Sort... o mala sort???

Ei, després d'una tarda de curis sempre sorgeixen reflexions per escriure... més q res pq tres dones com nosaltres donant-li "a la lengua" podem fer pensar molt...

Sabeu, m'agradaria parlar d'homes, però la veritat és que he començat a escriure sense saber molt bé el que vull dir... espero que per inercia em vagi sortint...

No sé... mireu, amb el punki el que va passar la setmana passada va ser increíble i per molt que no n'hagi volgut parlar gaire no vol dir que no sigui important... potser precisament al revés... És una persona que ha sigut molt important per mi... però tinc la sensació que "ya se ha gastado mi amor para ti"... Però algo sempre queda... i com diu la extra-curi, les histories inacabades són les pitjors... Em fa una mica de por no creieu... i sabeu pq? pq em conec... pq sé que és una persona lo suficientment interessant i complerta que pot fer que perdi el cap i en un moment donat ho enviï tot a la merda... Perquè per molt racional que sembli a vegades, sé perfectament quan una cosa és important de veritat... i el que hi havia entre nosaltres ho era...

Amb l'altre... doncs mira, ahir vaig estar amb ell i molt bé la veritat... Però res més enllà... col·legues simplement... No sé si és bò o dolent, però és el que hi ha... Amb aquest tema estic tant desil·lusionada que em costarà mirar-lo com abans... i sé que és millor...

Tant amb un com amb l'altre no diré que no hi cauré mai... pq no ho sé... Pq tots dos han despertat algo en mi... pq han fet que el meu món interior trontolli, és remogui i es senti viu i això és tant important quan passa que no val a ignorar-ho... Ells dos són diferents...però jo tb sóc diferent... ho sé... Sé que a la llarga ser diferent és genial, pq sinó la vida és molt aburrida... però a la curta... no sé si és tant bò...

En fi, que com he dit aquesta tarda, haig d'ampliar horitzons... però partint d'aquesta base i crec que el llistó està força alt... Tindré sort?

Helena

pd.- a vegades em fa por no trobar-lo mai...