Buf, a veure si trobo les paraules per explicar el que m'ha passat aquesta tarda...
He kedat amb el punki... amb el meu punki... i hem parlat de tot... i un cop ens hem posat al dia de les nostres vides per fi he sigut capaç de posar sobre la taula el que va passar l'estiu passat...
Ha sigut tant genial poder dir-li que el vaig estimar moltíssim... que hi va haver un moment en el que hagués marxat amb ell a la fi del món si fes falta, que no m'importava res més... Ha sigut molt xulo poder-li dir que encara que va ser un cabrón amb mi tinc moltes coses a agraïr-li... dir-li que m'ha fet sentir molt bé en moltes ocasions, que m'ha fet sentir preciosa, viva... que és la persona que millor discuteix amb mi i que gràcies a ell vaig descobrir el meu cantó salvatge i gore que m'encanta... poder dir-li que amb ell vaig exercitar moltíssim el meu autocontrol (a lo que m'ha respost que no el provoquès...jeje)... Poder dir-li que s'arrisqui, que no tingui por a estimar... poder dir-li que passin els anys que passin sempre serà especial per mi pq el porto a dins, pq forma una mik part de mi...Ha sigut tan GENIAL poder dir-li tot això ara que ja no em fa mal...
Ha sigut tant guay escoltar que m'estima i m'ha estimat moltíssim... que les tentacions com més lluny millor i sentir com em reconeixia que per això mateix m'ha evitat durant molt temps... Notar com faig trontollar tot el seu sistema... Ha sigut tan guay escoltar que li faig plantejar les coses... que ha pensat moltes vegades això que li he dit que me n'hagués anat amb ell a on fos... veure com li canviava la cara quan hem recordat junts lo bé que ens ho vem passar l'any passat... l'etern joc de seducció que ens portavem que era genial, estimulant i, perquè no dir-ho, molt excitant tb... Ha sigut tant guay comprovar que em segueix llegint el pensament... que la nostra connexió es manté i es mantindrà sempre...
Un dolç final per una gran historia d'amor... però amor del de veritat... del que queda per sempre...
En fi, les paraules se'm queden curtes... i ara només m'ha faltat el missatge que m'acaba d'enviar... simplement, és el millor...
Sembla que darrera dels núvols... sempre torna a sortir el sol...
Molts petons
Helena
pd.- és tant genial saber que sempre ens estimarem...
3 comentaris:
Nenaaaaaaaa!Uff!!!!Saps la de gent q mai viurà una Hª com aquesta?????Q no sabrà el q és estimar i ser esimat de debò????Q passarà per aquí sense q algú la miri i s´emocioni,sàpiga q pensa o sent????Dies com el teu d´avui fan q valgui la pena viure.....
Ho sé... ÉS INCREÍBLE... Tinc molta sort dins de la mala sort! jajaja
És un pensament que m'acompanyarà sempre quan em senti sola...
Muà!
Sempre sabré que m'estima...
Publica un comentari a l'entrada