Eis gent! Com estem?
Jo, si us dic la veritat, estic pletòrica...
Ahir vaig tenir un sopar amb tots els que anavem al cole i a l'institut... Amb tots aquells que van convertir la meva adolescència en una etapa que no m'agrada recordar... Amb tots aquells que van sembrar en mi un munt de complexes que m'ha costat anys treure'm de sobre...
La veritat és que em feia una mandra remenar tota aquesta merda... però hi vaig anar... Haig de confessar, per això, que tenia por i estava nerviosa... Però de fet, no havia de demostrar res a ningú i m'importava una merda el que pensessin... A més, les pors és millor afrontar-les...
Però va ser arribar i se'm va passar tot... No us podeu imaginar COM VAIG TRIUNFAR!!! COM LA COCA-COLA!!! jajaja La gent va flipar tant!!! Molts ni em van reconèixer!! Molt fort tot plegat!! Sé que he canviat... ja no sóc aquella adolescent poruga amb por de viure... amb un món interior massa gran i massa complicat com per exterioritzar-lo... aquella "nena" que acaba de tornar a néixer i amb tanta timidesa que feia que encara no fos capaç de fer-me valer... Ara, deu anys després, sóc una "dona" de 25 anys feliç, segura de si mateixa, amb autoestima, riallera, espontània i en fi... que m'he posat "el món per montera"!!! jajaja és lo que hay! I, pel que vaig veure, no s'ho esperaven...
Pos que es fotin!!! queda fatal que ho digui, però va ser com una "venjança"... i ja se sap que la venjança sempre millor en plat fred diuen no? Doncs em va sentar superbé!!!jejeje No us podeu ni fer una idea del que se sent quan els tios que t'han ignorat i despreciat fins i tot, ara es moren per parlar amb tu i es passen tota la nit tiran-te els trastos!!! És que es com que la triuta es va girar i les que sempre triunfaven ara ... bueno, deixe-m'ho aquí... jajaja
A més hi va haver una reacció molt diferent entre ells i elles... Elles si, estaven contentes de veure'm i tal, però ells... la veritat és que no sé pas el que els hi va passar... La testosterona que té un efecte a vegades fora de mare!! jajaja
En fi, que entre el soparet d'ahir i lo del punki he passat un finde pletòric!!! Ara només falta que els de Castell tornin de Jaen i fem una Troba junts d'una vegada per totes!!!
Petonets
pd.- hi ha coses que per molt que passin els anys, no s'obliden...
1 comentari:
No saps com t´entenc!!!!Fa prop d´un parell d´anys vaig tenir el mateix"sopar"(potser no eren les mateixes circunstàncies,però sí amb la mateixa sed de venjança).En el meu cas el despreci existia també,i em tocava,era hora de veure aquelles cares,de sorpresa,desconfiança i de poca fe q durant tants anys m´havien intentat fer sentir "la pobra",i q amb l´únic q em podia defendre era amb un currículum impecable.Ara em tocava q m´acabéssin de respectar,i et ben asseguro q ho vaig a conseguir,i no saps fins a quin punt(ja t´ho explicaré....).
Res,felicitar-te pel q et toca viure,...pq senzillament t´ho mereixes carinyet!
Publica un comentari a l'entrada