3,2,1... piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip...estic a les últimes...

Ei,

No encara no li he dit! Vale, ho sé, no tinc perdó, però mira, la vida m'ha ensenyat a protegir-me i a mirar abans de saltar!

I aquest cop estic segura de que no hi ha aigua, però tb de que crec q saltaré igualment... I no per ell, sinó per mi...

Ja sé qui és la "misterios noia" i a sobre la conec!! La vigilava al cole a l'hora de menjador quan jo tenia 14 anys i ella 7... Ho sé, sé el que esteu pensant i si, teniu raó... Fumanyita li treu 10 anys!

Però tot i així, no creieu que li haig de dir? si no?

Li diré, però ya que això ja comença a fer pudor de podrit!

Aix, quina merda tot plegat...

Petons (necessito que me'l facin a mi tb! snif snif)

Calçotada'09

Bé, amb l'enrabiada d'ahir casi no vaig explicar res de la calçotada! Ens ho vem passar la mar de bé i dels 4 classificats que tenien medalla en el "Campionat del Món Mundial de Piedra-Papel-Ostijera" tres sóm de la colla! (1er, tercer i quart lloc!) o sigui que el balanç és més que positiu!

Cal quedar-se amb lo bò i no autoflagel·lar-se molt no? doncs això estic fent...

Petons

Merdaaaaaaaaaaa!!!

Em declaro oficialment gilipolles!!!

Avui, segons els meus plans, era el dia ideal per dir-li i de fet ho ha sigut, però.....no he pogut!! i no sabeu com em fot!!!

De fet, hi havia molta gent i tal, però hi ha hagut moments q estava sol amb la musica i hagués pogut anar a parlar amb ell... però no ho he fet!!!! pq???? doncs pq sóc gilipolles!!

I tb perquè estava jugant al "campionat mundial de piedra-papel-tijeras" (del qual he quedat 4a i m'ha tocat medalla i tot!!jajaja) i cada 2 per 3 havia de pujar a l'escenari a jugar perquè m'anava classificant per les següents rondes!! Així, q entre q jo no he parat i que ell estava mig enfeinat, doncs ale... merda per mi!

De fet, la veritat és q no ho he fet pq no em venia de gust... pq m'ho estava passant bé i no tenia ganes d'esguerrar-me el dia a mi mateixa...

Però tot i així... estic enfadada, molt enfadada amb mi mateixa per ser tant gilipolles!!!

Però bueno, em donaré una mica de peixet... vull pensar que hi haurà més moments... de fet estic pensant de dir-li si té 5 minuts (que men sobraran 4) per parlar amb mi... a veure si demà es connecta i li dic...

Ai, vaya merda tu!!!

No es pot ser tant gilipolles!!!

Petons

pd.- fet a destacar q havia quedat per sopar amb algú misterios ( una tia segur) i s'amagava per parlar per telefon... Però tot i així, tot i que hi hagi evidències que hi ha algú a la seva vida... li haig de dir...

El temps es va acabant...

Ei, fa dies q no escric...

En aquests dies han passat algunes coses... Per exemple, al punki li va agafar un arrebato d'enyorament i em va trucar els dos dies després de veure'ns...(és que m'estima més del q es pensa jiji)...però val més deixar-ho aquí...

El divendres vem sortir amb els de la coral i ens ho vem passar super bé... Fumanyita va venir tb cap al final de la nit, però va venir amb una noia (q després m'he enterat que no són parella ni res, nomes amics...) Jo, en aquell moment, com no ho sabia vaig fer com si res i vaig estar ballant, rient i cantant amb ell... la veritat és q va ser molt xulo!

Sabeu, tinc la sensació que s'acaba el temps d'allargar tot això... Em noto preparada per dir-li ja i que sigui el que deu vulgui... Sabeu tant bé com jo que per molt que intenti autoconvencem el NO definitiu el té ell i necessito sentir-lo per treure-me'l del cap d'una vegada... pq sé que fins que no deixi aquest lloc buit en el meu cap/cor no hi podrà entrar ningú més...

Així que, quan acabi de passar la sorra... li diré...

Seguiré informant

Helena

Tarda de punki

Ei! torno a estar per aki...

M'he passat la tarda amb el punki i ha anat com sempre, de puta mare! Sabeu què m'ha dit? que es cagarà quan li digui!!jajaja

Sabeu q penso? que si vaig poder superar lo del punki(q no puc estar més còmoda amb ningu ni que el temps se'm passi més ràpid), això tb podré!

Tinc por d'estar-me il·lusionant de nou i que em torni a fer mal...

Necessitava parlar de lo del castellà i tot el rotllo aquest amb ell pq sé que m'entén millor que ningú i m'ha dit que si realment m'estima, ho entendrà... però sé que no tothom li dóna la poca importancia que li donem nosaltres a la llengua... "I si no ho enten... és que no val la pena"(paraules textuals del punki)

Així que, el plà continua en peu i serà aviat, molt aviat...

MUAK

Temps de reflexió

A veure si puc escriure tots els dubtes que tinc al cap ara mateix...

Per cert, encara no li he dit evidentment, sinó ja ho hauria escrit! ;P

al grà... creieu que encaixarà a la meva vida??? En serio eh! Sabeu q passa? que hi ha algunes coses q em recorda a l'Aleix i no gràcies!

Creieu que podrà amb casa l'abuela, el castellà i tot plegat?

Creieu que és capaç de viure tranquil·lament, sense controlar-ho tot? Sé que això és un perjudici adquirit de la meva relació anterior, però no ho puc evitar...

Vull una persona que sigui capaç de viure sense atabalar-me... no sé si m'explico, que no li importi q estiguin les coses pel mig ni les camises perfectament planxades...

Sabeu q em passa a part de q estic cagada? q vull estar-ne segura abans de liarla saps... No vull estar-li dient i adonar-me que no és veritat! L'enamorament heavy va passar ja fa mesos i no sé si podré reavivar-lo. He estat tant temps desmitificant-lo i convencent-me a mi mateixa que era un cabrón que casi m'ho he cregut! De veritat, ara miro les fotos i és el que penso, per inercia...Però espero que si... i sé que mai estaré segura al 100% però...

No vull una altre relació que no m'ompli al 100%. Vull estar il·lusionada i creien-t'hi a tope i no vull q res em faci sentir que no estic al nivell o q falta algo...

Vull algú q no em jutgi sinó q intenti entendre'm, que m'estimi molt i que em respecti... De fet, no sé si s'ho mereix...

Sabeu q passa també? que no el conec prou...

Potser pensareu que són pors infundades que només retrassen lo inevitable...

No ho he escrit, pero la meva intuïcio em diu que em dirà q no... Ho noto... Però potser em fa falta sentir-ho...Per fer fora aquest home ja del meu cap d'una puta vegada i d'una forma definitiva.. I sé que fins q no deixi aquest forat lliure a la meva ment no hi cabrà ningú més, pq ja ho he intentat i no funciona!!!

Així que crec q el destí m'empeny a escoltar les paraules q no vull escoltar, però que em convenen moltíssim!

No trigaré, us ho prometo!

Necessito parlar amb el punki ja, demà l'aniré a veure...

MUÀ

....oommmmm.....

Bé, ja fa uns dies d'aquest arrebato de sinceritat i, com us podeu imaginar, hi he pensat molt!!

La meva primera reacció davant d'aquesta autorevel·lacio tant heavy va ser pensar que el que havia de fer era dir-li directament, a saco....

Però amb els dies he anat recapacitant...

Sé que penseu que m'he rajat i entenc que ho sembli, però... el temps em donarà la raó.

De moment crec que he canviat el missatge que emeto i espero que se'n hagi adonat.

El següent pas serà, a part de mantenir i potenciar aquest nou missatge, dir-li... Quan? quan trobi la oportunitat... Sé que sona a excusa, però creieu-me, la trobaré. I si no la trobo la buscaré, encara que l'hagi de forçar una miqueta...

Sabeu, sé que tard o d'hora li diré pq el que vaig escriure l'altre dia és la pura veritat! I em conec... sé que fins q no li digui no em quedaré tranquila. I sé que ho faré, pq ja ho he fet altres vegades. El que passa és que no és tant fàcil com sembla ni com us agradaria a tots! Pq és molt fàcil empuxar a algú a que es tiri quan saps que tu estas salvat...Ho faré a la meva manera...

Així que poc a poc i bona lletra, i quan s'hagi de córrer, ja correré.

Petons

Ha arribat l'hora de la sinceritat...

Bé, per on començo?

Ahir vaig tenir una "sessió de psicoanàlisi" amb la meva amiga Ester (una persona molt especial per mi) que em va fer adonar de tantes coses i tant importants!!!

És moment de ser sincera amb mi mateixa primer de tot...Tot el que ha passat des que vaig començar aquest blog, tot el que he escrit, tot, conflueix en el mateix... vaig a escriure-ho a veure si així sona menys gran... la veritat és que he estat i estic molt enamorada del Bernat! I és així i punto! He gastat moltes energies en demostrar-me a mi mateixa que ja no m'importava, que no em feia mal que fes el que li dongues la gana i fos un pixabrava, però en el fons... m'encanta!

Vaig intentar que em surtis bé lo del Cesc per veure si així me'l treia del cap, per convence'm a mi mateixa, però és moment de ser realistes!

La vida me'l ha posat davant perquè aprengui una lliçó d'orgull no ho veieu? perquè sinó vaig ballar amb tots menys amb ell( per intentar posar-lo gelós es clar, però això ho veig ara, abans no), pq em vaig deixar cuidar moltíssim pel Martí, pq encara està esperant a que el vagi a saludar aquell dia, pq penso sovint en la frase dels calçotets, pq emeto aquesta imatge de chica dura... En el fons estic emetent el missatge de: xaval, tu no saps amb qui estas parlant eh! flipes si creus que cauré com totes les altres, pq jo no sóc una pelandrusca més! Com he pogut fer tantes, tantíssimes coses per orgull...

De fet, porto molt temps castigant-lo... castigant-lo perquè em va fer molt mal, pq jo confiava en ell, pq vaig posar totes les meves esperances i em vaig entregar a tope i res...

Haig de fer dues coses, canviar la manera d'emetre el missatge perquè vulgui dir el que realment vull dir i la segona és tirar-me a la piscina... pq no vull que amb el temps miri enrera i pensi què hagués passat si li hagués dit.. pq no vull que se m'enquisti com una altre relació que em deixo perdre...Com a mínim no sense haver-ne parlat clar...

Què pot passar? de veritat, què? que em rebutgi... vale, pos si em rebutja sé molt bé què haig de fer i com curar-me, ho he fet moltes vegades, però i si em surt bé... tinc tanta por de que em surti bé... I que pot passar si em rebutja i s'entera tot castell? que em jutgin? de veritat m'importa tant el que pensin els de castell... no creieu que són simple atretzzo per tota aquesta historia? De fet, creieu que ell em pot tocar algo molt important de mi? en realitat, si aconsegueixes desfer-te de prejudicis i pors, es tant el que estic arriscant? em pot fer realment tant mal?

Crec que és moment de ser jo i no ser el que tothom espera de mi... ja n'hi ha prou de ser l'Helena bona tia que mola mogollon (que ho sóc), però no vull fer-me amiga seva, no vull que em vegi com una col·lega, perquè jo vull anar molt més enllà...

Buf, vaya sessió ahir... és molt dur adonar-te de tot el que pots fer per tossuderia, per no ser capaç d'acceptar certs sentiments... Era com un mirall que em rebotava tots els meus arguments i ara estic despullada davant de mi mateixa i la imatge que veig em diu: què, penses seguir igual???

Seguiré pensant-hi, estigueu-ne segurs. I una cosa tinc clara, algo ha de canviar!Crec que és moment de menjar-se l'orgull i tornar a obrir el cor sense por...


Petons

cap d'any'08 - fotos

Aquí teniu algunes fotos de la nit de cap d'any!

Comencem el 2009... borrón y cuenta nueva!

Doncs si, aquí estic, primer text del 2009 i estic petadíssima!!

Ahir a la nit va anar... bé, suposo... Mira aniré al grà... Vaig estar tota la nit sopant de costat molt juntets amb fumanyita i ens vem passar el sopar rient i xerrant... I joder, pos m'ho estava passant bé... Després de sopar ballaruca i bon rotllo i de cop va desaparèixer... Resulta que s'estava liant amb una noia que estava a la festa i que a sobre he dormit amb ella al mateix llit!!! Es va crear una situació super incòmode i l'Aina em mirava amb una cara pobre...

De fet, no sé pq ho escric, pq tampoc em molesta gaire, però és evident que tampoc m'és igual, sinó no ho estaria escrivint... La veritat és que jo ja havia pres la desició de passar d'aquest tema, però algo em queda dins... suposo que és les restes de quan t'has enamorat de veritat d'algú... Deprés a la festa tb vaig estar parlant amb ell molta estona de moltes coses...Ara, va ser molt gran acabar la nit tocant el piano amb ell a quatre mans a les 7 del matí...

Però mira, oi que diuen que "año nuevo vida nueva"? Pos eso, a tumar pel cul! I estic convençuda que ell s'ho perd!Ahir ho vaig veure claríssim!

Sabeu que no m'agraden els tòpics, però tinc un propòsit per l'any nou... creieu que podré passar definitivament aquesta pàgina de la meva vida? creieu que podré evitar que em segueixi fent mal, encara que me'n faci només una mica? Creieu que puc deixar-me de fer mal a mi mateixa? Espero aconseguir-ho i que no es converteixi en un d'aquells propòsits que es queden en res... M'ajudareu oi?

Però la nit tambè va tenir coses positives... em vaig sentir cuidada per una persona molt tendre.. (llàstima que no tingui 5 anys més...) I va ser tot molt maco, precisament pq mai serà res...No es pot tenir tot no? ;p

Quan tingui fotos ja en posaré algunes!

BON ANY 2009 A TOTS!

MUUUUUUUAAAAAAAAAAA!!!!

Helena