S.O.S.... el temut final ha arribat!...

... Crec que és el primer dia que em costarà escriure al blog...

...

...

No sé com dir-ho... Quan el seu amic m'ha dit que "ell" estava començant algo amb una noia i que creia que era imminent.............

Em faltava l'aire, només podia respirar fons moltes vegades... He notat com mil agulles se'm clavaven al cor... Els ulls se'm omplien de llàgrimes i tot el meu món paral·lel s'ensorrava com si d'un terratrèmol es tractés!!!

Estic TANT trista! Ara mateix tinc un nus a la gola i les llàgrimes per fi poden sortir dels meus ulls i regalimar galtes aball... Fins ara estava com en estat de xoc... Però m'estic furgant la ferida pq vull que surti tot això... Tot això que per mi ha sigut molt gran i que d'un moment a l'altre ha passat a formar part del passat...Tinc ganes de plorar... NECESSITO plorar i es el que estic fent...

Sé que el seu amic m'ha dit que no era res segur i tot... però algo molt gran se m'ha trencat a dins, al fons de tot de mi...I em fa tant mal ara mateix!

Sé que passarà i que és millor saber-ho quan aviat millor, però... vaya puta merda!!

buf, és que em costa tant fer-me a la idea... Ho sabeu millor que ningú... Heu llegit tot el que he escrit i em coneixeu perfectament...Sabeu el que representa per mi...

He tornat a caure a la trampa, a la puta trampa aquesta...i aquest cop fa més mal que l'últim (que ja en va fer prou!)La meva il·lusió s'ha trencat una miqueta més...

Sabeu, em fa tanta ràbia...i tb em fa tanta ràbia estar així quan en realitat no ha passat res... Em sento tant gilipolles!!!

Tinc ganes de cridar...

M'agradaria teletransportar-me a un concert de la Troba ara mateix... necessito fer qualsevol cosa per no pensar...

bé,inevitablement havia d'acabar així...

Necessitava TANT escriure... i plorar!

Us necessito

molt!

Helena

pd.- no puc parar de plorar...