te puede destruir... lo que te desquebraja por dentro como el más afilado de los cuchillos... lo que hace que las làgrimas derramadas cobren sentido de verdad... que te convierte en un deshecho a merced de la voluntad de otros... que puede desbarijar tu vida y hacerte vivir sin rumbo...que hace que pierdas tu confianza y tu dignidad...sí, eso también es amor...

Como dice un amigo mío, amor no és un sentimiento, es EL SENTIMIENTO. Y tiene razón... Todo lo que hacemos en la vida es por y para el amor... Porque el amor és lo único que realmente nos pertenece como individuos, lo único que nadie nos puede quitar...

Amor y desamor... dos antònimos que mueven el mundo... blanco de un millar de canciones...de un millar de poemas... Sentimiento que intentamos explicar desde el principio de los días... Sentimiento que nos hace evolucionar como espécie...

Curioso que lo que mejor nos puede hacer sentir sea a la vez lo que más daño nos puede hacer...

Petonets

pd.- Vaya anada d'olla!! És nota que queden poques hores pel sopaaaaaaaar!!!

Relativització please!

Aquí estic... exprimint al màxim la única setmaneta de vacances que tinc!
Avui, segon dia de platja, sol, sorra, aigua, colegues, coca-cola, un bon llibre i brisa marina... Un plan perfecte!!! I de tornada a casa, una hora de cotxe escoltant Fito, filosofia de la bona...

"Cuando ya no sirven las palabras
cuando se ha rajado la ilusión
me emborracho con whisky barato
a ver si me escuece el corazón"

Estic en la fase de la relativització... El que em va passar l'altre dia crec que és... patètic! (és la paraula que millor ho defineix) La veritat és que ara em fa vergonya i tot! Allà, megahistèrica, megadolguda, megaenfadada amb el món... total per no res... La veritat és que és una mica penós... però m'ha fet pensar...

Com pot ser que un mínim comentari em desestabilitzi tant?? Jo no he sigut mai així! Però va ser com un "dejavú" del que em passarà, l'únic que ara ja sé el que se sent i ho podré controlar millor (això espero...jajaja)

Sabeu, ara crec que tot plegat no n'hi ha per tant...En el seu moment el que vaig escriure ho sentia lletra per lletra, però si ho penses fredament... Què passa, que potser està amb una altre noia... vale i què? Si, que xula que sóc i llavors per un simple doble sentit ja envio el món a la merda!! jajaja. En fin, que si que em va fotre mogollón de mal, però què hi puc fer? Res, tirar endavant i punto (Curi torna de vacances!! i punto!jajaja)

Sabeu, perquè estic tant pensadora? pq la seva germana m'ha convidat a un sopar a casa seva el divendres amb tots...I la veritat és que estic nerviosa... em fa por...Primer de tot com estaré amb ell, segon que el amic sé que no em treurà l'ull de sobre i interpretarà tot el que digui i faci i tercer... i si me'l trobo allà amb ella...?? En fi, és un risc que correré tard o d'hora i val més d'hora... Sé de sobres que estaré super simpàtica em trobi amb el que em trobi i supernatural, però com estaré quan arribi al cotxe? Aquí està el gran misteri...Tinc por de tornar-me a enfonsar ara que ja començo a estar bé... Sabeu, sé que ella estaria encantada de que fossim "cunyades" pq són coses que es noten...perquè ha anat fent-nos coincidir d'una manera magistral sempre... perquè és el punt clau de tota aquesta "operació"jajaja Creieu que serà tant cabrona de convidar-me sabent que el seu germà hi anirà amb la nova novia??? El temps em respondrà...

Però sabeu, crec que li faré cas a mon pare..."- Por supuesto que iràs y vas a pasartelo bién y a él.. lo justo! Ahora tendrá que venir arrastrando con los calzonzillos por el suelo si quiere algo!" jajajaja Què bò que és mon pare a vegades! Però crec que té raó! Ja n'hi ha prou de lamentar-se i menys per un home!! Es moment de posar-se el món per montera i demostrar que estic molt per sobre de tot això!!!

Ja us explicaré...

Petonets

pd.- M'encanta la olor a after sun que faig...mmm! Com veieu el betadine fa miracles! jajaja i les curis, la platja, l'Amparo i tot plegat... Mil gràcies a tots!!!

Dia...no sé...

Nenes, vaya puta merda tot!!!

Acabo d'arribar a casa després d'un genial dia de platja(mireu que guapes que estem!!) i venia tota il·lusionada a escriure al blog que estic molt millor...Que la tarda de curis de l'altre dia i la platgeta d'avui m'han sentat super bé i que començo a cicatritzar i a relativitar... però....

...acabo de llegir això en un fotolog d'una amiga seva de castell... Parla de que té moltes ganes de festa major i tal i diu...paraules textuals:"jejej que per cert, hi haurà dues coses a celebrar, eh bernis?" .... Pos ja veus la puta gràcia que em fa a mi!!!

buf, he notat com el punyal se'm clavava una miqueta més endins... com la crosta que es començava a formar tornava a supurar recordant-me que encara estic convalescent d'amor... Estic segura que es refereix a això... Joder...es com que és més veritat encara... Com si anessin poc a poc confirmant-me el terrible desenllaç alhora que jo vaig construïnt el taüt d'aquesta història...

En fin, el betadine ho cura tot oi?? Doncs necessito 3 litres!! jajaja (val més agafar-s'ho amb filosofia... quin remei!)

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagggggggghhhhhhhhh!!!

Snif... necessito una abraçada...

pd.- perdó perdó perdó... he investigat una miqueta més i crec que m'he precipitat... crec que la colega el que volia dir es q el sopar de festa major coincideix amb el seu aniversari!!!! Buff... menos mal!!! Definitivament... ESTIC PARANOICA I MALALTA D'AMOR PER UN HOME QUE PASSA DE MI!!!

L'abraçada la necessito igualment...;P

Dia 3...o hauria de dir: dia 1 post-renaixement?

Estic fotuda, però dia rera dia vaig estant una miqueta menys fotuda...

És curiós... Estic més fotuda quan llegeixo el que he escrit...Es curiós que ara mateix la meva pitjor enemiga sigui jo mateixa... Què complicat és viure a vegades...

Bé, acabo de sentir una frase a la tele...

" Lo cierto es que siempre estamos a tiempo de escoger disfrutar antes que sufrir. Siempre estamos a tiempo de ser felices antes que sufrir porque la felicidad es el elixir que nos hace eternamente jóvenes"

Crec que poc més puc afegir... Una frase sublim en el moment oportú... Un altre regal de la vida...

Helena

pd.- Goodbye my lover... Segueixo sangrant...

Dia 2: resurrecció...

Ei, que tal esteu totes?

Jo la veritat és que estic molt millor, molt més animada...

A mi el dol de veritat, aquest que tens tanta pena d'amor que no pots fer res, em dura un dia i mig dos dies com a molt...Ho tinc comprovat... Amb els tres homes que han marcat la meva vida sentimental m'ha passat el mateix... Serà que no necessito més temps per plorar, la reserva de llàgrimes em dura només 2 dies... jajaja

Si que és veritat que durant un temps te'n vas enrecordant, sobretot en moments de soletat o quan algo te'l recorda, però hi acabes pensant amb nostalgia, no amb pena... Però sabeu què? Aquests dos últims homes m'han fet més mal que el primer (i això que vaig estar amb ell 3 anys!) No sé, cadascun m'ha fet una mica més de mal que l'anterior...No li busqueu explicació perquè segurament no la té...

Avui hi pensava... Sabeu, la vida m'ha ensenyat, per experiència pròpia, que és efímera i que no cal preocupar-se per coses banals... Que s'ha d'aprendre a valorar el que tens i disfrutar dels moments del dia a dia... Que és un regal poder viure així, amb totes les necessitats cobertes i que hi ha dos possibles eleccions: intentar ser feliç o deixar-te portar per la melancolia i la tristesa cap a una pseudovida sense sentit. Ser el protagonista de la història o un simple espectador... Sabeu perfectament quina és la meva elecció.

Avui he pensat tot lo bò que n'he tret d'aquesta història... i són moltes coses! Primer de tot hi ha la nit de Lliçà que serà meva per sempre... La nit de Canet, Vic, sant vicenç... els riures al cotxe tornant de sant vicenç... la pluja sota la taula... la sensació de sentir-me observada... l'adrenalina, les feromones...El nus a l'estomac... la primera vegada que el vaig olorar... mmm! ...la birra gratis... les empentes... les xerrades furtives, les paraules nervioses... els entrebancs... la seva germana, els seus amics (que són una miqueta meus ara tb)... tot el món de castell... la coral i el seu sopar... Rauxa.... el seu fotolog (molt important)...La Troba (una peça clau!)... Les converses pel mesenger...Anar a casa seva...Els nervis, la desesperació...Els records i la nostalgia...Conèixer gent nova...Sentir l'electricitat quan es creuaven les mirades...el seu món interior...la revetlla de sant joan... els pingüins...la por...la il·lusió... la vergonya...el "A tu"... el munt d'hores de cotilleo parlant d'això... Els riures i els pronòstics... les teories...i el millor de tot...el seu somriure...

No creieu que és fantàstic!! Què afortunada sóc d'haver pogut viure tot això tant intensament! Encara que només ho hagi sentit jo, ha sigut tant genial... i sé que tot això que hi havia es transformarà en una altre cosa, que no serà ni millor ni pitjor, simplement diferent... i sé que poc o molt seguirà formant part de la meva vida i estic contenta per això, perquè de persones que valguin la pena no n'hi ha moltes i cal conservar-les (cal??? SISISISISISISI que cal!!! jajaja)

Fa dos nits vaig tocar molt fons, vaig plorar fins a dormir-me de cansament, vaig plorar amb tant sentiment, desgarradorament, pq em feia moltíssim mal... notar com el cor se't esquerda així és horrible... I després de desfogar-me a gust haig de tirar cap amunt... La vida segueix i jo no perdré el somriure per això...Lo més gros ja està passat, ara pa'lante! és el que toca i el que haig de fer... M'he donat un marge i m'he adonat que sola, sense fer res, sense pressionar-me per estar o no estar trista, estava bé, molt millor i m'he adonat que ja estava, que començava a cicatritzar...

Sabeu què és curiós? Que tots em dieu que això de que estigui començant amb una noia no vol dir res i que l'esperança és lo últim que es perd... en canvi jo sóc la única que veu clarissim que hi ha un abans i un després d'això... que tot ha canviat... com a mínim per mi. Sé que mai se sap i sabeu tant bé com jo que el tindré sempre present... i qui sap, la vida dona moltes voltes...

Aquesta tarda de cop m'he vist amb la curi a casa l'abuela, repanxingades al llit, bebent orxata i petant-nos el cul... Què xoxones que som!!! jajajaja (t'ho he dit que ho posaria eh! jajaja) i m'he adonat(la primera sorpresa sóc jo!) que si, que estaré una mica tobeta un temps, sobretot quan el vegi (i si el veig amb ella ja no diguem!), però que tot passa... Només cal respirar fondo i seguir endavant...

Tb estic així de bé pel ja esmentat "efecte Troba" sumat al "efecte conduir"... Dues coses que m'encanten i que juntes formen un bàlsam que cura totes les meves ferides! Quina sort saber a qui recórrer!

Petonets

pd.- sabeu què he tret tb de bò? Que mai llegirà el blog i no m'hauré de preocupar de què hagués pensat! jajaja

Helena

Después de la tormenta...

Buff.... Avui és un d'aquells dies que vius per inercia... D'aquells dies que el cor batega lo just per enviar sang al cos...D'aquells dies que el cervell...fa el que pot...

Tinc una ressaca de plorera impressionant! Si em veiessiu la cara!! Tinc uns ulls de tortugueta!

Quin dia més dur ahir...buf...se'm fa tant difícil fer-me'n a la idea... És que penseu que gairebé tot el meu món interior ha deixat de tenir sentit... Sento un buit enorme... i és gairebé físic... entre l'estomac i els budells... Buf, quin mal fa quan el cor s'encongeix d'aquesta manera... Em vaig fotre una super hostia i ni la vaig veure venir!! JODEEEEEEEEER!!!

Sabeu, he escrit moltes vegades, però crec que mai cada paraula volia dir tant com les que vaig escriure ahir... Cada paraula i cada silenci...

Però bé...la vida segueix no? Ara mateix aquestes típiques frases de que hi ha més peixos al mar i bla bla bla ... ni us dic per on me les passo no!!jiji Per molt que sàpiga que és veritat, hi ha moments a la vida que la psicologia barata no em serveix de res...

Necessito purgar-ho, necessito passar aquest dol...

Em fa TANTA RABIA!!!! És que és l'home "perfecte" per mi... Sabeu el que costa trobar algú cult, interessant, actiu, sensible, que sàpiga escriure, que li agradi ballar i divertir-se, que estigui super bò, que sigui super tendre i que a més em fongui els ploms cada vegada que em mira...!! Doncs tot això ho té ell!! Joder, pq haig de tenir tanta mala sort!!!!!!!!!!

No sóc de revolcar-me en la merda, però tampoc de fer veure que no estic trista...Seria autoenganyar-me... Altres coses no tindré, però coherent ho sóc i s'ha de ser sincer amb un mateix primer de tot!

Sabeu, sé que el seu amic sap que m'agrada(va) ell... i no sé si em molesta o no...No he fet mal a ningú no? Mira, que pensi el que vulgui...

Sé que també s'han de relativitzar una mica les coses... Gracies curi extra-gran per fer-m'ho veure (;P), pq jo ara mateix no veig res... Sé que les històries igual que comencen s'acaben...Que igual no li sortirà bé... i que si q és veritat que hi havia algo i que no està tot dit, però... Ni puc ni vull autoenganyar-me... Encara que no sigui res segur ni res, ahir se'm va trencar algo molt important dins meu que és la il·lusió, la il·lusió d'haver trobat algú especial... i això és com un mirall...No es pot arreglar... Si que es pot comprar un altre mirall, més gran i més maco però l'altre està trencat... (Joder, espero que no em porti 7 anys de mala sort!!jajaja) No vull caure en dramatismes, però ho sento així...La ferida sangra massa per poder relativitzar encara...

Ara seguiré fent el mateix, seguiré anant amb ells als concerts de Troba(q ell no era la única motivació ni molt menys!!) i faré el possible pq no se'm noti... i si al mirar-lo se'm escapa alguna llàgrima...pos me l'aixugaré i seguiré ballant...De fet, sé que en quan se'm hagi passat aquesta pena em sentiré molt més tranquila quan vagi amb ells...

En fi, quan vagi trobant les paraules les aniré escrivint aquí... De fet, crec que m'ajuda...

Ahir em vaig sentir tant vulnerable com a la foto...

...

Petons

pd.- Después de la tormenta... suposo que arriba la calma...

S.O.S.... el temut final ha arribat!...

... Crec que és el primer dia que em costarà escriure al blog...

...

...

No sé com dir-ho... Quan el seu amic m'ha dit que "ell" estava començant algo amb una noia i que creia que era imminent.............

Em faltava l'aire, només podia respirar fons moltes vegades... He notat com mil agulles se'm clavaven al cor... Els ulls se'm omplien de llàgrimes i tot el meu món paral·lel s'ensorrava com si d'un terratrèmol es tractés!!!

Estic TANT trista! Ara mateix tinc un nus a la gola i les llàgrimes per fi poden sortir dels meus ulls i regalimar galtes aball... Fins ara estava com en estat de xoc... Però m'estic furgant la ferida pq vull que surti tot això... Tot això que per mi ha sigut molt gran i que d'un moment a l'altre ha passat a formar part del passat...Tinc ganes de plorar... NECESSITO plorar i es el que estic fent...

Sé que el seu amic m'ha dit que no era res segur i tot... però algo molt gran se m'ha trencat a dins, al fons de tot de mi...I em fa tant mal ara mateix!

Sé que passarà i que és millor saber-ho quan aviat millor, però... vaya puta merda!!

buf, és que em costa tant fer-me a la idea... Ho sabeu millor que ningú... Heu llegit tot el que he escrit i em coneixeu perfectament...Sabeu el que representa per mi...

He tornat a caure a la trampa, a la puta trampa aquesta...i aquest cop fa més mal que l'últim (que ja en va fer prou!)La meva il·lusió s'ha trencat una miqueta més...

Sabeu, em fa tanta ràbia...i tb em fa tanta ràbia estar així quan en realitat no ha passat res... Em sento tant gilipolles!!!

Tinc ganes de cridar...

M'agradaria teletransportar-me a un concert de la Troba ara mateix... necessito fer qualsevol cosa per no pensar...

bé,inevitablement havia d'acabar així...

Necessitava TANT escriure... i plorar!

Us necessito

molt!

Helena

pd.- no puc parar de plorar...

.....remordiments...

Porto des d'ahir menjant-me la olla... Ahir jugava un torneig de futbol fang i no vaig voler pujar... Ara me'n arrepenteixo, però tornaria a fer el mateix... El que passa és que he desaprofitat una oportunitat de veure't, de riure amb tu i de tu, de veure't plè de fang... Però sé molt bé pq ho vaig fer...

No volia que et sentissis violent, no volia provocar una situació en la que em sentís fora de lloc, no em volia acoplar... De fet, tu no em vas convidar, va ser el teu amic... i quan t'ho vaig dir em vas dir que "mb, que estaríeu per allà" amb tant poc entusiasme que he sudat d'anar-hi... A més, hi havia la Carme i l'Aina a veure jugar els seus novios... en qualitat de què hagués estat allà...

No sé, em dóna la sensació que et vas pensar que pujaria pq pel messenger em vas dir fins després... Però mira, no es pot tenir tot... Jo tampoc puc anar sempre no? Per festa major no veu baixar oi? pos bueno... No vull que penseu que és com per rebenja pq seria una autèntia tonteria!! Però per altra banda penso que ja et va bé que em trobis a faltar de tant en tant no? jajaja

Però clar, tot això esta molt bé, però no sabeu com m'agradaria haver pujat... haver-lo vist jugar a futbol fang i tot plegat... La veritat es que em vaig passar la tarda morint-me de ganes de pujar!!

Buf, aquesta septicèmia m'esta colonitzant molt més ràpid del que m'agradaria... i me'n adono que no hi ha marxa enrera... Estic massa enganxada al seu somriure...i no sé si això és bò...No vull autoalimentar aquesta pseudohistoria... però és tant difícil...

Em sento com en "el borde de un precipicio" a un pas de caure i a un pas de salvar-me...

Què passarà???

...
...

un regal per l'esperit...

Acabo de descobrir aquesta canço del James Blunt... encara estic impressionada...Es diu "Goodbye my lover"

http://www.youtube.com/watch?v=Ln8Sj_BDUrs

Us deixo la lletra traduïda al castellà... sublim...

¿Te decepcioné o te dejé derrumbar?
¿Debo sentirme culpable o dejarme juzgar?
porque vi el final antes que querer empezar
sí, te vi encegada y supe que iba a ganar.
Así que tomé lo que es mio
por lo eternamente justo
tomé tu alma al anochecer
y talvez haya acabado, pero no quietro que termine aquí
estaré ahí para ti, si no te importa

Tocaste mi alma y mi corazón
cambiaste mi vida y todas mis metas
el amor es ciego y eso lo supe
cuando mi corazón se cegó por ti
besé tus labios y te arropé
compartí tus sueños y tu cama también
reconozco tu aroma, te conozco bien
me había vuelto adicto a ti

"Adiós mi amada, adiós mi amiga
has sido la única,
has sido la única para mí"

Soy un soñador, pero al despertar
no puedes quebrar mi espíritu
són mis sueños los que te llevas
y en cada cosa que hagas, recuérdame
recuerdanos y todo lo que solíamos ser.
Te ví llorar y sonreir,
por largos ratos te veía dormir...

Quería ser el padrede tus hijos
esperaba pasar mi vida contigo
conozco tus miedos y tu los mios tambien
tuvimos nuestras dudas, pero ahora estamos bien
y te amo, juro que es verdad
no puedo vivir si tú no estas

"Adiós mi amada...."

Y aún sujeto tu mano con la mía
en la mía al dormir
y soportaré mi alma en el momento que me arrodille ante ti

" Adiós mi amada..."

Estoy hundido...




Simplement genial!

Impotència

Hola q tal? Últimament estan passant certes coses que em fan pensar...Converses amb amic teus que delaten que hi ha alguna cosa més... que no estic equivocada... que això no està només en el meu cap (oi curi?)... I em dóna per pensar...

Les mirades a l'esglèsia el dia del concert de la coral delataven, tothom se'n va adonar, el somriure amb el que no podies deixar de parlar-me... Els teus amics em tantegen a veure si dic algo...No sé... tot és una mica sospitós no creus?

Crec que ja sé el que penses... Sé que t'has fixat en mi (perquè això és evident!) i estàs observat-me... M'observes, m'examines amb lupa mentre et vas fent una idea de mi...Però no t'atreveixes a fer res, no vols fer res que et delati... I sé que si jo fes un pas endavant, molt probablement tu el faries enrera... No et conec molt, però tinc aquesta intuició i la tinc molt clara...

I jo em plantejo... que haig de fer perquè et decideixis d'una vegada??? Que haig de fer perque confiis... pq t'adonis que sóc el que busques... pq t'adonis que sóc la dona de la teva vida (jajajaja)... Ara en serio, què més haig de fer perquè això tiri endavant???

L'únic que puc fer es esperar i deixar que em vagis observant fins que tu vegis oportú actuar...Suposo que no em queda més remei...

Ara et dic una cosa, els trens passen quan passen i si hi ha algú altre que agafa més carrerilla que tú i se't avança... (no pateixis pq crec q de moment qualsevol ho tindria molt difícil!! i tu amb lo fàcil que ho tens no t'hi atreveixes!!)

ai...

Petonets ;P